El volcà segueix a plena potència després d’un mes de devastació a La Palma sense precedents

A punt de complir-se un mes des que va començar a erupcionar el 19 de setembre, el volcà de La Palma, està «en plena forma», segons l’opinió dels científics que el monitoritzen pràcticament en temps real, i amenaça d’augmentar la seva empremta devastadora.

No és poc el mal que ja ha causat. Segons els últims mesuraments, la lava que llança sense parar, amb més intensitat fins i tot en els últims dies, ha ocupat una superfície pròxima a les 750 hectàrees; ha destruït gairebé un miler de vivendes i més de 200 hectàrees de terra agrícola, fonamentalment plataners.

Això, i desenes de quilòmetres de carreteres, conduccions de llum i d’aigua, dues escoles, un punt net, un polígon industrial i fins i tot un camp de futbol.

El president de les Canàries, Ángel Víctor Torres, va proclamar dijous al Parlament regional que aquesta és la tragèdia volcànica més important a Europa en cent anys, i un dia abans, en el Comitè de les Regions de la UE, que es tracta del desastre natural» «més important de la història de l’arxipèlag.

El vulcanòleg Juan Carlos Carracedo li dona la raó. Considerat una de les referències del país en aquest camp de la geologia, aquest veterà professor de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria assenyala a Efe que «l’escenari, desgraciadament, és molt pitjor» que el de les dues anteriors erupcions a La Palma, les del volcà de San Juan (1949) i la del Teneguía (1971).

Ho és perquè el centre eruptiu, a la zona de Cabeza de Vaca, està emplaçat en altura, no tant com el San Juan, però «prou perquè les colades discorrin per una zona plana i densament poblada» i formin un front «molt ampli».

formin un front «molt ampli».Teneguía

«La gran diferència» respecte a altres erupcions a La Palma, apunta Carracedo, és que aquelles es van produir en èpoques en què l’‘Isla Bonita’ estava menys poblada i, a més, en zones «molt inclinades, amb molts barrancs», i pràcticament no van provocar danys.

Danys materials, que no personals, perquè en l’erupció del Teneguía, en la qual Carracedo es va doctorar, hi van morir un fotògraf i un pescador.

Aquí fa un reconeixement a la «gran eficàcia» en la gestió de la crisi per part dels científics i de les autoritats tant en la fase preeruptiva com durant l’erupció. «El seu èxit és que no hi ha hagut ni una sola víctima».

En els últims cinc segles hi ha hagut a les Canàries unes 16 erupcions, algunes de les quals amb més d’una «finestra» d’emissió, concentrades en quatre illes: Tenerife, La Palma, El Hierro i Lanzarote, i s’han saldat amb 24 persones mortes. Algunes de tan destructives com la del Timanfaya (1730-1736), que durant gairebé sis anys va cobrir de lava i cendres la quarta part de l’illa de Lanzarote, o la del Trevejos (1706), efímera en comparació amb aquella, però en tot just vuit dies va travessar el cor de Garachico i va destruir el seu port, llavors el principal de Tenerife.

L’erupció del Timanfaya, explica Carracedo, «va fer molt mal» a l’arrasar pobles sencers, i amb ells els cultius de cereals. Tant va durar que «la gent de Lanzarote es va anar cansant i molts se’n van anar a Gran Canària o es van desplaçar a la zona de Famara. Van donar l’illa pràcticament per perduda». La de Garachico «va ser molt petita, però la lava va caure directament al port. Aquell volcà va tenir molt mala idea», deixa anar.

Però si es fa «una abstracció» de tot el mal «irreparable» que està provocant el nou volcà de La Palma, assenyala –i en això coincideix amb l’opinió estesa en la comunitat científica– que es tracta d’«una erupció normal». Insisteix que és una erupció fisural en una de dorsal formada per «centenars d’erupcions fisurals prèvies», i que «s’està comportant com s’ha de comportar».

Producció de magma

«El que passa», afegeix aquest veterà vulcanòleg, és que «té una producció de magma més elevada i les colades són més voluminoses. I com que està discorrent per una zona inclinada però plana, ha generat un front molt ampli».

Carracedo insisteix que la majoria de les erupcions a les Canàries passen en dorsals, ja sigui la del Cumbre Vieja a La Palma, la d’El Hierro o les dues de Tenerife, la nord-oest, de Las Cañadas a Santiago del Teide, i la nord-est, la de La Esperanza.

Totes dues dorsals, avisa aquest expert, «són molt actives», tot i que no tant com el Cumbre Vieja, així que «no es podria descartar que en un futur indeterminat, llunyà en tot cas, hi podria haver erupcions com a La Palma».

«No dona senyals que estigui remetent»

El mal que podrien provocar «seria encara més gran», així que «convé estar previnguts i mantenir els sistemes instrumentals i de planificació prèvia que permetin en el cas d’una erupció que es prenguin les mesures adequades, per gestionar la crisi amb èxit», com ha succeït a l’‘Isla Bonita’.

Malgrat la seva experiència, no s’atreveix a posar data de caducitat al volcà que encara no té nom.

«No dona senyals que estigui remetent», afirma, basant-se en la taxa d’emissió de gasos, de l’ordre de les 15.000 tones diàries, quan hauria de baixar de les 100 per pensar en el final, i al tremor i la sismicitat profunda, que relaciona amb un procés de realimentació de diversos reservoris de magma.

Carmen López, directora de l’Observatori Geofísic Nacional, explica a Efe que hi ha un mecanisme exterior que és el que es pot apreciar a simple vista, l’expulsió de lava i cendres, la formació de colades i la constant transformació del con, i un altre soterrani en el sistema de dics que connecta al volcà amb diferents roques reservoris.

I és sota terra on s’estan produint una sèrie de reajustaments del sistema que estan provocant aquests terratrèmols sentits per la població, amb magnituds de fins a 4,6.

Notícies relacionades

El nadó maltractat no té cap malaltia que expliqui les lesions

L’Audiència manté pres el pare i deixa en llibertat la mare

Aquests reajustaments, detalla López, incrementen la sobrepressió a la superfície, provocant polsos d’emissió de magma, i permeten al volcà «continuar funcionant». «Està tot relacionat. El que passa sota del volcà i el que veiem per sobre», il·lustra.

Tampoc aquesta experta de l’Institut Geogràfic Nacional s’atreveix a fer pronòstics. «El volcà està en plena forma. Quan les erupcions estan a prop del final es produeix una disminució en general de tots els paràmetres observables, i encara no veiem aquests senyals, la qual cosa no vol dir que les vegem demà», matisa.