Conferència mundial a Escòcia

Glasgow afronta una «crisi d’escombraries» en vigílies de la cimera del clima

  • L’ajuntament nega el problema malgrat les denúncies de veïns i sindicats

3
Es llegeix en minuts
EFE

La ciutat escocesa de Glasgow es troba apressada per una «crisi d’escombraries», que l’ajuntament nega malgrat les denúncies de veïns i sindicats, quan queden menys de tres setmanes de rebre els principals líders mundials en la cimera del clima COP26. «Glasgow està enmig d’una crisi d’escombraries i, desafortunadament, no crec que la ciutat estigui preparada per allotjar cap tipus de conferència», afirma a EFE el representant del sindicat GMB en els serveis municipals de neteja de Glasgow, Chris Mitchell.

El problema ha sigut denunciat repetidament en els mitjans locals de Glasgow, la ciutat més gran d’Escòcia (635.640 habitants), que han recollit en imatges el deteriorament de la localitat. Es tracta d’un problema d’«anys de falta de fons» i «gran austeritat» que ha deixat «la ciutat sense la capacitat de fer front als seus residus», explica Sean Baillie, coordinador general a Escòcia del mateix sindicat, que representa els serveis de neteja dins del consistori.

Els pressupostos

Un portaveu de l’ajuntament, governat per l’independentista Partit Nacional Escocès (SNP), ha defensat en declaracions a EFE que s’ha «protegit» el sistema de recollida d’escombraries i que, com a prova d’això, en els pressupostos municipals d’aquest any es destinen 18 milions de lliures (21,17 milions d’euros) a la neteja urbana, «dues vegades la mitjana nacional». A més, ha assenyalat que en els últims dos mesos un total de 19 milions de contenidors han sigut recollits dels carrers, sense que no es notifiqués cap incidència «en el 99,85% dels casos».

El consistori i els sindicats s’han embolicat en una guerra d’acusacions en la qual els primers acusen els representants dels treballadors d’«arruïnar» la reputació de la ciutat, mentre que els segons insisteixen que les inversions «no es veuen reflectides a la pràctica».

Una ciutat desigual

El conflicte sobre les escombraries no és més que un altre reflex d’una ciutat amb grans desigualtats, com la que el porta a presentar les taxes de pobresa infantil més grans d’Escòcia (un 32,2%).

«Els líders que acudeixin a Glasgow veuran una ciutat totalment diferent d’aquells que viuen aquí», segons el parer de Baillie. Per exemple, els més de 20.000 delegats acreditats per a la COP26 disfrutaran d’un perímetre de seguretat, a més de transport públic gratuït. Fa anys que Elli Harrison, activista de l’oenagé Free Our City, fa campanya perquè els veïns de Glasgow tinguin accés també a una targeta única per «utilitzar en autobusos, trens i el metro».

Zona polaritzada

Glasgow i la seva regió donen feina a 855.000 persones, especialment als sectors de serveis, manufacturació i construcció, i aporta el 26% al producte interior brut d’Escòcia, a més de ser la quarta regió més productiva del Regne Unit. Malgrat això, la zona metropolitana de Glasgow està «polaritzada» perquè «s’han invertit molts diners en el centre en els últims 20-30 anys», però «molta gent viu als afores en vivenda social», va explicar Harrison.

Notícies relacionades

«Allotjar la COP26 aquí és una mà de pintura per part de l’ajuntament», considera Ryan, un jove per a qui s’està tractant d’«amagar el fet que ens enfrontem a les nostres pròpies crisis» i afegeix que «necessitem considerar la nostra pròpia ciutat abans».

Per a Emma, una altra veïna de la ciutat, la cimera del clima «ha de canviar alguna cosa», ja que «no podem permetre’ns no canviar la forma en què vivim i treballem».