Les dues lleis de Castells posen en peu de guerra els universitaris

El 18N📅, el movimiento estudiantil impulsa acciones y movilizaciones para visibilizar su rechazo a la Ley de Convivencia Universitaria y a la Ley Orgánica del Sistema Universitario, presentadas por un Gobierno que pretende echar al pueblo de la universidad a base de porrazos. pic.twitter.com/I14cZfOXJ8

— Estudiantes en Movimiento (@estudiantesem) 8 de noviembre de 2021

La protesta estudiantil tindrà lloc en ciutats com Madrid (on probablement se celebrarà davant el Congrés dels Diputats), Barcelona, Sevilla, Vigo i Còrdova. No hi ha una convocatòria estatal sinó que cada territori decidirà com fer-la. En tot cas, i també a causa que molts estudiants estan immersos en els exàmens, serà una protesta mesurada. La Coordinadora de Representants d’Estudiants d’Universitats Públiques (Creup) la considera com l’inici d’«un cicle llarg» de queixes davant les dues lleis.

Andrea Paricio, de la Creup, explica que els estudiants han estat involucrats en la negociació de la llei de convivència universitària, que, entre altres coses, penalitza les novatades, els plagis i l’assetjament. El text suposa la derogació d’un punitiu decret de 1954, quan Espanya era una dictadura. «Ens sembla molt bé elaborar una llei moderna i treure una norma del franquisme», explica després de narrar com van ser convocats i van treballar molt al costat dels rectors, les autonomies, els sindicats i consells socials per realitzar aportacions en l’elaboració del nou text. En aquest s’apostava per la mediació com a solució als conflictes. No obstant, el descontentament dels estudiants va aparèixer quan, en el tràmit parlamentari del Congrés, PSOE, Unides Podem i ERC van afegir una esmena que substitueix el redactat original i que insta cada universitat a l’exercici de la seva autonomia, a «desenvolupar els mitjans oportuns per a la resolució alternativa dels conflictes».

Notícies relacionades

La soledat no desitjada per Nadal: «M’agradaria celebrar-ho amb els meus fills, però sembla que no existeixo per a ningú»

Les proves d’accés a la universitat a Catalunya seran els dies 9, 10 i 11 de juny del 2026

Paricio explica que d’aquesta manera cada facultat decidirà si hi ha o no mediació, en lloc d’apostar sempre per aquesta. «És una llei que afecta els estudiants. Però la classe política l’està negociant amb els seus propis interessos. ¿Per què no han respectat el consens amb què es va redactar l’esborrany? És de suposar que les universitats apostin per la mediació, però ¿i si no ho fan? Els estudiants no tenim tanta representació com els docents i l’equip rector en els òrgans de govern», critica. 

L’altra llei contra la qual protestaran els estudiants és la llei orgànica del sistema universitari (Losu), que modificarà l’actual norma, del 2001, i l’objectiu prioritari del qual és posar fre a la precarietat dels docents, especialment els associats. El text encara no ha arribat al Parlament. Ho farà una vegada que el Consell de Ministres doni llum verda definitiva al projecte. «És una norma que no soluciona cap problema i que no millora gens respecte a la llei actual. No suposa cap avenç. Ha d’obrir-se un debat més ampli perquè el projecte estigui més consensuat amb els estudiants», explica la representant de la Creup, molt crítica amb la possibilitat que la durada del mandat del rector o rectora sigui de sis anys en lloc dels quatre actuals amb possibilitat d’una reelecció més. «Hi haurà generacions d’estudiants que no votin al llarg dels seus anys a la facultat. És un retrocés quant a democràcia», conclou.