Haurà de protegir la lava sobre les finques privades

El terreny guanyat al mar pel volcà de La Palma serà propietat de l’Estat

  • La pèrdua de propietats a la zona podria haver-se evitat, ja que es coneixia el risc d’erupció

4
Es llegeix en minuts
Europa Press

El terreny que la lava del volcà de Cumbre Vieja a l’illa de La Palma guanyi al mar serà automàticament domini públic marítim terrestre, és a dir, propietat de l’Estat, mentre que les propietats sepultades a terra ferma per la colada magmàtica continuaran sent privades. No obstant, l’Estat està obligat a protegir aquest nou bé que forma part del patrimoni geològic i, per tant, subjecte a la llei de patrimoni natural i la biodiversitat, de manera que aquest podrà o no expropiar aquestes propietats.

D’acord amb la llei de costes, pertanyen al domini públic marítim terrestre estatal els terrenys o illes que estiguin formades o es formin per causes naturals al mar territorial o a les aigües interiors dels rius, fins on es facin sensibles les marees. Per tant, aquests terrenys que previsiblement guanyarà el domini públic marítim terrestre seran inalienables, imprescriptibles i inembargables.

Com que aquests béns són públics, la Constitució Espanyola estableix així mateix que tant la zona maritimoterrestre, igual que les platges, el mar territorial i els recursos naturals de la zona econòmica i la plataforma continental, estan regulats per la llei de patrimoni de l’Estat i el Patrimoni Nacional per a la seva administració, defensa i conservació.

De la mateixa manera, en el marc de la llei de patrimoni natural i la biodiversitat del 2007, les noves formacions geològiques formen part del patrimoni, de manera que s’estableix l’obligació de la seva protecció amb alguna de les diferents figures.

En concret, reconeix el valor patrimonial de la varietat d’elements geològics, inclosos roques, minerals, fòssils, terres, formes del relleu, formacions i unitats geològiques i paisatges que són el producte i registre de l’evolució de la Terra; així com les formes geològiques úniques, d’especial importància científica, i que són representatives de la història evolutiva geològica.

De la mateixa manera, inclou com a part del patrimoni geològic les formacions i estructures geològiques, formes del terreny, minerals, roques, meteorits, fòssils, terres i altres manifestacions geològiques que permeten estudiar l’origen i evolució de la Terra, així com els seus paisatges.

No obstant, l’expert vulcanòleg de la Il·lustre Escola de Geòlegs, José Luis Barrera, ha explicat a Europa Press que els terrenys privats que quedin sota de la colada volcànica continuaran sent dels seus propietaris. «Només serà automàticament de l’Estat el nou terreny que es generi si la lava arriba al mar. Llavors aquest terreny serà de domini públic», precisa.

No obstant, els amos de les propietats sepultades ja no podran tornar a construir-hi a sobre, tret que es modifiqui el que és patrimoni geològic o històric, i «probablement» aquestes hectàrees engolides pel volcà seran declarades zona protegida.

Així mateix, el geòleg precisa que la llei del sòl en vigor estableix que la utilització dels terrenys amb valors ambientals, culturals, històrics, arqueològics, científics i paisatgístics que siguin objecte de protecció per la legislació aplicable, quedarà sempre sotmesa a la preservació d’aquests valors, i comprendrà únicament els actes d’alteració de l’estat natural dels terrenys que aquella legislació expressament autoritzi.

D’aquesta manera, comenta que ara està a la teulada de les administracions què s’ha de fer amb aquestes propietats, si intercanvien els terrenys als seus propietaris amb d’altres de nous, si construeixen un nou poble per ressituar els afectats; en definitiva, assenyala que queda pendent un procés «complex».

Segons el seu parer, el més «barat» és construir un petit poblet nou, amb cases noves i que s’atorguin metres quadrats similars als que tenien prèviament els propietaris.

Si bé, adverteix: serà molt important determinar on s’estableix de nou la població, perquè «al costat del Cumbre Vieja sortirà un altre volcà». «Aquesta no serà l’última erupció, pot tornar a produir-se d’aquí, per exemple, 20 anys, perquè la capa terrestre és molt pròxima a la superfície, a uns 15 quilòmetres de profunditat», insisteix Barrera, que compara la distància a la capa terrestre a les illes occidentals de les Canàries amb, per exemple, els sistemes volcànics del Camp de Gibraltar, on l’escorça terrestre és d’uns 35 quilòmetres d’espessor.

Tragèdia evitable

El vulcanòleg va més enllà i lamenta que la pèrdua de cases, negocis, plantacions i, en definitiva, de la vida diària de molts dels afectats podria haver-se evitat, perquè assegura que existeixen «documents oficials al Cabildo» que afirmen que el pendent de Cumbre Vieja, on emana el volcà i no tant a l’est de l’illa, hi ha risc evident d’erupció volcànica.

«Les administracions podrien haver evitat que moltes persones es quedessin sense les seves vivendes, sobretot les construïdes de 50 anys cap aquí, perquè se sabia que sortiria el volcà», denuncia.

Notícies relacionades

Ara, assegura que els municipis hauran de modificar els seus plans generals d’ordenació urbana (PGOU) i requalificar els terrenys, i ja «probablement no deixin construir al pendent». Però admet que no és fàcil establir on construir un poble per a més de 4.000 habitants.

Barrera compara aquest cas amb les inundacions recurrents, que en repetides ocasions s’emporten cases construïdes en rambles i apel·la a les llargament reclamades reivindicacions dels geòlegs que demanen prevenció amb edificacions que respectin els riscos geològics i meteorològics.