Estudi de l’Hospital del Mar de BCN
Tenir més de 70 pulsacions per minut augmenta el risc de mort
Una investigació ha fet un seguiment a més de 10.000 participants durant 10 anys

Tenir més de 70 pulsacions per minut es relaciona amb un risc més elevat de desenvolupar una malaltia cardiovascular i més risc de mort, segons els resultats d’un estudi del grup d’investigació en epidemiologia i genètica cardiovascular de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Biomèdiques (IMIM).
El treball ha analitzat dades de 10.466 participants en l’estudi Regicor (Registre Gironí del Cor), cosa que ha permès identificar l’increment de les pulsacions com una manera d’obtenir informació sobre el risc de desenvolupar aquestes patologies. Se’ls van mesurar les pulsacions després de cinc minuts de repòs i se’ls va fer un seguiment regular durant més de 10 anys per avaluar el seu estat de salut. Del total, 1.398 van morir durant el període de l’estudi i 962 van presentar un problema de salut cardiovascular.
70 pulsacions per minut
El seguiment ha permès concloure que hi ha una relació entre més nombre de pulsacions i un increment del risc de desenvolupar malalties cardiovasculars i amb més risc de mort. En concret, el treball situa en 70 pulsacions per minut el llindar a partir del qual augmenta aquesta possibilitat. Per sobre d’aquesta xifra augmenta un 30% per cada increment de 10 pulsacions per minut.
L’investigador principal de l’estudi i de l’IMIM, el doctor Roberto Elosua, ha explicat que la relació entre més nombre de pulsacions i més risc de mortalitat ja s’havia observat en altres poblacions, però aquest és el primer estudi fet a Catalunya.
A més, s’ha concretat que la relació apareix en freqüències cardíaques per sobre dels 70 batecs per minut. El treball dels investigadors ha permès situar de manera concreta aquesta xifra i relacionar-la amb l’increment del risc de morir durant els 10 anys següents. És a dir, de mitjana, les persones que tenen 80 batecs per minut en repòs tenen un 30% més de risc de morir en els pròxims 10 anys comparat amb les persones que tenen 70 batecs per minut, segons el cap del Servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular de l’Hospital del Mar i signant de l’estudi, Albert Clará.
Un indicador senzill
Els resultats mostren que un indicador senzill com les pulsacions pot proporcionar informació útil sobre el risc de presentar malalties cardiovasculars o mort en els pròxims 10 anys. En aquest sentit, Elosua recomana evitar el consum de substàncies estimulants i fer esport o meditació per reduir el nombre de pulsacions.
Notícies relacionadesEl control del nombre de pulsacions respon a les necessitats de l’organisme en cada moment i està regulat d’una banda del sistema nerviós, l’autònom, que té dos tipus d’activitats principals, el simpàtic, que activa i incrementa les pulsacions i el gandul, que les redueix.
En l’estudi han participat també investigadors del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV), la Universitat de Vic-Central de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona, l’IDIAP Jordi Gol, l’IDIBGI i l’Hospital Germans Trias i Pujol.
- Fiscalitat ¿Quines despeses del cotxe em puc desgravar en la declaració de la renda?
- INvestigació A la presó el matrimoni que tenia tancats els seus tres fills a Oviedo
- Bancs Confirmat pel Banc d’Espanya: aquests són els motius pels quals poden bloquejar-te el compte
- La invasió russa L’Exèrcit ensinistra en tàctiques de combat l’elit de la defensa ucraïnesa a Girona
- Successos Detinguts tres menors a Mataró per la brutal agressió a un adolescent
- Els 10 vestits més bonics (i memorables) de la història de la Met Gala
- Energia Les energies renovables en el punt de mira després de l’apagada: Pot ser que el món no estigui preparat per només dependre d’elles»
- Administració deslleial La jutge del cas Cellex investiga almenys 16 operacions dels marmessors de Pere Mir
- Macroperació contra la delinqüència organitzada Cau una xarxa criminal amb empresaris i tres policies corruptes a Tenerife
- MONTORO Rato al·lega al Suprem que els correus de Montoro acrediten que la investigació del seu patrimoni «tenia un fonament polític»