El volcà talla l’aixeta dels aqüífers dolços de l’oest de La Palma

És una illa amb el cor de lava i aigua dolça subterrània a l’oceà Atlàntic. És La Palma, un territori de 2.400 metres d’altitud i poc més de 700 quilòmetres quadrats solcats per brolladors naturals que es nodreixen de l’aigua de la pluja i de la neu junt amb pous i galeries fetes a mà des de l’època de la conquesta, al segle XV. Cursos cristal·lins ara amenaçats pel volcà Tajogaite –’muntanya trencada’ en benahoarita, la llengua dels aborígens palmers– que ha sepultat amb tones de pedra negra tota la riquesa de l’oest de l’Illa.

Un dels principals dipòsits d’aigua dolça es troba a prop del massís de Cumbre Vieja, a cinc quilòmetres del volcà, que expulsa lava des del 19 de setembre i converteix en cendra el mode de vida dels palmers. El seu ingent cabal de titularitat pública, drenat per dues galeries a la serralada dorsal de l’illa, no està contaminat pels gasos volcànics, segons els mesuraments del Consell Insular d’Aigües, però les persones grans del lloc desconfien. Gràcies a l’experiència d’altres erupcions, sospiten que les fumaroles blanques que surten del cràter són fruit del contacte de l’ardent magma amb l’aigua fresca que emmagatzemen a les entranyes de l’illa. Un altre desastre a la vista, auguren afligits.

La Palma, l’illa més verda de les Canàries, conté la respiració des que la voracitat del magma de Cumbre Vieja va començar a sepultar cases, finques i cultius mentre mira d’avaluar quantes conduccions d’aigua dels municipis de Tazacorte, Los Llanos de Aridane i El Paso han quedat segellades per sempre per la lava que ja ha arribat al mar. Més ruïna per als palmers que amb esforç i els diners guanyats durant l’emigració a Veneçuela van perforar aquesta terra volcànica, porosa i àrida a la recerca de l’aigua dolça de l’interior per portar-la a les cases i horts. Plataners i vinyes han sucumbit a l’ímpetu destructor del volcà i els que s’han salvat al sud de l’illa agonitzen ara per falta de reg després de les destrosses a la xarxa de distribució del cabal que ha provocat la lava.

«Sempre s’han fet les galeries lluny del volcà perquè quan comences a picar a prop seu de seguida en surten gasos», explica José María Medina, enginyer jubilat de la Direcció General d’Aigües del Govern de les Canàries i un dels millors coneixedors del pla hídric de La Palma.

De propietat privada

El 90% de l’aigua de consum de La Palma és subterrània i de propietat privada. Centenars de galeries, pous i basses esquitxen el paisatge illenc des que els emigrants van tornar a la seva terra i van decidir constituir-hi comunitats d’aigües i de regants. Encara avui venen o arrenden als ajuntaments els seus cabals, emparats per la llei d’aigües de les Canàries, per garantir el proveïment i sanejament dels 14 municipis palmers. Algunes de les canalitzacions procedeixen de l’època de la conquesta, quan els castellans van entreveure el potencial dels aqüífers palmers plens d’aigua cristal·lina potable en un terreny aïllat al subtròpic de l’Atlàntic.

Mantenir la propietat d’aquesta aigua ha sigut una obsessió per als aiguatinents illencs.

Només el vessament de La Laguna de Barlovento, una bassa al nord a 600 metres d’altitud que aprofita l’aigua de vuit barrancs, és de titularitat pública i la gestiona el Consell Insular d’Aigües. Els cabals dels brolladors de Los Tilos, amb l’emblemàtic Marcos y Cordero, al nord-oest de l’illa, estan cedits per aquesta administració a les comunitats privades de Los Sauces.

El reg de les finques

Les comunitats de regants tenen prohibida la venda dels cabals, que utilitzen exclusivament per al reg de les seves finques.

La resta dels dipòsits d’aigua dolça, inclòs el del brollador del Parc Nacional de la Caldera de Taburiente, és de propietat privada al costat dels centenars de galeries i pous que s’han anat excavant al llarg dels segles. La Palma no té dessaladores o depuradores per tractar les aigües residuals que tira al mar una vegada depurades.

Notícies relacionades

La lava i la cendra del volcà de La Palma asfixien el germen de les plataneres

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

És en època de sequera quan els palmers recorren a aquests pous, molts buits i abandonats, per pal·liar la minva de l’aigua dels brolladors i galeries que emmagatzemen reservoris d’aigua dolça procedent de la pluja i que es distribueixen per unes conduccions pagades també per la butxaca dels illencs. Moltes han sigut arrasades pel magma del Tajogaite.

Les galeries s’han anat construint a la serralada de l’illa, mentre que els pous, arran de mar, porten una aigua menys dolça per la salabror de l’oceà que es filtra en un sòl porós i fèrtil, el vessant oest de la qual ha quedat arrasat per les colades del volcà.