L’Índia exigeix ajuda als països rics per complir la neutralitat de carboni

L’Índia ha notificat per fi una data per arribar a la neutralitat de carboni i n’ha expedit la factura als rics. Ha sigut una decisió tan convenient com imprescindible perquè el planeta necessita tant que el món en desenvolupament freni les seves emissions com aquest que els culpables de la barrabassada global financin el seu trànsit cap a les energies renovables.  El primer ministre, Narendra Modi, va animar la cimera climàtica del COP 26 revelant per sorpresa que el seu país arribarà la neutralitat de carboni el 2070.

L’anunci permet lectures oposades. L’horitzó és llunyà, una dècada més enllà que la Xina i dues més que els Estats Units i la Unió Europea. Però no escassegen raons per veure el got mig ple. L’Índia havia refusat qualsevol compromís amb tossuderia fins ara, la cimera de Glasgow s’esllanguia per la falta de novetats des dels Estats Units i la Xina i l’objectiu indi, tot i que tardà, és compatible amb els Acords de París per limitar l’escalfament global a 1,5 graus respecte als nivells preindustrials.  

El discurs de Modi transitava per camins trillats sobre la urgència de modificar l’estil de vida per eludir la catàstrofe quan va al·ludir als «cinc elixirs» indis contra el canvi climàtic. A més de la neutralitat de carboni, també va prometre assoliments substancials per al 2030: arribar als 500 gigawatts provinents de fonts no fòssils, obtenir d’energies renovables la meitat del seu còctel, rebaixar les seves emissions en 1.000 milions de tones i reduir al 45% la intensitat del carbó. El problema és qui paga el viatge i Modi va assenyalar els culpables històrics. «L’expectativa índia és que les nacions del món desenvolupat desemborsin un bilió de dòlars per finançar la lluita contra el canvi climàtic al més aviat possible», va dir Modi al·ludint a una xifra que multiplica per 10 el pressupost anual previst pels països rics. No va ser l’únic que en l’obertura del COP26 va lamentar els tossuts retards del primer món en complir les seves promeses de finançar la descarbonització dels països pobres.

Un país vulnerable

L’Índia és un dels països més vulnerables als canvis climàtics. Pateix onades de calor devastadores, inundacions, sequeres, alteracions en els cicles monsònics i ha perdut una cinquena part dels seus boscos en 20 anys. El seu quadro mediambiental és desolador. Les ciutats índies han rellevat les xineses als llistats globals de les més contaminades del món i no hi ha ciutat més hostil per a la vida humana que Nova Delhi. L’Índia s’erigeix en la veu dels desfavorits amb els arguments que defensava la Xina: els països atrafegats en treure la seva població de la pobresa no mereixen els mateixos sacrificis que els que contaminen perquè la seva població canviï de telèfon mòbil cada sis mesos.

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

L’Índia ja pateix talls de subministrament que castiguen la seva població i indústria. Extreu del carbó el 70% de la seva energia i rebaixar el percentatge en un context de demanda creixent sembla quimèric sense ajuda. A la Xina li ha costat esforços gegants reduir aquest 70% fins al 56% en 15 anys, però ni el desenvolupament econòmic ni l’eficàcia governamental índies són comparables. «No podrem aconseguir-ho per nosaltres mateixos si hem de pensar també en la nostra economia», havia avançat el ministre de Medi Ambient, Bhupendra Yadav, la setmana passada. «L’Índia és una víctima de l’escalfament global, no un culpable», va aclarir el ministeri. 

La Xina lidera la classificació d’emissions globals i l’Índia és la tercera. Si atenem la contaminació per càpita, més raonable per mesurar les culpes, surten millor parades. L’Índia, amb un 5% d’emissions i un 17% de la població global, és a la cua de les grans economies: 12 indis consumeixen la mateixa electricitat que un nord-americà. «En lloc d’un consum absurd i destructiu, necessitem un ús conscient de l’energia. Aquesta elecció, si la prenen milers de milions de persones, pot portar la lluita contra el canvi climàtic un pas més enllà», va raonar Modi.