Els homes transmeten més el coronavirus que les dones

Els aerosols, aquestes petites partícules que es poden quedar minuts i fins i tot hores flotant en l’aire amb càrrega vírica i infectar qui les inhali, continuen sent objecte d’intens debat, gairebé dos anys després de l’inici de la pandèmia. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va trigar mesos a reconèixer el seu impacte en l’expansió de la Covid, i ara la transmissió per via aèria en interiors està universalment acceptada, però continua sense saber-se amb exactitud quantes d’aquestes partícules virals s’han d’inhalar per resultar infectat. Un estudi recent, no obstant, ha aconseguit calcular per què és més fàcil contagiar-se quan es canta que quan només es parla, i pel camí ha arribat també a una conclusió diferent, però tan o més rellevant: els homes tenen més capacitat de transmetre el virus que les dones. 

La virologia, com tantes altres disciplines, pateix d’una falta de perspectiva en aquest terreny. Només el 4% dels estudis sobre la Covid tenen en compte les diferències entre els sexes biològics, segons va denunciar a principis d’estiu la revista ‘Nature’. Tot i així, des de la primera onada se sap que ells tenen més possibilitats de morir pel coronavirus que elles. El que prova la nova investigació, realitzada per la Universitat de Colorado i publicada a Environmental Science and Technology, és el paper dels homes a l’hora de propagar la infecció.  

L’estudi, que va col·locar 63 individus sans d’entre 12 i 62 anys en cambres d’assaig i els va fer entonar l’‘Aniversari feliç’ i llegir un extracte del llibre infantil ‘The beautiful caterpillar’ (‘La bonica eruga’), arriba a tres conclusions rellevants. Al cantar s’emet un 77% més aerosols que al parlar. Els adults produeixen un 62% més d’aquestes partícules que els menors. I els homes expulsen un 34% més que les dones, sent, per tant, la seva capacitat de contagi molt més elevada. Tot i així, un adult pot produir més partícules en una conversa normal que un nen de 12 anys, però si el mateix nen canta o crida la seva emissió serà similar. Malgrat la novetat de la conclusió, els motius d’aquesta important diferència són molt fàcils d’explicar: ells solen tenir els pulmons més grans que elles. 

El brot de la classe de cor

Els investigadors no tenien pensat arribar a una troballa d’aquest tipus. Pretenien posar a prova si els tancaments de sales de concert, teatres i òperes aprovats a mig món havien sigut mesures adequades i proporcionades, i també donar una explicació a successos com el que va passar en una classe de cor a l’estat de Washington el març del 2020. Només un dels integrants del grup tenia símptomes, que va atribuir a un refredat comú, però 53 dels 61 assistents van sortir d’allà contagiats. Tres van haver de ser hospitalitzats i dos van morir. 

Notícies relacionades

Coronavirus: pandèmia, vacuna i restriccions a Catalunya i altres comunitats | Notícies i última hora de la Covid en directe

La vacuna catalana d’Hipra passa a la segona fase de l’assaig amb persones

¿En va tenir la culpa el cant? Els Centres per al Control i Prevenció de Malalties dels EUA (CDC) van concloure que hi va tenir que molt a veure. Des d’aleshores, com explica el nou treball que prova les diferències entre sexes a l’hora de propagar el virus, «diversos estudis han analitzat les emissions d’aerosols quan es respira o es parla, crida o canta, amb el volum tenint un important paper en aquestes emissions». No obstant, continua la investigació, aquests estudis «tenien mostres petites i un abast limitat».

Els autors del treball van col·locar els participants (tots eren cantants, actors, ballarins o músics que tocaven instruments de vent) a les cambres d’assaig, demanant que cantessin l’‘Aniversari feliç’ i recitessin un passatge de ‘La bonica eruga’ durant quatre minuts, de manera interrompuda, tant amb mascareta com sense. Després dels preceptius mesuraments, la conclusió no va admetre cap dubte: cantar tenia més risc que parlar, la capacitat d’emetre aerosols dels adults era més elevada que la dels menors i els homes contagiaven més que les dones. L’estudi, finalment, conclou que la decisió de tancar espectacles durant un temps va ser encertada.