Prevenció del suïcidi: una qüestió pública que es continua vivint en silenci

L’escriptor alemany Johann Wolfgang von Goethe va publicar ‘Les penes del jove Werther’ al segle XVIII. Aquesta obra, que parlava del suïcidi d’un jove a causa d’un amor no correspost, va arribar a convertir-se en tot un fenomen de la seva època i, fins i tot, alguns dels seus lectors es van suïcidar imitant el protagonista. Aquest fenomen, que a posteriori es va dir «efecte Werther», va portar a la prohibició de la novel·la a diversos països d’Europa per considerar que incitava al suïcidi.

Aquest cas va generar un debat: ¿Parlar públicament del suïcidi és un factor de risc? La resposta és no, sempre que se’n parli de forma positiva. En aquest sentit, i a l’altra cara de la moneda, es troba l’«efecte Papageno»: exposar casos de persones que volien treure’s la vida, però que han renunciat a la idea i han superat els seus problemes. «Quan una persona s’obre i comunica que no pot més, ha de ser escoltada. Si se li mostren exemples d’altres persones que han superat la mateixa situació, salvem una vida», explica la psicòloga Cecília Borràs, presidenta de Després del Suïcidi – Associació de Supervivents (DSAS), que va oferir la xerrada «Prevenir el suïcidi», organitzada per Fundació Mémora, a través de les Aules Mémora dels Espais de Suport.

El 2019, segons les últimes dades disponibles de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), més de 3.600 persones es van suïcidar a Espanya. El suïcidi, lluny del que es pensa, no només afecta les persones grans, es tracta de la segona causa de mort de les persones joves d’entre 19 i 25 anys. Si s’analitzen les dades globalment, cada 40 segons mor per suïcidi una persona i cada 41 segons algú es pregunta el per què d’aquesta mort. El suïcidi és la primera causa de mort no natural del món.

¿Què condueix al suïcidi?

¿Què condueix al suïcidi?Al voltant de les causes que condueixen al suïcidi, Borràs explica que hi ha molts mites. «El suïcidi continua considerant-se com una mort proscrita o marginal i es continua pensant que va vinculat de forma exclusiva a un problema mental», assegura l’experta. Aquesta vinculació, tot i que en un 80% dels casos és certa i el 63% estan relacionats amb una depressió greu, no és l’única causa.

Altres factors de risc serien el dolor crònic, un esdeveniment traumàtic com un robatori o una violació, haver-ho intentat prèviament i la soledat física o mental. «La percepció d’una persona amb un problema vital és fonamental. Normalment, davant un problema es busca una solució. Per a algú que acaba suïcidant-se, el problema pot convertir-se en una cosa insuportable i pot provocar un dolor emocional molt fort que genera una percepció molt distorsionada de la realitat», explica la fundadora de DSAS.

Canvis en la persona

Canvis en la personaEl suïcidi deixa pistes i és important analitzar determinades situacions per poder intervenir a temps. Segons Borràs, el 90% dels casos mostren algun senyal. «En molts casos es tracta de conductes no verbals i difícils d’interpretar, que acabes veient quan ja ha passat i que són bastant visibles», apunta l’experta.

L’augment del consum d’alcohol i drogues, un caràcter excessivament irritable o excessivament tranquil, l’aparició d’autolesions o, fins i tot, regalar objectes personals, poden ser senyals que alguna cosa no està bé. En els casos en què es verbalitza la situació, hi ha unes frases genèriques que haurien de cridar l’atenció. «M’agradaria desaparèixer», «vull descansar», «no vull seguir vivint»… en són només alguns exemples.

«Tot això, en un context definit, pot ser un senyal. La persona amb risc de conducta suïcida pot estar desmotivada i té una actitud que es va desenganxant de la vida. Tot això pot aparèixer en el marc d’una relativa normalitat», assegura la presidenta del DSAS.

¿Com es pot ajudar algú amb factor de risc?

¿Com es pot ajudar algú amb factor de risc?El paper que té l’entorn a l’hora de prevenir el suïcidi és fonamental. «Els amics, la família o els companys són els cercles més importants per ajudar, un moltes vegades no vol veure que no està bé», explica Borràs. Concretament, l’experta assenyala cinc aspectes que són clau per ajudar una persona amb risc de suïcidi:

1. Preguntar: «Parlar del suïcidi no mata, el silenci, sí», assegura l’experta. Preguntar directament a la persona sobre les seves intencions no faran que ho faci. És possible que no vulgui verbalitzar-ho per por del que puguin pensar els altres i verbalitzar-ho pot obrir-li una finestra en què trobar una ajuda.

2. Mantenir fora de perill: Una vegada es pregunta la intenció és fonamental saber quan i com vol fer-ho i, sobretot, mantenir la persona allunyada de la situació.

3. Escoltar sense jutjar: No hi ha millor manera per ajudar algú que escoltar. La persona està expressant els seus problemes i qui escolta mai ha de jutjar.

4. Buscar ajuda: Una altra forma d’ajuda és buscar-li ajuda en l’entorn de les seves amistats, família o, fins i tot, en companys de feina. En cas de ser una crisi vital molt important cal activar l’ajuda professional. En el cas de Barcelona, per exemple, l’ajuntament ha activat un telèfon gratuït de prevenció, que atén les 24 hores del dia: 900 925 555.

5. Fer un seguiment: És important anar seguint el cas des que es fa la pregunta per anar seguint el seu procés.

El dol per suïcidi

El dol per suïcidiSegons les dades aportades per l’experta, el suïcidi d’una persona n’afecta sis més del seu entorn i, si s’hi sumen altres ambients com la feina o les seves amistats, pot afectar 135 persones. «És un tipus de dol complex i que obre un camí molt difícil ple de tabús culturals o religiosos», explica Borràs. La sensació d’abandonament i de sentir-se qüestionat fa que, en el 40% dels casos, el dol sigui complicat i pugui acabar en una depressió.

Quan succeeix aquest tipus de mort, l’entorn pot preguntar-se la influència que hi ha tingut. «Es genera un estat de xoc posttraumàtic davant la notícia i es generen moltes preguntes al cap. És important parlar-ho i ser escoltats», apunta Borràs.