La humiliació de citar Pujol, una ofensa innecessària

L’Audiència Nacional ha exigit que l’expresident Jordi Pujol declari físicament als jutjats dilluns que ve. L'excusa formal és que un nou metge forense avaluï el seu deteriorament, per decidir si pot seure al banc dels acusats en la causa sobre el patrimoni familiar. Però és difícil no creure que l’objectiu real és un altre: la fotografia, l’exhibició pública, el passeig davant les càmeres d'un home que aquest estiu farà noranta-sis anys.

Què s'espera trobar, l'Audiència Nacional, en la seva memòria? Què creu que destaparà forçant una persona gran amb demència a desplaçar-se més de 600 quilòmetres? La resposta, en termes estrictament legals, és res. El que es consumarà la setmana vinent, si res no canvia, no és un acte de justícia, és una falta de respecte a l’honor d’una persona gran, i també una ofensa innecessària cap a la mateixa institució de la Generalitat, que ell va encarnar.

Aquesta humiliació és encara més indignant si es comprova l’hemeroteca. Perquè l'Audiència Nacional sap perfectament com ha d'actuar en casos idèntics: ho ha fet abans. Només cal remuntar-se al setembre de l’any 2016, en ple cas Gürtel. La mateixa Audiència Nacional va arxivar la causa oberta contra Álvaro Lapuerta, extresorer del Partit Popular. El predecessor immediat de Luis Bárcenas, de fet. L’argument dels jutges va ser clar: Lapuerta tenia una demència sobrevinguda que li impedia exercir el seu dret a la defensa. Per sentit comú i humanitat, el van apartar del procés.

Fa mig any, els metges forenses assignats van dictaminar que l’expresident Pujol no estava en condicions de comparèixer, i costa molt no veure-hi una doble vara de mesurar. Com si s’apliqués la compassió i la lògica en un cas, i es triés l’escarni mediàtic en un altre.

Si el nom de l’acusat de 95 anys no fos Jordi Pujol i Soley, s’actuaria igual? És clar que no, i això és precisament el més greu de la nota d’ahir. Perquè els ciutadans hem de tenir la certesa que la judicatura fa una feina imparcial, que s’eleva per sobre de la política.

Notícies relacionades

Fregar el món

El futur dels hotels

El contrari és la barbàrie, i casos així ens hi acosten massa. A un home que ha perdut la memòria ja no se'l pot jutjar, només se'l pot humiliar. I amb ell, tot Catalunya. Perquè la fortalesa d’un estat de dret es demostra sent implacable amb els fets, però també jutjant a tothom per igual. Sent imparcial, i semblant-ho. La imatge de Jordi Pujol als jutjats la setmana vinent no aclarirà cap veritat amagada.

Ara bé, si no canvia res, deixarà el prestigi del tribunal ben retratat.