Així és el ‘granotavirus’: posa en perill poblacions senceres d’amfibis i rèptils

El Centre de Recuperació de Fauna La Granja del Saler va registrar entre febrer i març de l’any passat cinc cadàvers d’obegabous procedents de la mateixa bassa. L’anàlisi posterior va donar positiu en granotavirus. Va ser Euskadi, però, qui va donar la veu d’alarma a principis d’aquest any, després de detectar exemplars de tritó suís morts a l’Alt Nervión, als voltants de la serra Aizkorri Aratz, el Parc Natural d’Izki i la sorra d’Uribe Kosta.

Una cosa confirmada per la Unitat de Biodiversitat del Consell Superior de Recerques Científiques, juntament amb la Societat de Ciències Aranzadi i l’Institut Alabès de la Naturalesa.

Les investigacions sobre el granotavirus apunten que la seva presència sembla dependre principalment del tràfec humà, però els brots i la mortalitat massiva s’ha pogut certificar que estan relacionats amb factors com la contaminació o el canvi climàtic. Una cosa que altera el sistema immunosupressor i augmenta, per tant, la seva vulnerabilitat. No són pocs els experts que relacionen el declivi del medi ambient amb la proliferació de zoonosi.

El cert és que la mortalitat de l’ofegabous preocupa a la Direcció General de Medi Natural i d’Avaluació Ambiental, ja que es tracta d’una espècie catalogada com «vulnerable» al Catàleg Valencià de Fauna Amenaçada.

No en va es treballa en la seva repoblació amb programes de cria tant en bassa exterior com en aquari. Entre el 1996 i el 2019 s’han portat a terme 92 operacions de deixar-ne anar exemplars en 81 llocs diferents, amb un total de 4.357 individus, en gran manera a la província de València (81,1%), amb menor percentatge a Castelló (11,1%) i Alacant (7,8%).

Seguiment d’exemplars

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Des del Servei de Vida Silvestre de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica assenyalen que l’èxit de l’alliberament no supera el 18%. «Una cosa que remarca la necessitat d’elegir correctament el lloc de deixar-los anar per augmentar la xifra», assenyalen en la memòria dels cinc lustres d’actuacions a favor de la seva conservació.

De la mà de la Fundació Oceanogràfic entre 2018 i 2019 es van marcar exemplars per realitzar un seguiment en punts com la Basseta i bassa Silvestre (les Alcubles) o la bassa de Sueras al Parc Natural d’Espadà.