El canvi horari incrementa el risc d’infart cerebral i obesitat

Els canvis d’hora de la primavera i la tardor segueixen amb nosaltres malgrat que han sigut qüestionats durant anys, entre altres motius pels efectes negatius en la salut en els dies immediatament posteriors. És difícil no notar el canvi el dia que cal retardar o avançar l’hora i sentir-se trastocat, sense saber gaire bé quina hora és, els dies següents. Diversos estudis mostren, a més, que augmenta el risc de tenir malalties cardiovasculars ja que es desincronitza el ritme circadiari, és a dir, el rellotge biològic intern, cosa que afecta la secreció d’hormones, la pressió arterial i la freqüència cardíaca.

En aquest context, un estudi de la Universitat de Stanford (EUA), que va ser publicat ahir a la revista PNAS, ha anat un pas més enllà a l’afirmar que els efectes en la salut són crònics i que si els EUA mantinguessin l’horari d’hivern hi hauria menys ictus i obesitat. En concret, uns 300.000 casos menys d’accident cerebrovascular a l’any i 2,6 milions menys de persones amb obesitat. Ajustar-se a l’horari d’estiu de manera indefinida també seria positiu, tot i que amb un impacte inferior en la reducció d’ictus i del sobrepès. El menys sa, segons conclouen els investigadors, és continuar amb el canvi bianual d’hora.

Per arribar a aquesta conclusió, Lara Weed i Jamie Zeitzer, primers autors del treball, van simular l’exposició típica a la llum interior i exterior de les persones en tots els estats dels EUA i, amb models matemàtics, van predir canvis en la prevalença de les patologies amb dades de les agències de control de malalties. Els models mostren que l’horari d’hivern reduiria la prevalença nacional de l’obesitat en un 0,78% i la dels accidents cerebrovasculars en un 0,09%, per la influència de la salut circadiària.

"Quan ens exposem a la llum al matí, s’accelera el cicle circadiari. Quan ens exposem a la llum a la nit, s’alenteix", explica Zeitzer, professor de psiquiatria i ciències del comportament a Stanford. "En general, es necessita més llum al matí i menys a la nit per mantenir-se ben sincronitzat amb un dia de 24 hores. Com més exposició a la llum es rep en moments inadequats, més feble és el rellotge circadiari. I totes les coses que depenen d’aquest, com el nostre sistema immunològic", indica.

Controvèrsia

Notícies relacionades

Muntanyes i incendis

Compensacions per ser "guardians metropolitans"

La investigació ha generat certa controvèrsia entre els especialistes tot i que, en termes generals, hi ha coincidència en el fet que es tracta d’un estudi pioner perquè suposa la primera aproximació als efectes crònics de la política del canvi d’horari en la salut i, les seves conclusions, corroboren la necessitat d’apostar per un horari permanent, el més pròxim a l’horari solar.

No obstant, el treball té limitacions, ja que assumeix un patró de llum i horaris de son igual per a tota la població, sense tenir en compte que els horaris són irregulars, hi ha persones que treballen de nit o tenen baix accés a la llum natural. Tampoc incorpora el temps a l’aire lliure ni esdeveniments meteorològics que modifiquen l’exposició a la llum i, en conseqüència, els efectes en la salut. És un estudi teòric i basat en models, no en assajos experimentals ni en un seguiment real i longitudinal de les persones.