Vuit dies en alta mar: així van sortir d’Algèria els migrants que van naufragar a les Balears

És només un bot de fibra amb motor forabord, una nau de buc blau cel sense cap equipament addicional, només apta per a la navegació costanera amb mar en calma, amb què cap navegant mínimament avesat s’aventuraria més enllà.

Però ells ho faran per un somni i per escapar-se de la pobresa. El bot el subjecta el patró per la proa perquè el corrent no se l’emporti i els joves puguin embarcar. Hi ha pressa per pujar a bord i pressa per evitar els guardacostes, que acabarien amb la seva aventura abans que comencés i que patrullen tot el litoral que va de Cap Djenet al port de Dellys per interrompre la ruta migratòria cap a les Balears, per la qual han transitat durant aquest any 1.819 migrants en 120 pasteres, una xifra rècord a què no s’havia arribat mai abans.

Mentre els 17 joves caminen per la sorra, una persona que no s’embarcarà grava el grup en un vídeo. És important que surtin tots els tripulants, que se’ls vegi bé la cara, tot i que els 17 joves algerians no presten gaire atenció. Ningú pensa pujar aquest vídeo a les xarxes socials. No és per a això. Segons el testimoni d’una mediadora social algeriana que des d’Espanya ajuda els migrants a tirar endavant i els posa en contacte amb les seves famílies a la localitat d’origen a Algèria, es tracta d’una eina gràfica perquè es pugui identificar els joves en cas d’una desgràcia fatal, una pràctica que per seguretat i tenint en compte experiències anteriors es repeteix ja en tots els viatges en pastera que s’organitzen des del país magribí.

Per aquesta raó, explica també la mediadora, al testimoni del qual ha tingut accés aquest diari, es demana als joves que pugen a bord que no es canviïn de roba fins a tocar terra, perquè de vegades les famílies es confonen si han d’identificar una persona amb una indumentària que els resulta estranya i amb la qual no recorden el familiar el dia de la partida.

Potser per això un porta la samarreta vermella i negra del Milan, l’equip de futbol italià, i un altre tripulant, una cridanera samarreta groga de màniga curta amb una banda vertical que travessa l’esquena a la qual es pot llegir la paraula ‘Warriors’.

Però el matí del 27 de setembre, a les deu, ningú pensava en desgràcies a l’àmplia platja de Cap Djenet, de sorra blanquíssima. El mar tenia un color plomís, d’un blau d’acer, però estava en calma, i la travessia semblava propícia. Es tractava d’embarcar i navegar al nord, sense descansos, sense parades, només al nord, fins a arribar a la costa, 48 hores de navegació com a màxim, si sorgien dificultats potser una mica més. Les costes d’Eivissa, Mallorca o Cabrera apareixerien per la proa a l’horitzó, el paradís aconseguit si no sorgien dificultats. Almenys això els havien assegurat els que es van aventurar a fer la mateixa ruta abans que ells.

La pujada a bord dels 17 joves al petit bot ja denota les condicions precàries del viatge. A una petita barca amb capacitat per a sis o set persones en pugen a bord un total de 17. I mentre van ocupant el seu minúscul lloc a la banyera, el bot es balanceja amb violència de babord a estribord, i el patró que subjecta la proa encara des de terra evita que bolqui a la vora mateixa. Amb tot el passatge amuntegat a bord, la línia de flotació s’enfonsa dos pams, i la barca inicia matusserament la travessia. Hi ha tan poc espai a bord que qualsevol canvi en la posició dels tripulants podria fer-la naufragar fins i tot amb el mar en calma.

Vuit dies interminables

Vuit dies interminablesPerò en aquesta ocasió res va anar segons el que s’esperava. La travessia es va allargar durant vuit dies interminables, fins al 4 d’octubre, quan el bot amb els 17 joves algerians va naufragar a set milles al sud de l’arxipèlag de Cabrera. I els tripulants van ser albirats al mar per un iot que va avisar d’urgència Salvament Marítim, amb un balanç fins al moment de 14 persones rescatades, dues desaparegudes i un mort, el localitzat ahir.

No se sap res més fins al moment sobre les circumstàncies del viatge i les dificultats per les quals van passar els 17 algerians durant els vuit dies de trajecte, fins al naufragi a set milles de les costes de Cabrera. Només una qüestió fonamental en qualsevol travessia marítima. La situació al mar va començar a complicar-se diumenge, sis dies després de salpar de la platja de Cap Djenet, quan la saturadíssima embarcació hauria d’haver començat a entreveure les costes de Balears, ja amb un retard considerable. I dilluns a la matinada la situació es va complicar fins a l’extrem en aquella zona del Mediterrani per a la petita embarcació sobresaturada, quan un front de tempestes va escombrar tota la zona i va causar un temporal amb onades de més de cinc metres i vents del nord amb ratxes de fins a 80 quilòmetres per hora.

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

Una altra pastera va sortir l’endemà, el 28 de setembre, des de la localitat algeriana de Figier amb el mateix rumb, les costes de les Balears. Però fins ara no sé sap de l’embarcació ni tampoc dels seus tripulants.

El grup va començar el trajecte a la platja de Cap Djenet sense roba d’abric, molt de pressa i en un petit pot en què no cabien més de sis persones.