Les entranyes del volcà de La Palma s’esfondren

«Això explicaria per què és capaç de generar prou energia per provocar terratrèmols de gran magnitud a aquestes profunditats», ressenya Itahiza Domínguez, sismòleg de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN), que assenyala que «aquest és el lloc on va començar a acumular magma». Existeix una altra hipòtesi que, per la seva banda, explicaria la sismicitat a 10 i 15 quilòmetres de profunditat i és que el sistema volcànic s’està realimentant contínuament d’un reservori magmàtic que hi ha allà, on també va començar la sèrie sísmica a mitjans de setembre d’aquest any. 

L’IGN notifica 108 terratrèmols, dels quals set van ser sentits per la població

El dia d’ahir l’IGN va notificar la localització de 108 terratrèmols a la zona afectada per la reactivació volcànica de Cumbre Vieja. D’aquests, set van  ser sentits per la població. La intensitat màxima va ser III i IV, en un sisme ocorregut a les 22.46 hores del diumenge 10 d’octubre, que va tenir magnitud 4,3 a 38 quilòmetres de profunditat. Aquest sisme és el de més magnitud fins ara. Dels terratrèmols localitzats en aquest últim període analitzat per l’IGN, 14 es troben a profunditats superiors als 30 quilòmetres, la resta dels hipocentres estan localitzats a menor profunditat, en l’entorn dels 12 quilòmetres.

Totes aquestes dades, no obstant, s’han de revisar de manera contínua, ja que al comunicar-se en temps real hi ha un marge d’error. Per a això, els científics de l’IGN realitzen una «relocalització» diària dels sismes. El primer error se sol trobar en la «solució automàtica» que informa dels sismes tot just un minut després que ocorrin.

«Té moltes fallades, però és imprescindible per poder avisar a temps les autoritats o Protecció Civil», explica Domínguez. Amb aquesta informació inicial, els científics realitzen una revisió manual, fet que sol modificar la magnitud. Això provoca que, en algunes ocasions, s’hagi informat d’un sisme de magnitud 4 que posteriorment ha passat a ser un de 3,5. 

 Això provoca que, en algunes ocasions, s’hagi informat d’un sisme de magnitud 4 que posteriorment ha passat El tremor volcànic crea un soroll que impedeix detectar els terratrèmols més febles

«Tenim un problema més, i és que la magnitud que es calcula a les estacions sísmiques de La Palma està sobreestimada», ressenya el sismòleg. Com explica, al fer un estudi del sisme amb altres estacions més llunyanes, la major part fora de l’‘Isla Bonita’, comproven que la magnitud acaba descendint. «Després fem la mitjana i per això baixa». 

Notícies relacionades

Registre policial al laboratori IRTA-CReSA de Cerdanyola, investigat per l’origen de la pesta porcina

"Som d’última generació però ens usen de petjapapers"

La localització dels terratrèmols està sempre subjecta a canvis. A les dades automàtiques i la manuals, se’ls fa una revisió més exhaustiva i completa posteriorment. Per fer-ho apliquen tècniques de «relocalització relativa», és a dir, es fixen en terratrèmols anteriors per dictaminar com han sigut els actuals. «Es pot fer perquè els terratrèmols s’assemblen entre si», insisteix Domínguez, que matisa que això passa en els terratrèmols que es produeixen a la mateixa zona o pel mateix mecanisme i, per tant, les seves formes d’ona són semblants. 

A La Palma hi ha ara una dificultat afegida per mesurar les tremolors, i és el mateix volcà. «El tremor volcànic és un senyal sísmic continu que afecta la localització dels terratrèmols perquè genera soroll que s’introdueix en el senyal del terratrèmol», explica l’investigador. Aquesta és la raó per la qual molts terratrèmols amb una magnitud menor a 2 ni tan sols s’estiguin detectant. «Molts terratrèmols només es veuen amb claredat fora de l’illa o al nord de l’illa, però al sud és molt difícil perquè el senyal és més sorollós a causa del volcà», tot i que, com assenyala, «els sismes de certa magnitud s’estan calculant bé».