El volcà de La Palma podria estar alimentant-se d’un reservori de lava més profund

El nou volcà de La Palma podria estar realimentant-se d’un reservori de lava més profund, com va succeir amb el volcà submarí d’El Hierro, apunta Carmen López, responsable d’alerta volcànica de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN).

López explica que la sismicitat profunda localitzada en les últimes hores a la zona de Fuencaliente, amb terratrèmols de magnituds d’entre 3,3 i 3,4, són indicatives d’un reajustament del reservori a l’escorça a mesura que el magma va sortint en forma de lava, cendres i piroclasts. Puntualitza que aquestes tremolors a profunditats d’entre 11 i 14 quilòmetres no són indicatives d’aquesta realimentació, sinó d’un reajustament del sistema de reservoris i de «tot l’estrès acumulat» associat al procés preeruptiu.

Abans de l’erupció, aquesta forta sismicitat va dibuixar la gemoetría de la intrusió del magma des de l’escorça a la superfície i «va guiar» els experts a predir on podria produir-se l’erupció. Ara, en aquesta nova fase d’alta sismicitat durant l’erupció, l’IGN estudia la possibilitat que el reservori més superficial s’estigui realimentant i que sota d’aquest n’hi pugui haver un altre de més profund.

Més dies de sismicitat

López indica que aquest és un mecanisme per ajustar la sortida del magma a la superfície, igual que les deformacions del terra, i afegeix que l’erupció del nou volcà de La Palma acabarà quan s’iguali amb la pressió exterior i s’acabi tancant el cràter. Aquesta experta considera que és «massa aviat» per preveure un període d’estabilització, ja que «es necessiten més dies de sismicitat» per completar el procés de reajustament. També adverteix que fins i tot quan el volcà deixi d’escopir lava, es podrien continuar registrant forts sismes a La Palma.

El comitè científic que monitoritza in situ el volcà està analitzant la sismicitat, així com les deformacions de la superfície o les emissions de diòxid de sofre, i de moment «no hi ha dades concloents per estimar quant durarà» l’erupció.

L’única dada de la qual en disposen els experts, que «no és científica» però que pot «servir de guia», és la sèrie històrica d’erupcions a La Palma en els últims 500 anys, sis en total. La més curta va durar 24 dies, pel que «encara és aviat» per preveure el final, i la més llarga, 84.

Tampoc saben els científics quant podria durar l’actual fase hawaiana, en la qual el volcà emet lava més fluida i a més velocitat, entorn dels 300 metres per hora a la zona més pròxima a la boca oberta en un flanc del con principal, que manté un mecanisme estrombolià.

Fluctuacions d’intensitat

Carmen López entén que aquesta fase efusiva es pot prolongar, com també tornar el volcà a una fase de repòs, i recorda que a les anteriors erupcions a La Palma hi va haver també una fluctuació d’intensitat.

Notícies relacionades

El volcà entra en fase efusiva, amb menys explosions i una lava hawaiana

¿Quant pot durar l’erupció del volcà de La Palma?

Els científics no han pogut realitzar una nova estimació del material expulsat pel nou volcà de La Palma, que ahir ascendia a 46,3 milions de metres cúbics, després de l’important avenç de les colades fins a aproximar-se a la muntanya de Todoque.

La directora de l’IGN a les Canàries, María José Blanco, va aportar aquest dimarts la dada del volum del con volcànic principal: uns 10 milions de metres cúbics. Segons la informació recollida del vol de diversos drons a la zona, l’avenç de la lava s’ha alentit en les últimes hores, segons apunta a Efe la responsable d’alerta volcànica de l’IGN.