El fiscal exigeix que sigui delicte l’ús de fotos de menors per a reclam de webs porno

La utilització i robatori de fotografies de menors d’entre 12 i 18 anys publicades a les xarxes socials per crear un perfil fals com a reclam a les pàgines de contacte o de pornografia de pagament no és, en aquests moments, un delicte. Per això el fiscal de delictes informàtics de Barcelona Roberto Valverde considera que aquesta actitud s’hauria d’incloure en el Codi Penal i tipificar com a infracció penal, amb la corresponent pena. «No pot ser que la comissió d’aquests fets surti gratuïta», assevera.

El fiscal adverteix que, després del confinament per la pandèmia de la Covid, a la província de Barcelona s’estan rebent entre 10 i 20 denúncies mensuals per l’ús fraudulent de les imatges de menors per promocionar pàgines web. Aquesta pràctica, al seu entendre, ha sigut propiciada per l’ús més gran de les xarxes socials durant el confinament, però també per la sobreexposició dels adolescents en aquestes plataformes, una tendència que ha anat en augment en els últims anys.

Des de fa uns mesos, la policia ha començat a rebre denúncies de pares de menors que han constatat que fotografies que les seves filles havien penjat en els seus perfils d’internet en biquini o amb poca roba s’estaven utilitzant per anunciar o promocionar portals de pornografia o de contactes. Segons Valverde, aquest tipus de webs descarreguen les imatges que les menors pengen lliurement a les xarxes, amb la qual cosa és difícil que se’n pugui perseguir l’ús per la via penal. Malgrat que aquests fets no tenen encaix per ara en el Codi Penal, els pares tenen l’opció de presentar una demanda civil per reclamar una indemnització i instar la plataforma a retirar la fotografia robada.

🎤Tiritas pa este ordenador💻 encendidooo🎤 Un papel, una tirita... es suficiente para tapar tu webcam ✋🏻.
Puede ahorrarte muchos disgustos, protege tu #privacidad #tapatucam pic.twitter.com/6vokQwqnUx

— Policía Nacional (@Policianacional) 22 de febrero de 2020

El pèrit judicial i forense informàtic Bruno Pérez Juncà explica que aquesta usurpació d’imatges de menors a les xarxes socials es pot deure a casos de ‘bullying’ o assetjament, però que també funciona com a mecanisme d’extorsió. «Et roben la identitat i et diuen que han creat un compte d’OnlyFans amb les teves imatges», explica. Tot i que sigui mentida, això serveix com a coacció per perjudicar la seva reputació digital, una cosa que per als menors és essencial. «Tota la seva vida personal i professional en depèn».

Pornografia infantil

Aquest no és l’únic delicte informàtic que va augmentar durant la pandèmia. També ho van fer els relacionats amb la pornografia infantil. Durant el 2020 es van incoar 61 procediments per aquest tipus de delictes a la provincial de Barcelona, cosa que suposa un increment del 169% respecte a l’any anterior. A Espanya, segons Valverde, s’han triplicat. Els delictes d’assetjament a menors per mitjà de les telecomunicacions, per la seva banda, s’han duplicat a Barcelona (61 diligències judicials l’any passat). Existeix molt delicte no denunciat.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

La memòria no recull cap investigació penal en marxa pels portals d’internet que fan apologia dels trastorns alimentaris, un dels problemes sanitaris que, segons els facultatius, ha afectat més les adolescents durant el confinament. La persecució d’aquestes pàgines d’internet era limitada fins al mes de juliol passat, quan es va tipificar la incitació a aquesta conducta, així com a la inducció a les autolesions, en la llei de protecció integral a la infància i l’adolescència.

Revelació de secrets i d’altres

Altres categories delictives que han donat lloc a un «increment estadístic digne de consideració», segons Valverde, és la de les infraccions penals en les quals l’objecte de l’activitat il·lícita són els mateixos sistemes informàtics o les tecnologies de la informació (TIC). Destaca les següents: descobriment i revelació de secrets (intercepció de transmissions, com ‘emails’ o missatges) amb la vulneració d’una altra persona, que han passat de 29 casos el 2019 a 55 el 2020. Els danys informàtics han passat de 14 a 24 incoacions de processos penals.