Brussel·les proposa prohibir la importació de productes de zones desforestades

Entre 1990 i el 2020, el planeta va perdre 420 milions d’hectàrees de bosc, una superfície superior a la de la Unió Europea, degut principalment a l’expansió dels cultius vinculats a la producció de matèries primeres com soja, carn de boví, oli de palma, fusta, cacau o cafè. Per combatre aquesta degradació forestal, la Comissió Europea ha proposat aquest dimecres un nou reglament amb normes més estrictes per a les empreses que desitgin comercialitzar aquestes matèries primeres a la UE i garantir que només es permetin productes legals que no contribueixin a la desforestació.

Els operadors hauran de garantir que els productes importats a partir del 31 de desembre del 2020 no procedeixen de terres desforestades o degradades i que han sigut produïts d’acord amb les lleis del país del producció. A més, si s’incompleixen algun dels dos requisits la UE podrà prohibir la seva comercialització al mercat europeu. Segons ha explicat el comissari de medi ambient, Virginijus Sinkevicius, la traçabilitat dels productes serà «estricta». Això obligarà els operadors a donar accés a informació com la quantitat del producte que volen importar, el proveïdor o el país de producció. 

També hauran de precisar les coordenades geogràfiques de les parcel·les de terra on s’hagin produït, cosa que, combinada amb els sistemes de geolocalització i les imatges per satèl·lit, permetrà a les autoritats europees comprovar si procedeixen de zones lliures de desforestació. Els responsables de fer complir el reglament seran els Estats membres i la proposta estableix nivells mínims d’inspecció, intercanvis obligatoris d’informació i l’establiment de «sancions dissuasives».

Per garantir el respecte de les regles, la Comissió utilitzarà un sistema d’avaluació comparativa dels països i el seu nivell de risc de desforestació i degradació forestal, derivat de les sis matèries primeres incloses en el reglament, «seleccionades després d’una avaluació d’impacte acurada» i que «són els que més afecten la desforestació global», ha explicat Sinkevicius. A l’annex al reglament també inclou altres productes derivats, com el cuir, la xocolata o els mobles, i Brussel·les no descarta ampliar la llista en el futur per incloure-hi altres matèries.

Exportació de residus

Notícies relacionades

"¿Com estarà casa nostra quan hi tornem?"

Un temporer de 61 anys mor a Alcarràs per un cop de calor

La Comissió Europea també ha presentat una segona proposta, en el marc dels plans del pacte verd, per endurir l’exportació de residus a tercers països, particularment els que no formen part de l’OCDE. La idea és autoritzar l’exportació només si aquests països estan disposats a rebre determinats residus i si són capaços de gestionar-los de manera sostenible. Per exemple, totes les empreses europees que exportin residus hauran de vetllar perquè les instal·lacions que els rebin estiguin subjectes a una auditoria independent que demostri que els gestionen de manera respectuosa amb el medi ambient. 

«Hem de deixar de contaminar països tercers amb els nostres residus», ha reclamat el vicepresident Frans Timmermans sobre un negoci vinculat també amb organitzacions criminals. Segons les dades de la Comissió Europea entre el 15 i el 30% de les exportacions de residus són il·legals, amb un valor de 9.500 milions. El 2020, la UE va exportar uns 33.000 milions de tones de residus a tercers països i va importar-ne 16 milions. El paquet de propostes acaba amb una tercera proposta destinada a millorar la qualitat del terra a la UE. Segons les dades de Brussel·les, el 70% del terra no està en bones condicions i un milió de tones es veuen afectades cada any per l’erosió.