Dues galeries canalitzen la colada del volcà de La Palma cap al mar a gran velocitat

Sota la colada del volcà de la Cumbre Vieja de La Palma s’han format almenys dos tubs volcànics que conserven la calor i faciliten que la lava transiti més fluida i a més velocitat. Aquestes galeries, que són habituals a les Canàries, es creen quan el material magmàtic que emana de l’interior de la terra és molt líquid i transcorre per àrees on la topografia no és gaire accidentada. La presència d’aquests tubs volcànics ajuda a canalitzar la colada, però al seu torn fa que la lava mantingui una temperatura elevada, així que avança més ràpid i arriba a cotes més baixes. L’Institut Vulcanològic de les Canàrias (Involcan) ha compartit aquesta troballa en la reunió dels equips del Pla d’Emergències Volcàniques de les Canàries (Pevolca), després que la investigadora Sonia Calvari, de l’Institut Nacional de Geofísica i Vulcanologia d’Itàlia, realitzés una simulació de l’evolució de les colades, a través d’imatges satel·litàries, amb què va concloure que les llengües desapareixien en determinats punts i tornaven a sorgir en zones més pròximes a la costa.

Al col·lapsar la paret oest del con volcànic, diumenge es va produir un vessament del contingut emmagatzemat, com si es trenqués una presa. Això va generar una gran expansió de la lava i va arrossegar grans blocs de l’edifici volcànic pendent avall. Els científics monitoritzen i vigilen l’avenç de les colades, que al ser més fluides podrien donar lloc a algun canvi de rumb i podrien requerir-se noves mesures de protecció civil per salvaguardar la seguretat de les persones que es poguessin veure afectades pel canvi de ruta de la lava.

Tant els canvis en la fisonomia del con, amb etapes de construcció i ensorrament, com els pics d’explosivitat són naturals dins d’un procés eruptiu de caràcter estrombolià com el de La Palma, que alterna fases explosives, de baixa o moderada intensitat, i fases efusives, en les quals s’intensifica el flux de la lava. La directora de l’Institut Geogràfic Nacional a les Canàries, María José Blanco, va explicar que han calibrat la magnitud de l’explosivitat de l’erupció segons l’Índex d’Explosivitat Volcànica (VEI, per les seves sigles en anglès), que utilitza com a mesura una escala que va de 0 a 8 i, en el cas de l’erupció de La Palma, el valor assignat és de 2.

La lava expulsada pel volcà Cumbre Vieja ocupa ja una superfície de 413,38 hectàrees

Durant la tarda de diumenge es va registrar un augment de la freqüència i intensitat de l’activitat explosiva, amb durades de diversos minuts constatant-se l’emissió de bombes balístiques amb un recurregut de fins a 800 metres. Aquesta distància és dins del radi d’exclusió de la població, que se situa en els 2,5 quilòmetres, però l’episodi s’ha posat en coneixement dels científics i personal d’emergència que treballa a la zona.

Des que el volcà va entrar en erupció, el 19 de setembre, la lava ha ocupat 413,38 hectàrees de La Palma, 14,2 en les últimes 24 hores. El perímetre de la zona afectada per la colada és de 36,3 quilòmetres, tot i que dins d’aquest espai hi pot haver àrees que no hagin sigut arrasades, però sí que estiguin aïllades al mig del malpaís. L’ample de la colada, en alguns trams, arriba als 1.250 metres, 300 més que dissabte. El director tècnic del Pla de Prevenció de Risc Volcànic (Pevolca), Miguel Ángel Morcuende, va explicar que això es deu al fet que la lava passa per zones del terreny que actuen com «fosses», les omple i quan vessen es genera un efecte de «vasos comunicants».

La lava ha engolit 1.046 edificacions, mentre que 128 més poden estar parcialment afectades, segons les últimes dades obtingudes pels satèl·lits del programa europeu de vigila terrestre, Copernicus, que corresponen a la matinada de diumenge. La xarxa viària de La Palma pateix diversos talls per l’avenç de les llengües de material magmàtic, que ja ha arrasat 33,2 quilòmetres, dels quals 30,7 es troben completament destruïts. Copernicus xifra en 4.819 hectàrees el territori cobert per les cendres. La intensa nuvolositat que ha predominat a la vall d’Aridane va fer impossible que els satèl·lits actualitzessin les dades dilluns a la matinada.

La ‘fajana’, que va començar a formar-se dimarts al litoral palmer quan la colada va arribar al mar després de deu dies engolint vivendes i infraestructures, fa ja 37,2 hectàrees, 8,2 més que la jornada anterior. El xoc tèrmic entre la lava i l’aigua del mar genera un plomall marí de vapor d’aigua i àcid clorhídric que es concentra a l’entorn del contacte. L’evolució de la creació del delta és vigilada per diversos barcos científics, d’àmbit regional i nacional, que mesuren els nivells de diòxid de carboni (CO₂), àcid clorhídric (Hcl) i diòxid de sofre (SO₂) a la zona.

Fa una setmana que la lava va arribar al litoral i va començar a caure al mar.

Ahir s’observaven diversos centres actius a l’interior del cràter principal, dos dels quals situats al nord-oest del lateral del con. No obstant, el Pevolca no descarta l’aparició de nous centres d’emissió en l’entorn. Segons els últims mesuraments, el volcà va emetre diumenge 16.700 tones de SO₂, un valor superior al dia anterior. Així mateix, l’emissió difusa de CO₂ per tot l’àrea del Cumbre Vieja llança un valor de 1.718 tones diàries. Els valors de CO₂a totes les estacions de l’illa, tret de pics puntuals a Los Llanos i El Paso, però de baixa intensitat i llunyans als llindars establerts en la normativa en vigor. Respecte a les partícules de menys de 10 micres (PM10), es van mesurar valors inferiors respecte a dies interiors, tot i que es va tornar a superar el llindar diari a l’estació de Los Llanos, amb una mitjana de 96 micrograms per metre cúbic.

1.046 edificacions engolides

La columna de cendres i gasos va arribar a una mesura de 4.500 metres d’altura. El Pevolca preveu que el vent porti el plomall de cendres i gasos cap al sud-sud-oest de La Palma. Així, la zona de La Palma més afectada per la caiguda de cendres serà precisament el vessant sud-sud-oest. L’orientació prevista del plomall volcànic és favorable per a l’operativitat dels aeroports canaris. A més, una massa d’aire marítima i humida entrarà a les illes, fet que ajudarà a disminuir l’estabilitat atmosfèrica i afavorirà la qualitat de l’aire. El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ofereix des d’ahir informació en temps real sobre la qualitat de l’aire en La Palma a través de l’Índex Nacional de Qualitat de l’Aire (ICA), que permet comprovar els paràmetres que marquen les estacions de mesurament de la xarxa nacional de vigilància.

Notícies relacionades

Sanitaris demostren la revenda de cites per homologar els títols

La fiscalia sol·licita intervenir Cellex per evitar que es despatrimonialitzi

Morcuende va voler transmetre un missatge de tranquil·litat sobre l’augment de la sismicitat a la zona sud de La Palma. Segons va detallar en la roda de premsa posterior a la reunió del Pevolca, l’eixam sísmic «ha viatjat» cap a la zona on es va detectar una setmana abans que s’iniciés l’erupció i va aclarir que els moviments s’estan produint en nivells profunds de l’escorça, entre els 10 i els 20 quilòmetres. «No estem parlant de sismicitat superficial que pugui donar lloc a altres fenòmens ni hem de témer, en principi, cap nova boca conseqüència d’aquesta sismicitat», va assenyalar. En les últimes hores s’han produït desenes d’esdeveniments de magnitud superior a 3, cosa que augmenta la probabilitat que es registrin més terratrèmols sentits per la població i que puguin originar-se petits ensorraments. El sotrac de més intensitat es va produir a la Vila de Mazo i va ser de 3,7 graus.

Els veïns evacuats dels barris situats a més d’1,5 quilòmetres de la colada i fora de la zona de seguretat van poder accedir ahir a les seves vivendes per recollir estris i objectes personals. El Cabildo de La Palma es va assegurar que l’entrada fos controlada, per les vies habilitades i sempre sota la vigilància i acompanyament de les forces de seguretat encarregades del dispositiu. Diumenge es va haver de suspendre aquesta operativa davant l’empitjorament de la qualitat de l’aire, cosa que va obligar, així mateix, a retirar el personal científic i els equips d’emergència que estaven pròxims al volcà.