A Barcelona

Un banc anirà a judici perquè un client va assassinar una empleada

  • La família de la víctima considera que els treballadors de la sucursal del carrer de Ganduxer no disposaven de les mesures de protecció necessàries

Un banc anirà a judici perquè un client va assassinar una empleada

ELISENDA PONS

3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El 5 de de juliol del 2016, Vanessa Miralles, de 42 anys, va anar a treballar com cada dia a l’oficina de la desapareguda Caixa Catalunya al número 59 del carrer Ganduxer de Barcelona. Cal a les 11.20 h, va irrompre a la sucursal Eduardo Basug Ganasao. Armat amb un ganivet, es va introduir al despatx de la subdirectora, la va apunyalar i la va deixar greument ferida. La dona va morir a l’Hospital Clínic. Hores abans, l’assassí havia acabat amb la vida d’un amic, també d’origen filipí, que treballava com ell de majordom. Després, es va suïcidar. Aquest divendres en un jutjat social de la Ciutat de la Justícia de Barcelona es rememorarà el crim.

La família de la dona morta ha presentat una demanda contra l’entitat bancària, a la qual reclama una indemnització per danys. Denuncien «la falta de mesures de seguretat» de la sucursal «derivades d’un accident de treball», ja que el mòbil de l’assassinat va ser un assumpte que incumbia directament al banc. En concret, Basug va actuar, segons la investigació, davant la por de perdre el pis on vivia per haver avalat un préstec hipotecari del seu nebot i que aquest no pagava. La víctima d’aquest deliri va ser la Vanessa, però el seu objectiu inicial era la directora de l’entitat, que aquell dia no hi era. A la vivenda on treballava Basug es van trobar unes notes on es podia llegir: «Directora de Catalunya [...] següent morta».

La representant de l’entitat

Els demandants afirmen que l’homicida va actuar «premeditadament» contra qui era la representant de l’entitat bancària en aquell moment. En aquest sentit, precisen que, de les quatre persones que hi havia a l’oficina, l’assassí, davant l’absència de la màxima responsable de la sucursal, va elegir Miralles, ja que n’era la màxima representant i actuava com a directora en funcions. Basug va obviar les altres persones que hi havia a les dependències.

La família de la víctima recalca que l’agressió mortal es va produir pel «simple fet d’ostentar en el moment de l’accident la representació de facto» de l’entitat Catalunya Banc (ara del Grup BBVA), amb la qual Basug mantenia «un conflicte d’interessos» per l’execució d’un aval bancari que el podia portar a la pèrdua de la seva vivenda. Si no hagués existit aquest mòbil econòmic, destaca, l’assassí no s’hauria dirigit a aquesta oficina bancària per matar la persona encarregada de la sucursal pel «fet d’ocupar aquest lloc de treball». L’assassí va entrar a les oficines, segons els testimonis, amb un ganivet de «grans dimensions», d’uns 25 centímetres, sense que l’objecte fos detectat. 

«Em penso que m’enganyen»

Notícies relacionades

«Ells m’espanten», «més mal de cap», «em penso que m’enganyen», són d’altres de les frases que figuren en trossos de paper trobats a Basug. En aquest estat d’ànim, l’assassí va trucar per telèfon a primera hora a un amic, que va anar a visitar-lo al domicili on treballava al carrer Johann Sebastian Bach i va ser apunyalat després de barallar-se. Basug va acudir després a la sucursal del carrer de Ganduxer, on va perpetrar el segon assassinat. Després d’això, es va tirar per un pont de la ronda General Mitre i va ser envestit per un autocar.

«Després de cinc anys pretenc saber el per què d’aquest menysteniment; què o qui hauria pogut evitar-ho i poder depurar responsabilitats en aquest mar de confusió», assegura a EL PERIÓDICO Mónica Miralles, la germana de l’empleada de banca assassinada. «Els ciutadans tenen dret a conèixer què passa després d’uns fets d’aquesta envergadura: punyents i petrificants», explica. Després dels fets, la que era responsable del sector financer de la UGT a l’empresa va criticar la falta de seguretat cap als empleats. «Abans les oficines estaven blindades», va recordar. «Els bancs es preocupen de la protecció dels diners, però no de la dels treballadors», va afirmar un altre membre del mateix sindicat.