Itàlia ressuscita una vinya borbònica extingida des de fa tres segles

Una vinya borbònica serà aviat oficialment declarada ‘exemplar resurrecte’ als jardins del Palau Reial de Caserta (la Reggia di Caserta, en italià), la famosa vil·la barroca coneguda com el Versalles italià que és Patrimoni de la Humanitat des de 1997. I això que feia més d’un segle que la vinya en qüestió era morta: precisament des de la unificació d’Itàlia (1861-1870) quan, caigut el regne de les Dues Sicílies i expulsat l’últim rei borbònic, Francesc II, el lloc havia sigut abandonat i després també parcialment envaït per brossa procedent del pròxim bosc.

Així, malgrat el seu tumultuós passat, la vinya ara no només cobrarà nova vida, sinó que, a més, el setembre passat es va organitzar un esdeveniment per fer la primera collita d’un del raïm negre que ha sigut plantat, que produeix el Pallagrello. Un varietat, aquesta, que en l’últim segle ha estat a punt de desaparèixer malgrat que en el seu moment va ser un dels favorits de la branca dels Borbons que van governar al sud d’Itàlia entre 1734 i 1861. Tant, que sovint l’utilitzaven per complimentar els seus hostes més il·lustres. 

La informació podria semblar una burla, però no ho és. El projecte, en el qual han treballat enòlegs, agrònoms i viticultors, és fruit d’una iniciativa portada a terme per l’entitat pública que gestiona el complex museístic del Palau de Caserta i la finca agrícola Fontana. Aquesta última és la que fa uns quatre anys va guanyar una convocatòria pública per recuperar l’oblidada vinya, instal·lada inicialment al segle XVIII i l’època daurada de la qual es remunta al regne de Ferran I, rei de de la Dues Sicílies fins a la seva mort el 1825. 

Un procés delicat

«Les fonts històriques que hem consultat ens han permès establir que la vinya va ser instal·lada entre 1797 i 1818», explica l’enòleg Francesco Bartoletti, un dels principals especialistes que han estat a càrrec del projecte. Segons Bartoletti, les tasques per recuperar l’antiga vinya de San Silvestro van incloure l’anàlisi de la terra sorrenca que encara es troba al lloc on primer la vinya havia sigut creada, tot i que només es va poder recuperar una hectàrea de les cinc que en el passat van ser destinades al cultiu del raïm del Pallagrello.

El raïm d’aquest vi va ser una de les delmades per la plaga de la fil·loxera, arribada a Europa dels Estats Units a finals del segle XIX, fet que va contribuir a la seva gairebé desaparició, juntament amb la caiguda de la dinastia dels Borbons i les característiques d’aquesta planta. De fet, malgrat ser un vi molt apreciat en els seus anys de màxim auge, les vinyes que donen origen al Pallagrello no solen produir grans quantitats de vi, com adverteix Donato Antonacci, investigador especialitzat en vinyes antigues.

«Per això, aquest nou projecte és una molt bona notícia, després de dècades en què a Europa hem perdut moltíssima biodiversitat», opina Antonacci. «No s’ha d’oblidar que les vinyes antigues són plantes que han après a conviure i sobreviure a les grans variacions climàtiques, com les que avui vivim, amb cada vegada més freqüència, a causa de la crisi climàtica», afegeix. Potser també per això ara els promotors del projecte del Palau han intentat no deixar res a l’atzar.

En àmfores de fang

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

«Una de les particularitats per les quals hem optat és la conservació en àmfores de fang, perquè el vi no tingui aquesta desagradable olor de fusta que algun raïm adquireix en el procés de conservació», afegeix Bartoletti. «El que esperem és poder produir un vi molt similar al que bevia Francesc II», afegeix, a l’explicar que s’ha estimat que es puguin embotellar un màxim de 3.000 ampolles després de la primera collita. Això últim, incloent-hi també la verema del raïm blanc de Pallagrello, també plantat a la zona.

El projecte arriba després d’altres de similars realitzats en aquesta mateixa zona agrícola del sud d’Itàlia. Un d’ells, del 2001, va ser la increïble recuperació de les vinyes de Pompeia desaparegudes amb l’erupció del Vesubi fa uns 2.000 anys. Un altre és l’exemple de la catalanesca, un raïm arribat a Nàpols de Catalunya fa 600 anys, i que des de fa una dècada es cultiva novament als municipis de Somma Vesuviana i fins i tot ha rebut la denominació IGP (origen geogràfic protegit). De la mateixa manera, un cas més és el del rescat de la vinya de Leonardo da Vinci, el geni del renaixement florentí, el vi del qual va ser recuperat en ocasió de l’Expo que el 2015 es va celebrar a Milà.