Entrevista
Jesús Duque Macías: «Una erupció volcànica no és un desastre, és una necessitat de la terra»
El geòleg afirma que el que ha passat a La Palma «havia de passar» i avisa que a Mallorca hi ha falles geològiques actives
L’erupció volcànica de La Palma ha posat el focus d’interès en la geologia. Jesús Duque Macías, establert a Mallorca des del 1981, és expert en aquesta matèria –i en moltes d’altres–, a més de professor emèrit de l’UIB i expresident de l’Associació de Geòlegs de Balears.
¿Hi ha perill que passi a les Balears una catàstrofe similar a la de La Palma?
No. Les Illes Balears són d’escorça continental, i les de les Canàries són d’escorça oceànica, on es donen les elevacions de terra més grans. Això sí, a Mallorca tenim falles actives, i algunes fins i tot han produït terratrèmols anys enrere. Però, en general, les Balears és una zona que genera sismes de baixa intensitat, amb una recurrència de cinc o sis cada 500 anys.
¿On són les falles geològiques de Mallorca?
A la comarca del Pla. En aquesta zona de Mallorca hi ha falles que encara acumulen energia. Per exemple, a Sencelles.
¿Són perilloses?
No, el risc sísmic és baix. També a les Balears, entre Mallorca i Eivissa, hi ha processos volcànics secundaris, com sortides de gasos, fumaroles o cert termalisme. Però és una activitat col·lateral, que en principi no comporta cap risc. A Mallorca es podrien donar sismes tectònics, però no és el cas de La Palma. Allà hi ha hagut sismes de moviment de la fase fluida del magma, és a dir, la lava. Això no podria passar aquí.
¿El que ha passat a La Palma es veia venir?
Sí, ha sigut un cas d’erupció de manual. De vegades la natura dona sorpreses, però en aquest cas, no. Ha passat tot el que estava previst. De tota manera, una erupció volcànica no és un desastre, és una necessitat de la terra.
¿L’erupció d’un volcà no és una catàstrofe natural?
El que ha passat havia de passar, i és necessari per a la terra. Jo, de fet, em preocuparia si els 200 volcans actius que hi ha al món s’apaguessin. Les erupcions són necessàries, i sabem per on anirà la lava.
¿Llavors el millor és intervenir per desviar-la?
L’únic que hauríem de fer és observar la natura i respectar-la. Quan la lava arriba, arrasa amb tot el que troba. El que passa és que allà hi ha instal·lada tota la població. Però s’han posat al seu camí sabent que en aquesta zona hi podia haver una erupció.
Notícies relacionades¿I què hi ha del nostre camí?
Jo ara mateix et parlo des del carrer Monsenyor Palmer, a Palma, i soc conscient que estic en el curs d’un torrent. Jo sé que això em podria acabar afectant. El problema és que el temps en geologia és un concepte relatiu. Quan un geòleg parla d’un esdeveniment imminent, pot estar parlant d’hores, dies o mesos. És impossible saber-ho del cert, els processos de la terra són molt complexos. Sabem que passarà, però no sabem exactament quan.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Els missatges de Feijóo el dia de la dana deixen en evidència Mazón
- Un poble de Lleó ven més butlletes del Gordo de les que va comprar
- El temporal porta al límit la costa i el cabal dels rius a Girona i BCN
- Investigació oberta Mossos rastreja el GPS del mòbil de Jonathan Andic per reconstruir els seus passos
- Festes Aquests són els regals de segona mà més sol·licitats pels catalans: una opció més sostenible que triomfa a Nadal
