Amparo Pla: «El lloguer a Espanya és opac, atomitzat i poc professional»

 «Mentre no hi hagi un gran parc de vivenda pública per al lloguer, no per comprar, sinó per llogar, a Espanya el preu continuarà sent un problema», conclou Amparo Pla Carretero, advocada especialista en deute i execucions hipotecàries i exdirectora de la Societat Pública de Lloguer. I tant acaba com comença així la conversa amb aquest diari, perquè considera que aquesta és la clau; i el problema, «la falta de voluntat política per abordar-la».

Aquesta lletrada de 60 anys va ser la directora general de la Societat Pública de Lloguer (SPA), el primer intent efectiu d’un govern a Espanya d’incidir al mercat de l’arrendament amb un instrument creat a l’efecte. Presidia l’Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero, i durant la curta vida d’aquella agència estatal, set anys, es van succeir a la cartera de vivenda les ministres María Antonia Trujillo, Carme Chacón i Beatriz Corredor, i el ministre José Blanco.

La vida breu de la Societat Pública de Lloguer va començar el 2005 i va acabar el 2012, poc després de formar-se el primer govern de Mariano Rajoy. «En un Consell d’Administració de SEPES [Societat Estatal del Sòl], em van informar que l’SPA es liquidava. Estàvem a punt d’equilibrar comptes amb un conveni amb entitats financeres, però no ens van deixar continuar. Va ser trist», explica avui Pla, atenta al debat polític sobre la vivenda a Espanya.

Un informe del Tribunal de Comptes va xifrar el 2019 en 54,17 milions d’euros el cost de la iniciativa. És més del doble dels 20 milions amb què va ser constituïda la Societat per mirar de mediar entre propietaris i inquilins, donant assegurances de cobrament als primers i garanties de manteniment als segons sota una intensa pluja de crítiques de la dreta.

«Volíem aconseguir un canvi de cultura a Espanya, que la gent confiés en un lloguer professional com en altres països europeus –explica Pla–. En aquest país, als 80 es comença a dir que llogar és llençar els diners. Va ser llavors quan es va començar a mercantilitzar el dret a la vivenda. Nosaltres volíem mobilitzar la vivenda buida i incentivar-ne la rebaixa del preu».

Sector opac

Sector opacPer la finestra de casa seva, veïna del complex Nuevos Ministerios de Madrid, pura zona tensada, entra el soroll de les màquines d’una constructora. «El mercat del lloguer a Espanya és opac, atomitzat i poc professional», sentencia. «La principal dificultat per fer política amb el lloguer –afegeix– és que no disposem d’estadístiques. La majoria dels contractes són privats, reservats. No et pots refiar de les estadístiques d’Idealista o Fotocasa, per exemple, perquè el que publiquen als seus anuncis és el que es demana de lloguer, no l’acord al qual finalment s’arriba».

Parla en ple escenari de reanimació del sector immobiliari, ja més que evident a la ciutat, una amiga de l’assassinat Francisco Tomás i Valiente, neboda dels magistrats progressistes Adolfo i Antonio Carretero, que d’adolescent veia a casa seva tractar de la plataforma clandestina antifranquista Justícia Democràtica.

Abans de dirigir el primer intent de penetració política a Espanya en un mercat de rendistes, contractes privats i plets enverinats, Amparo Pla havia sigut advocada aprenenta en col·lectius pro drets civils dels Estats Units i en despatxos esquerrans de Madrid. Després de la seva experiència de gestora pública, ha tornat a l’advocacia d’inquilins amb pocs recursos.

L’últim cas que porta, una vista prevista per al 8 d’octubre i ajornada d’un veí a qui volen apujar-li el lloguer: ara paga 488 euros al mes, amb un sou de 1.200 euros reduït un 30% per un erto interminable.

I pot ser que li arribin molts més casos: el 31 d’octubre s’acaben les moratòries antidesnonaments impulsades i prorrogades pel Govern en la pandèmia. Amparo Pla ironitza amb la imminència del final del termini: «És que els desnonaments no han estat prohibits aquests mesos, només es donava una mica més de temps, un mes, a persones en estat de vulnerabilitat, i per a això havien de reunir requisits de vegades molt difícils d’aplegar».

Llençar els diners

Llençar els diners«A Espanya, al no estar professionalitzat el lloguer, es veu com a normal arrendar vivendes que no estan en perfectes condicions –assegura l’exdirectora de l’SPA–. Si hi hagués un parc públic de vivenda per llogar no hi hauria aquests preus, i no es consideraria que lloguer és llençar els diners per la finestra».

Per la seva experiència, dubta que l’Executiu aconsegueixi transformar per llei el mercat «sense canviar el model productiu i financer d’aquest país». I sobre els límits als preus opina: «Em fa por limitar el preu del lloguer, perquè en conec la picaresca».

Ara els embargaments i desnonaments a Espanya «han entrat en un panorama d’acceleració després d’un escenari paralitzat per la Covid», diu pel que està veient als jutjats. Els afectats responen a un retrat robot: «Famílies amb pares de mitjana edat, afectats per un erto o l’atur, del sector serveis, amb fills menors davant un plet que en el 99% dels casos és amb un fons, un banc o una socimi. Amb un propietari particular és més fàcil parlar-hi».

De la velocitat que està adquirint el mercat d’immobles per llogar li dona mostra un altre dels seus casos: el va començar contra un fons, i aquest va vendre a un altre, i... ja va pel cinquè propietari successiu com a contendent.

Notícies relacionades

Catalunya, la tercera autonomia amb més trucades suïcides

Bárbara Jota, estudiant : «Sentia que no encaixava, però el sacrifici ha valgut la pena»

A Espanya es demanden dos milions de vivendes de lloguer, segons dades del III Congrés Nacional de Servicers Immobiliaris, que se celebra la setmana vinent. I aquesta temperatura que percep porta la lletrada Pla a advertir: «Si a Espanya no hi ha voluntat política a favor de la vivenda pública i el lloguer públic, ens exposem a una altra bombolla immobiliària en qualsevol moment.

Encara quan s’acomiada treu un nou fil de conversa sobre sostres i rendes: «¿Saps què? A ciutats de França i Alemanya, al propietari no se li permet apujar el lloguer si no n’explica abans el motiu. Aquí ho deixo...»