La fúria del volcà de la Palma remou amb força la terra a 10 quilòmetres

La fúria del volcà de La Palma durant aquest cap de setmana ha sigut suficient com per remoure els fonaments de l’illa a entre 10 i 15 quilòmetres de distància de la superfície. Durant el cap de setmana es va registrar un augment de la sismicitat més fort a aquesta profunditat, que els científics relacionen amb la mateixa activitat volcànica, ja que va passar tan sols unes hores abans que augmentés el tremor volcànic, la lava emesa i fins i tot els nivells de diòxid de carboni.

En aquest temps es van localitzar 274 terratrèmols pròxims al volcà, 24 dels quals els va sentir la població, amb una intensitat màxima de IV en quatre terratrèmols. El que ha canviat respecte a la sismicitat dels dies anteriors és que, en aquesta ocasió, s’han localitzat només tres terratrèmols a profunditats al voltant dels 30 km, la resta dels hipocentres del període estan localitzats a menor profunditat, en l’entorn dels 12 quilòmetres.

Els científics consideren que aquesta circumstància és «normal» referent a l’evolució d’una erupció estromboliana com la que està afectant l’illa, i que aquesta sismicitat és precursora del que va passar tan sols unes hores després. En aquest cas, que l’activitat del volcà creixi de manera estrepitosa. «Cal pensar que durant la tarda l’activitat volcànica va ser intensa i sembla que va ser precedida per aquesta sismicitat tan important», recorda Itahiza Domínguez, sismòleg de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN). Es pot recordar que des de diumenge a la tarda fins ahir, el con volcànic ha patit diverses alteracions com el seu col·lapse parcial fins a l’obertura de noves boques. Així mateix, ha perdut el seu punt d’emissió de colades preferent.

Les magnituds més grans d’aquests sismes –que en alguns casos van arribar a ser de 4– suposen que s’allibera una energia major de la normal i, per aquesta raó, l’erupció adquireix molta més força de l’habitual. Domínguez, a més, recorda que a aquesta profunditat «des que va començar l’erupció s’han produït més de 2.000 terratrèmols, davant els 300 a més de 30 quilòmetres».

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Aquests terratrèmols, malgrat posar la població en alarma per la seva força, no semblen precursors que pugui emergir una nova boca eruptiva allunyada del con principal. Els científics, almenys, no ho veuen probable de moment perquè «no es registra sismicitat superficial» ni hi ha hagut una deformació del terreny. De fet, el bombament del terreny mostra un patró d’estabilitat als voltants del con eruptiu i una lleugera deflació regional d’origen profund a les estacions més allunyades. Els científics consideren que la sismicitat està generada a causa que el volcà està engolint el magma més profund de l’illa. Respecte a la sismicitat a 30 quilòmetres de profunditat, els científics creuen que hi ha un reservori magmàtic que feia milers d’anys que es forjava i que ara el volcà està absorbint per poder mantenir-se en actiu. Amb aquesta succió contínua de magma, la cambra magmàtica es va buidant i els buits que deixa cauen pel seu propi pes, cosa que causa els terratrèmols de gran magnitud i sentits per la pràctica totalitat de la població palmera.

«Això explicaria per què és capaç de generar prou energia com per provocar terratrèmols de gran magnitud a aquestes profunditats», ressenya Itahiza Domínguez. Aquest és el lloc en què es va començar a acumular magma i part d’aquest fluid plàstic va passar a un següent esglaó, ubicat a 15 quilòmetres. La sismicitat a deu i quinze quilòmetres de profunditat va ser la primera que es va començar a sentir quan va començar l’actual crisi sísmica i volcànica –a mitjans de setembre–. Per tant, és probable que el sistema volcànic s’estigui realimentant de manera contínua d’aquest reservori magmàtic.