La justícia obre una via a favor de les ‘mules’ de la droga al considerar una víctima de tràfic

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obert una via en la lluita contra el tràfic i les organitzacions criminals que utilitzen per a les seves finalitats persones especialment vulnerables. Una sentència dictada aquest dimarts confirma absolució d’una dona peruana, procedent d’una situació d’extrema pobresa als ravals de Lima, que va arribar a l’aeroport del Prat el 2019 amb 28 condons farcits de cocaïna líquida a l’interior del seu cos. 

El més singular d’aquesta sentència, segons fonts jurídiques consultades per El PERIÓDICO DE ESPAÑA, és que va més enllà d’un cas dels denominats de «delinqüència forçosa» i considera aquesta dona víctima de tràfic tot i que no hi hagi una investigació prèvia ni identificació dels tractants, cosa que no té precedents. 

La resolució rebutja el recurs d’apel·lació presentat per la fiscalia i s’endinsa en l’argumentació en favor de les víctimes de tràfic que ja va aplicar l’Audiència de Barcelona, que va ser la que va acordar inicialment l’absolució.

La sentència va ser dictada per unanimitat aquesta setmana per un tribunal integrat pels magistrats Carlos Mir Puig, Roser Bach, María Jesus Manzano i Àngels Vivas, que ha sigut la ponent. 

Sense pronunciament previ sobre tràfic

Sobre el concepte de víctima, aplica la circumstància número 11 de l’article 177 bis del Codi Penal en el sentit d’assenyalar que no és imprescindible per considerar una persona com a víctima des del punt de vista judicial que hagi d’existir «pronunciament judicial, anterior o simultani, sobre l’existència del delicte de tràfic». És a dir, estableix que tal declaració «es pot produir perfectament al si d’un procés penal en el qual s’enjudicia la infracció penal que ha comès la persona sotmesa a tràfic». 

Segons va establir l’Audiència de Barcelona i reforça ara el TSJC, la detenció en la fase de l’explotació «no comenci en l’obtenció d’informació de la víctima tendent a identificar els tractants, en altres moments, fins i tot els inicials, i a obrir línies d’indagació sobre el delicte de tràfic». 

En aquest cas, la víctima, sí que va fer aportacions del que tenia i sabia, amb independència que, el material obtingut, no hagi sigut objecte d’investigació o d’investigació més profunda. 

Un viatge llampec per desesperació

El relat de fets provats és el d’un viatge llampec de Lima a Barcelona per desesperació. La dona, sense residència legal ni cap vinculació amb el nostre país, va arribar a l’aeroport del Prat l’11 d’agost del 2019 portant dins el seu organisme un total de 28 preservatius que en conjunt contenien cocaïna líquida amb un pes net total de 474,80 grams i una riquesa base del 80,10%.

La sentència destaca la rapidesa d’actuació dels capturadors, ja que la dona va posar un anunci a Facebook buscant feina de manera «urgent» els dies 6 i 7 d’agost, i la van captar en hores, ja que es va expedir per a ella un passaport tan sols un dia després, i el dia 11 ja va ser detinguda a l’aeroport català.

Es remarca així mateix la situació d’extrema pobresa de la ‘mula’, que en el moment dels fets era mare d’un nadó de quatre mesos nascut de manera prematura després de set mesos d’embaràs, vivia en un barracó de zinc en un dels ravals de Lima amb la seva mare, dos germans –un d’ells malalt– i dues persones més, i la mare era l’única que aportava ingressos. L’organització li va oferir 4.000 euros pel transport.

A més d’absoldre-la, una decisió que ara confirma el TSJ de Catalunya, l’Audiència de Barcelona va acordar el juny del 2020 treure-la de la presó on complia condemna i retornar-li els 250 euros que se li van trobar quan va ser detinguda, i que li havien de servir per allotjar-se en un hostal de la Ciutat Comtal després de l’entrega de la droga. A les presons espanyoles compleixen condemna uns 800 presos per mirar d’introduir substàncies estupefaents ocultes al seu cos, segons fonts penitenciàries consultades per EL PERIÓDICO DE ESPAÑA.

Raons de la fiscalia

La fiscalia havia recorregut la decisió de l’Audiència de Barcelona a l’entendre que l’informe elaborat pel SICAR (organisme de la Generalitat per a la lluita contra el tràfic) no era suficient. Al·legava també que el fet d’assenyalar l’acusada com a víctima va passar de manera sorprenent durant la vista oral.

El fiscal al·ludia igualment a una guia elaborada pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que estableix els requisits per ser considerada víctima, entre els quals que les activitats delictives ho hagin sigut en fase d’explotació o que la seva actuació sigui conseqüència d’una situació directa de violència intimidació engany o abús. Considerava que aquests requisits no es donaven en aquest cas.

Els jutges, no obstant, apunten que l’estatus legal de ‘víctima de tràfic’ exigeix la possibilitat d’obtenir documentació i el compromís d’aportar informació sobre els capturadors, si bé afegeixen que «l’absència prèvia d’aquest reconeixement, no implica que no hi hagi altres formes d’acreditació diferents».

altres formes d’acreditació diferents».L’Administració no les identifica

En aquest cas, afegeixen, ens trobem en un supòsit en què la identificació de la víctima de tràfic és posterior a la comissió del delicte, sense que se segueixi procés contra els tractants i estant la dona pendent de judici. «És un cas, no infreqüent, en què l’administració no les identifica, i que existeix un període ben curt entre la captació i l’explotació per a l’efectiva comissió del delicte».

Per això, el TSJC advoca per superar aquests obstacles perquè fan inviable o almenys dificulta enormement– a aquestes víctimes acudir a un recurs de revisió per evitar les seves condemnes. Al·ludeix igualment a una recent Guia de Bones Pràctiques en la Instrucció i l’Enjudiciament, publicada pel Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, CEJFE, del 2021, concebuda com complementària a l’esmentada guia del CGPJ.

Notícies relacionades

Felip VI: "Amb el talent científic no n’hi ha prou, cal suport"

Catalunya farà més controls d’armes blanques en parcs i zones de lleure

Allà, s’apunta a la forma de col·laboració en la identificació de les víctimes, en el marc de la seva protecció i del seu estatut jurídic, reconeguda en la normativa nacional i internacional i al marge de l’Estatut de la Víctima espanyol del 2005. 

Quant al Ministeri Públic, la sentència li retreu que a Barcelona hi ha una fiscalia especialitzada en Estrangeria que treballa activament en el tema de tràfic d’éssers humans, i li retreu que hagi obviat una instrucció que insta els fiscals a «salvar els obstacles que s’han anat plantejant per no presentar-se la totalitat dels requisits necessaris, per a l’aplicació de l’eximent d’estat de necessitat o por insuperable en conductes penals comeses per les víctimes de tràfic».