La xacra de la violència de gènere

Violació d’Igualada: Com educar els nois perquè les noies vagin tranquil·les pel carrer

  • Fomentar les noves masculinitats en la família i l’escola, una assignatura pendent

Violació d’Igualada: Com educar els nois perquè les noies vagin tranquil·les pel carrer

JOSE LUIS ROCA

3
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

Tot i que cada vegada hi ha més campanyes dirigides perquè els homes s’impliquin en la lluita contra la violència masclista, els experts continuen trobant a faltar que les administracions, l’escola i la societat fomentin més les noves masculinitats i acompanyin els homes en aquest procés. «La solució passa pels nois. És la clau», afirma l’antropòleg Ritxar Bacete, autor del llibre ‘El poder dels nois’, destinat a donar eines a les famílies (i als fills) per a una educació lliure d’estereotips patriarcals que, en els casos més extrems, es tradueixen en actes tan execrables com la violació d’Igualada.

El problema, sosté Bacete, és que «el feminisme i l’agenda d’igualtat està pensada per apoderar les noies, cosa que és fonamental, però també s’ha de desapoderar els homes, fer-los que perdin els seus privilegis i, a més, que vegin que aquest procés és desitjable». Una assignatura pendent a Espanya, on ni tan sols s’ha implantat, a nivell nacional, una educació sexual igualitària que formi part del currículum escolar, com ja existeix a gairebé tots els països europeus. «Les investigacions indiquen que la millor eina per prevenir la violència de gènere i sexual és impartir educació sexual», segons la responsable d’intervenció social de la Federació de Planificació Familiar, Raquel Hurtado.

Evitar «resistències»

La ‘llei Celáa’ introdueix l’educació sexual, de forma transversal, però no començarà a aplicar-se fins al curs que ve. I és una incògnita com s’impartirà i si els professors rebran formació. Perquè un dels riscos, adverteix Bacete, és que entre els nois es generin «resistències» si es transmet el missatge equivocat que tots els homes són dolents. «S’ha de distingir entre homes i masculinitats tòxiques», diu.

Aquestes resistències comencen a ser palpables quan baròmetres com el de la Fundació per a l’Ajuda contra la Drogoaddicció avisen que un de cada cinc homes d’entre 15 i 29 anys opinen que la violència de gènere no existeix i és un «invent ideològic», xifra que s’ha duplicat en els últims quatre anys.

L’impacte en els homes

Segons l’opinió de Bacete, un dels problemes és que «es creïn dissonàncies» quan es trasllada als homes «que han de desapoderar-se però no es té en compte l’impacte sentimental que els genera ni se’ls ajuda a superar el dolor que els provoca, també a ells, una educació sexista». I és que la desigualtat és present des del naixement, quan molts pares no s’impliquen en la preparació al part, quan les matrones i pediatres són sobretot dones, per no parlar de la preponderància femenina en l’educació infantil. «Hi ha un biaix en la construcció de referents masculins», que provoca que des de la infància es traslladi el missatge que la igualtat és cosa de dones, argumenta l’expert.

Notícies relacionades

Hurtado també comparteix que s’ha d’actuar des dels primers anys de vida. «Les famílies poden fer una cosa que cap altre professional pot fer: transmetre la igualtat entre sexes, el valor de l’autoestima i quins són els límits propis i els dels altres», una cosa que, més endavant, «serà fonamental en les relacions eròtiques, tant per a ells com per a elles».

No hi ha una edat a partir de la qual les famílies hagin de parlar als seus fills de sexe. Tot i que convé anticipar-se a quan tinguin les primeres relacions sexuals, tenint en compte que l’edat mitjana d’inici ha baixat als 15 anys, segons l’enquesta anual de la Societat Espanyola de Contracepció, que també ha detectat que gairebé el 50% de joves busca informació sexual a internet, on el porno és completament accessible. Per això, Hurtado aconsella que abordin sense embuts el porno, «fent veure els joves que el que es reflecteix en el porno és ficció, anecdòtic i infreqüent».