El problema del fracàs escolar

Espanya és el país amb la taxa de repetidors més elevada a secundària de l’OCDE

La segueixen, a molta distància, Bèlgica i Portugal

  • La segueixen, a molta distància, Bèlgica i Portugal

  • El problema afecta més els nois que les noies

Espanya és el país amb la taxa de repetidors més elevada a secundària de l’OCDE

JORDI COTRINA

3
Es llegeix en minuts
EFE

El 8,7% dels estudiants espanyols de la primera etapa d’educació secundària i el 7,9% de la segona etapa van repetir curs el 2019, quan les mitjanes dels 32 països de l’OCDE eren de l’1,9 i del 3%, respectivament, dades que converteixen Espanya en el país amb més nombre de repetidors en aquesta fase educativa.

En la primera etapa de la secundària cap altre país té tants repetidors com Espanya, i els que més s’hi acosten estan a molta distància: Bèlgica, amb un 5,8% i Portugal, amb un 5,6%. En la segona etapa, Espanya se situa en segona posició per darrere de la República Txeca (8,2 ) i de nou per davant de Bèlgica (7,7%) i Portugal (7,2%).

A més, el percentatge de joves d’entre 18 i 24 anys que ni estudien, ni treballen, ni estan en formació era a Espanya el 2019 netament superior a la mitjana de l’OCDE: 19,2% davant el 14,4%.

Informe anual

Aquestes són algunes de les conclusions de l’informe anual sobre estadístiques educatives que ha publicat l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), i que posa xifres al problema del fracàs escolar i les seves conseqüències.

El problema de la repetició de curs, com passa també en altres països, afecta més els nois que les noies, ja que els primers representen el 60% dels repetidors en la primera etapa de secundària i el 56% en la segona, quan a l’OCDE són un 61% i un 57%.

A més, en termes relatius va augmentar més el primer any de la pandèmia al passar al 22% el 2020, davant el 16,1% en el conjunt de l’organització.

El fenomen d’un fracàs escolar sobredimensionat no és nou a Espanya. En el grup dels joves adults de 25 a 34 anys, un 28,3% no havien arribat ni tan sols a completar la segona etapa de secundària, pràcticament el doble de la mitjana de l’OCDE, amb el 14,8%.

Això estava per sobre de tots els seus socis europeus, per no parlar dels Estats Units (6%), el Canadà (5,3%) o Corea del Sud (2%). Dels països membres de l’OCDE, únicament Mèxic (46,1%) i Costa Rica (44,1%) se situaven per sobre.

L’atur entre els joves, molt elevat

La taxa d’atur en aquest grup de joves adults a Espanya que ja era el 2019 molt més elevat que en el conjunt de l’OCDE va pujar quatre punts percentuals més el 2020, fins al 27,6%, mentre la mitjana de l’organització es va incrementar en dos punts, al 15,1%.

Els autors de l’informe constaten que les persones amb baix nivell educatiu no només pateixen taxes d’atur particularment altes, sinó que el seu nivell de remuneració és molt baix en termes relatius.

Fins al punt que a Espanya el 36% dels adults de 25 a 64 anys que no van acabar la segona etapa de la secundària el 2018 guanyaven menys de la meitat de la remuneració mitjana del país. Eren un 27% en el conjunt de l’OCDE.

Poca inversió

Els autors de l’informe recorden que Espanya va dedicar el 2018 a l’educació preuniversitària el 2,7% del seu producte interior brut (PIB), per sota del 3,2% de mitjana a l’OCDE.

Xile era el 2019 el país de l’OCDE amb més alumnes per classe a primària a les escoles públiques, 28,7. També estaven molt per sobre de la mitjana de 21,1 alumnes, Japó (27,2), Regne Unit (27,2), Israel (26,8), Colòmbia (24,8) i Mèxic (24,7).

Espanya se situava a la meitat de la taula amb 20,9 nens per classe, una mica per sobre de la mitjana de la Unió Europea (19,7). Les classes menys omplertes d’estudiants eren les de Costa Rica (16) i Luxemburg (15).

Notícies relacionades

Quant al nombre d’alumnes per professor a primària, Mèxic se situava al capdavant amb 24,4, molt per sobre de la mitjana de 14,5. També eren netament per sobre Colòmbia (23,1), el Regne Unit (19,9), França (18,8) i Xile.

Espanya es quedava a la part baixa de la classificació amb 13,6 alumnes per mestre, tot i que la mitjana de la Unió Europea era lleugerament inferior (13,1) i hi havia tres països per sota del llindar dels 10: Polònia (9,6), Luxemburg (9) i Grècia (8,7).