Cimera del clima COP26
El ‘lobby’ dels combustibles fòssils té més delegats a Glasgow que qualsevol país
Més de mig miler de delegats tenen vincles amb les petrolieres, el gas o el carbó, segons Global Witness
Els lobbistes de la indústria estan integrats a les delegacions nacionals o als grups d’observadors
Durant la cimera internacional del clima de Katowice (COP24), un executiu de la petroliera Royal Dutch Shell va revelar sense cap rubor que la seva companyia havia contribuït a redactar l’Acord del Clima de París. Concretament l’article 6, un dels més polèmics, que regula els mercats d’emissions i permet a les indústries contaminants comprar crèdits de reducció d’emissions a tercers per no haver de reduir-les directament. «Vam elaborar una proposta i molts elements d’aquesta proposta estan reflectits en l’acord de París», va dir llavors David Hone, assessor per al canvi climàtic de Shell, la novena companyia que més gasos amb efecte hivernacle genera del món.
Cinc anys després de l’entrada en vigor de l’acord parisenc, Hone torna a asseure’s entre els delegats d’una cimera del clima. En aquest cas, la COP26 de Glasgow (COP26), que acaba d’entrar en la segona setmana de negociacions. Forma part del centenar de delegats de l’Associació Internacional de Compravenda d’Emissions (IETA, de les seves sigles en anglès), una patronal de productors de combustibles fòssils que promou «solucions de mercat per al clima». Els seus representants no estan sols. D’acord amb una anàlisi de la plataforma Global Witness, un total de 503 lobbistes dels combustibles fòssils han sigut acceptats com a delegats en la cimera escocesa auspiciada per les Nacions Unides.
«Se’ls ha obert les portes per continuar retardant, distraient i desviant l’atenció de les accions que necessitem adoptar per fer front a la crisi climàtica», afirma Global Witness. Posat en perspectiva, el ‘lobby’ de la indústria té més delegats a Glasgow que qualsevol dels països participants. Més fins i tot que Brasil (479) i Turquia (376), les nacions amb més representants en la cimera. També superen la suma de delegats dels vuit països més afectats per l’emergència climàtica, un grup que inclou Moçambic, les Bahames o Haití, o a la delegació oficial de l’ONU que representa els pobles indígenes.
Vincles amb més d’un centenar de companyies
Molts d’aquests lobbistes no oculten la seva afiliació. Representen més d’un centenar de petrolieres, companyies gasístiques o del carbó, segons l’informe. I bé estan integrats a les delegacions nacionals o a algun dels grups empresarials que participen en l’esdeveniment com a observadors. En la representació russa, per exemple, un de cada vuit dels seus més de 300 delegats té vincles amb la indústria, segons Global Witness. En total són 27 països els que inclouen lobbistes dels hidrocarburs.
D’acord amb la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic de l’ONU, només els delegats estatals poden negociar la redacció dels acords climàtics, mentre que la resta de participants, des de les oenagés a les patronals, exerceixen d’observadors. Però com va reconèixer David Hone fa tres anys, el joc dels passadissos pot donar per a molt. «Vaig estar xerrant amb algunes delegacions», va dir llavors, «la posició europea no és gaire diferent a la de Shell».
Aquest cavall de Troia amenaça també ara d’aigualir els resultats de la cimera per l’absència d’escrutini en els conflictes d’interès que arrosseguen centenars dels seus delegats. «Els lobbistes dels combustibles fòssils no haurien de tenir un seient en les negociacions sobre el clima», afirma Global Witness. «De la mateixa manera que es va excloure els lobbistes del tabac de les converses sobre salut pública, hem de treure aquests contaminants de les polítiques climàtiques».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
