La crisi energètica dona un reconeixement al moribund carbó a Espanya

La data del 31 de desembre del 2018 ocupa un lloc destacat al calendari luctuós de les conques mineres espanyoles. Aquella Nit de Cap d’Any va entrar en vigor la directiva europea que va obligar a tancar les explotacions de carbó no competitives que haguessin rebut ajudes per a la seva clausura definitiva. De la dotzena de mines que hi havia un any abans, només en va quedar una, el pou asturià de Nicolasa, propietat de l’empresa estatal Hunosa. Però el tancament de les explotacions peninsulars no va acabar amb el més contaminant dels combustibles fòssils. En plena crisi energètica, el carbó ha tornat a treure el cap amb un lleuger repunt en la seva contribució a la generació elèctrica, el penúltim espasme a Espanya d’un combustible que està molt lluny de morir en altres regions del món.  

L’aportació del carbó a la generació elèctrica espanyola va augmentar un 36% al setembre respecte al mateix mes de l’any anterior i un 45% a l’octubre, segons dades de Red Eléctrica Española, tot i que està per sota dels nivells del 2019. La vella hulla no cobrava tant protagonisme des del pas del temporal ‘Filomena’ per la Península a principis d’any, una mala notícia en temps d’emergència climàtica, que obliga a descarbonitzar al més aviat possible el sistema elèctric. Un informe recent de la consultora PWC afirma que Espanya hauria de doblar el seu ritme de reducció d’emissions per complir els objectius de París, fins i tot sent un dels països que més ha retallat els seus gasos amb efecte d’hivernacle.  

«L’ideal seria que ja no quedessin centrals tèrmiques de carbó, però tot i així els nivells actuals de crema de carbó són molt baixos», assegura Massimiliano Patierno, enginyer ambiental de l’Institut Internacional de Dret i Medi Ambient. «No arriba al 3% de la generació nacional i tot apunta que l’increment serà puntual». Els experts expliquen el repunt actual per motius conjunturals, començant per l’escassetat i els elevadíssims preus del gas, que fan témer un hivern d’apagades i desproveïment.  

El tancament imminent del gasoducte Magrib-Europa, que transportava des d’Algèria fins a Almeria un terç del gas consumit a Espanya, va forçar aquest dimecres el viatge de la ministra Teresa Ribera a Alger per mirar de garantir el subministrament. «L’opció seria augmentar les importacions de gas natural liquat però el preu és més elevat i hi ha molta competència amb Àsia, de manera que molts metaners se n’estan anant cap allà», diu Patierno.  

Menys producció renovable

Tampoc hi ha ajudat la caiguda de la producció de les renovables arran del decret llei del mes passat que obliga les eòliques i fotovoltaiques a tornar part dels seus ingressos per vendre energia barata al preu de la més cara en la subhasta majorista. La seva pugna amb el Govern ha motivat diverses aturades en la producció, que han obligat a augmentar les importacions d’electricitat des de França i el Marroc.  Un tercer factor per al repunt del carbó, segons Patierno, és la parada prevista a les centrals nuclears d’Ascó, Cofrents i Almaraz per recarregar combustible. Ascó ja ho ha fet, una aturada que hauria de durar prop d’un mes.  

El ressorgir del carbó està cridat, no obstant, a ser passatger perquè totes les centrals tèrmiques espanyoles tenen data d’expiració. De les cinc que es mantenen obertes, només tres operen actualment. Aboño i Soto de Ribera, a Astúries, i Central Litoral, a Almeria. Una quarta, la gallega d’As Pontes, va rebre recentment un carregament de 80.000 tones de carbó per reactivar la seva producció en cas que sigui necessari. «A l’agost van entrar en vigor nous límits a les emissions imposats des de Brussel·les i només unes quantes centrals tèrmiques han pogut seguir endavant», assegura l’analista de l’IIDMA.   

El desmantellament de les tèrmiques és una de les peces clau dels plans de la Unió Europea per reduir un 55% de les seves emissions de CO² el 2030. Però només tres països (Àustria, Bèlgica i Suècia) han desterrat ja el carbó del seu menú energètic, mentre 12 més s’han compromès a fer-ho com a màxim el 2030, entre els quals Espanya. En aquells terminis no ha entrat, no obstant, cap dels grans productors i usuaris del continent. Ni Alemanya, Polònia, la República Txeca o Bulgària, segons la plataforma Europe Beyond Coal.    

Desaparició del carbó a Europa

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Més descoratjador és el seu horitzó a curt termini en el món, on el carbó continua sent el combustible més utilitzat per a la generació elèctrica. Després de reduir-se un 4% la seva demanda el 2020 per l’aturada de la pandèmia, s’espera que creixi aquest any un 4,5% per superar els nivells del 2019 i acostar-se al rècord del 2014, segons l’Agència Internacional de l’Energia (AIE). Més de dos terços d’aquesta demanda vindrà d’Àsia, principalment de la Xina, que consumeix la meitat del carbó mundial i ha redoblat la seva producció per fer front als greus problemes de subministrament pels quals travessa.  

«Les emissions globals de carboni estan cridades a augmentar en 1.500 milions de tones aquest any, propulsada pel ressorgir del carbó en el sector elèctric», va dir fa uns mesos el director de l’AIE, Faith Birol. «És una crua advertència que la recuperació econòmica de la Covid és qualsevol cosa menys sostenible per al nostre clima».