Erupció a l’‘isla bonita’

El volcà de Tajogaite es reactiva i la seva lava busca la costa de La Palma

La lava està a uns 800 o 1.000 metres en línia recta de la costa, però no hi ha seguretat que acabi arribant al mar

  • L’estranya tranquil·litat amb què va despertar l’estructura volcànica de Montaña Rajada va quedar fracturada a la tarda amb nous rius de foc i grans explosions

  • Totes les notícies i l’última hora sobre el volcà de La Palma en directe

8
Es llegeix en minuts

El volcà de Tajogaite no s’ha apagat. La treva oberta en les primeres hores d’ahir al matí, amb l’erupció en repòs, es va trencar a la tarda i es van repetir els violents episodis del cap de setmana. Sobretot, al nucli poblacional de Todoque. Diumenge va caure el campanar de l’església de San Pío X, col·lapsat per la lava, però el cementiri i la incineradora –ubicats a uns 15 minuts amb cotxe d’aquest punt– segueixen dempeus. Una de les colades, l’orientada al nord, es va parar en sec a poc més de cent metres d’aquestes construccions i el miracle encara és possible. «Si no es posa a avançar de nou el salvarem», desitjava amb totes les seves forces, just abans de la reactivació, l’Adelmo, l’enterramorts del cementiri de Los Ángeles (Los Llanos de Aridane).

«La colada no està frenada»

Ángel Morcuende, director tècnic del Pla de Prevenció de Riscos Volcànics (Pevolca), va confirmar la treva. «La colada que ahir [per diumenge passat] baixava amb rapidesa pel nord del con eruptiu s’ha dividit en dos dits», va precisar en una compareixença en què va estar acompanyat per María José Blanco, directora a les Canàries de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN).

L’existència d’un pendent ha alentit una de les colades –si es mou en direcció sud quedarà fora de la trajectòria del cementiri i la incineradora del poble de Todoque–, però «no està frenada», va incidir Morcuende. Aquesta lentitud no es converteix en una garantia per aixecar el confinament en quatre nuclis (San Borondón, Marina Alta, Marina Baja i La Condesa) de Tazacorte, que és el municipi pel qual previsiblement acabarà arribant la lava al mar: l’allau de material magmàtic expulsat pel Tajogaite és a uns mil metres en línia recta de la costa.

Els primers símptomes de descans que va emetre el volcà es van detectar entorn de les 04.10 hores. I és que el d’ahir va ser l’esmorzar més tranquil des de l’inici d’aquesta crisi volcànica, el 19 de setembre. «Alguna cosa rara passa perquè els ocells no canten i els gossos tampoc lladren», va puntualitzar el Delfín tres quarts d’hora abans que una intensa fumarola s’elevés uns dos quilòmetres amunt, per sobre de la dorsal de Cumbre Vieja. Però aquest no va ser l’únic efecte xemeneia que es va registrar ahir. «S’han repetit al llarg del matí, tot i que no tots han pogut ser apreciats pels veïns a causa de la gran distància que existeix respecte al punt d’emissió dels gasos», va explicar Itahiza Domínguez, sismòleg de l’Institut Geogràfic Nacional, partint del comportament que va tenir el Tajogaite.

Abans del migdia els veïns van seguir confusos la quietud d’un monstre que va tornar a «despertar-se»

El temps mort que va obrir a la zona zero la crisi volcànica més gran que s’ha registrat a Espanya en les últimes cinc dècades va coincidir amb la localització d’un eixam sísmic de 15 moviments que es va deixar notar cap al vessant sud, a la zona de Fuencaliente –sense que s’hagi detectat desplaçament del magma amb rumb al volcà de Teneguía–, amb una profunditat que oscil·lava entre els 10 i 11 quilòmetres. Aquest moviment es va posicionar exactament en les mateixes coordenades on es va iniciar la crisi de l’11 de setembre –aquell dia es va verificar la presència d’uns 11 milions de metres cúbics de magma al perímetre en què es van concentrar els terratrèmols–, tot i que llavors la distància va ser d’entre sis i set quilòmetres, i la Xarxa Geodèsica Canària ja parlava d’unes deformacions al terreny.

Una altra de les dades que va donar el comitè científic del Pevolca mentre el Tajogaite semblava «dormir» la migdiada té a veure amb els més de 46,3 milions de metres cúbics de material volcànic que s’han expulsat des de l’inici de l’erupció: aquestes dades van augmentar quan van aparèixer les flamarades ataronjades del vespre.

Els especialistes descarten que la crisi volcànica s’estigui desplaçant cap al vessant sud

Durant la compareixença compartida de Morcuende i Blanco es va apuntar com a possibilitat que «s’hagués produït un canvi al conducte que l’alimenta, cosa que generaria una disminució dels nivells de gas i una menor aportació del material», va explicar l’especialista, sense aventurar què podria succeir en les pròximes hores. De moment, l’únic cert és que a la zona de Tazacorte segueixen confinats uns 300 veïns –a l’illa hi ha uns 6.000 desallotjats– i l’avís de tall de la carretera de la costa s’està contemplant en el cas que es reactivi l’expulsió de lava. I això va ser el que va passar cap a les set del vespre. El fum es va fer cada vegada més intens i amb la foscor, accelerada amb el capvespre, van tornar les llengües de foc, les explosions i, sobretot, va tornar el soroll. Sí. El volcà Tajogaite tornava a rugir amb virulència.

La destrucció va tornar a encongir el cor als palmers: les colades havien arrasat, abans que es reactivés, 1.648 finques cadastrals, que han sigut valorades en uns 178,4 milions d’euros. Aquesta catàstrofe no té final. Tampoc els fluxos de magma que continuen ascendint. De la seva capacitat per remuntar les colades que estan ubicades a les vores del cràter dependrà l’evolució dels esdeveniments en les pròximes hores. «Cal esperar a veure si aconsegueixen sobrepassar les que ja s’han creat [l’acumulació de gasos és clau en aquestes maniobres d’empenta] o es generen altres sortides», assenyala Itahisa Domínguez (IGN), sobre un escenari que torna a complicar molt les coses en el camí d’aquestes colades en direcció al mar.

Aquestes van ser les dues visions que va oferir ahir el volcà de Tajogaite. Al matí, tots es van donar un respir amb el cessament d’un infern volcànic –cap a les 15.00 hores hi va haver una aturada que va tornar a cridar l’atenció dels residents als municipis d’El Paso i Los Llanos de Aridane– que es va agitar de nou, igual com en les jornades anteriors, amb l’arribada de la nit. «Avui no sembla tan intens, però aquest s’acaba de despertar», comenta el Delfín al veure que a la vora del con ja es distingia un cridaner anell de foc. L’illa es dirigia cap a una altra llarga matinada, la novena des que el volcà va emergir a la Montala Rajada. Ell i altres veïns de la localitat no van aclucar els ulls durant la matinada anterior pel terrabastall de les «bombes» que explotaven sobre la superfície després de sortir disparades contra el cel des de l’interior del con. «Només demano que aquesta nit sigui més tranquil·la que la d’ahir», implora amb els motors de l’avió (el soroll del volcà) una altra vegada en marxa i la lava baixant a tota velocitat.

Al seu camí es trobarà amb un pendent que, quan aconsegueixi superar, la deixarà a les portes de l’Atlàntic. Encara és difícil de precisar quan tindrà lloc el contacte entre les colades i el mar, però el que sí que sembla segur és que tornarà a generar destrosses de gran envergadura a les finques de plàtans i vivendes que trobi al seu pas.

Els científics estan valorant la força d’empenta que té el magma que va sortir ahir a la tarda

Recerca oceanogràfica

Al mar ja estan previnguts. El vaixell oceanogràfic Ramón Margalef, de l’Institut Espanyol d’Oceanografia, està fondejat des de fa 24 hores davant la costa de Tazacorte; Eugenio Fraile, cap de campanya de la recerca dona per segur que l’arribada de la lava a aquest punt és «imminent».

Fraile explica que estan fent «un estudi topobatimètric del fons, és a dir, un aixecament en tres dimensions del fons marí, per a així poder veure canvis geomorfològics al terreny i si hi ha un bombament o fractura», perquè la terra la tenen molt ben caracteritzada, precisa, «però el mar, no».

«Ho estem fent amb caràcter d’urgència i, sobretot, a les zones molt enganxades a la costa, abans que arribi de forma imminent la lava», afirma. El segon objectiu d’aquest modern vaixell de recerca és determinar si hi ha canvis significatius en el sistema marí. Per això, recullen mostres d’aigua i realitzen anàlisis exhaustives físiques, químiques, biològiques i microbiològiques, per determinar si amb l’arribada de cendres al medi marí i «l’arribada de magma pot provocar algunes variacions significatives».

«No estem en un medi marí normal, sinó en un medi marí d’especial sensibilitat, perquè ens trobem al costat de la reserva marina de La Palma», explica, «i per això està aquí el vaixell, per fer un estudi amb moltíssim detall per determinar quins canvis hi està havent i, si n’hi ha, intentar minimitzar els danys a l’ecosistema».

L’oceanògraf físic recorda que tenen una àmplia experiència en la vigilància del medi marí, perquè han estat deu anys amb el vaixell ‘Ramón Margalef’ i l’‘Ángeles Alvariño’ (el barco que va participar en la intensa recerca dels cossos de l’Anna i l’Olivia després de ser assassinades pel seu pare, Tomás Flores), monitorant els efectes del volcà submarí d’El Hierro, ocorregut el 2011.

«Tenim molta experiència en temes submarins i en temes de recuperació de l’ecosistema i vam veure que a El Hierro hi va haver una ràpida recuperació» de la fauna i la flora de l’oceà. En aquest cas, el magma avança lentament i està més localitzat.

Notícies relacionades

El ‘Ramón Margalef’ i l’‘Ángeles Alvariño’ són dels vaixells més avançats d’Espanya per mesurar processos naturals tant al mar com atmosfèrics. A part de les reconstruccions batimètriques pot recollir mostres a 6.800 metres de profunditat o gravar imatges fins a 2000 metres. Estan a la zona restringida de navegació a prop de la costa, ara a una distància on hi ha una profunditat de només un quilòmetre, però han recollit mostres a 14 metres.

L’astronauta Thomas Pesquet, un dels integrants de la tripulació de l’Estació Espacial Internacional, va captar el dia 22 el volcà palmer des de l’espai. «La resplendor ataronjada de la lava, en contrast amb la negror de l’oceà Atlàntic, resulta encara més impressionant. La brillantor de la lava sembla massa pròxima a la resplendor dels llums de la ciutat», va tuitejar l’astronauta gal.