Un despertar de "nervis i caos"

El temporal de vent d’ahir es va convertir per a alguns en una màquina del temps a gairebé sis anys enrere, quan l’emergència sanitària va restringir la mobilitat i l’oficina va passar a ser el despatx o el menjador dels qui van poder teletreballar. Una part important de la població treballadora no va poder exercir des de casa les seves funcions i va haver de personar-se al seu lloc de treball. Ahir, malgrat les fortes ràfegues de vent, milions de catalans van sortir de casa per anar a l’oficina, la fàbrica, el comerç, l’obra o, en resum, el centre de treball.El temporal de vent d’aquest dijous s’ha convertit per a alguns en una mena de màquina del temps a gairebé sis anys enrere, quan l’emergència sanitària va restringir la mobilitat i l’oficina va passar a ser el despatx o el menjador d’aquells que van poder teletreballar. Com llavors, una part important de la població treballadora, la majoria, no va poder exercir des de casa les seves funcions i va haver de personar-se en el seu lloc de treball. I aquest dijous, malgrat les fortes ràfegues de vent que deixen, de moment, un balanç de nou d’hospitalitzats i cinc d’ells greus, milions de catalans han sortit de les seves cases rumb a l’oficina, la fàbrica, el comerç, l’obra o, en resum, el centre de treball.

"Algunes empreses ho han fet bé i en altres les primeres hores del dia han sigut un caos", explicava Montserrat García, delegada de la CGT i treballadora del servei d’atenció domiciliària (SAD) del Prat de Llobregat, on l’empresa a càrrec va decretar un dia abans serveis mínims i només va fer anar a treballar l’11% de la plantilla, per prioritzar els qui viuen al municipi. "En altres serveis no els han comunicat els serveis mínims fins a aquest matí mateix, quan molta gent ja era al seu lloc"."Algunes empreses ho han fet bé i en d’altres les primeres hores del dia han sigut un caos", explica Montserrat García, delegada de la CGT. Ella és treballadora del servei d’atenció domiciliària (SAD) de el Prat de Llobregat, on l’empresa a càrrec d’aquest servei a la dependència va decretar un dia abans serveis mínims i només ha fet anar a treballar l’11% de la plantilla, prioritzant la gent que viu en municipi per sobre d’aquelles dones que s’haguessin d’haver desplaçat des d’altres per acudir. "En altres serveis no els han comunicat els serveis mínims fins aquest mateix matí, quan molta gent ja estava al seu lloc", afirma.

Oficis essencials, com l’atenció domiciliària, es barregen amb d’altres que no són indispensables. "A primera hora hi havia molts nervis. El vent era tan fort que, malgrat que les portes eren tancades i les gàbies plenes de paquets que pesen molt, aquestes no paraven de bellugar-se a cada ventada", assenyalava Patricia Díaz, delegada de CCOO a Correus Exprés i tècnica de prevenció de riscos laborals.Oficis essencials, com el de l’atenció domiciliària, es barregen amb altres que no són indispensables, però que no es poden fer des de casa. "A primera hora hi havia molts nervis. El vent era tan fort que, malgrat que les portes estaven tancades i les gàbies plenes de paquets pesen molt, aquestes no paraven de moure’s a cada ventada", explica Pepa Patricia Díaz, delegada de CCOO en Correus Exprés i tècnica de prevenció de riscos laborals.

Fins al 40% pot teletreballar

Malgrat la impressió, durant la jornada es va reforçar la vigilància i al seu centre no hi ha hagut incidents. Tampoc cap treballador va patir cap contratemps a l’anar i venir de casa. "De 50 persones al meu torn, només una s’ha quedat a casa amb el permís retribuït perquè no podia venir"Malgrat la impressió, durant la jornada s’ha reforçat la vigilància i en el seu centre no hi ha hagut incidents, segons relata. Tampoc cap treballador ha patit contratemps a l’anar i venir des de les seves cases. "De 50 persones que som en el meu torn, només una s’ha quedat a casa amb el permís retribuït perquè no podia venir", explica..

Quan va esclatar la covid, el Banc d’Espanya va fer un estudi per sondejar les potencialitats del teletreball. Va determinar que al voltant del 30% d’ocupats podien exercir les seves funcions a casa. L’Idescat eleva el percentatge esmentat fins a gairebé el 40%.Quan va esclatar la covid, el Banc d’Espanya va realitzar un estudi per sondejar les potencialitats del teletreball. El mateix va determinar que al voltant del 30% d’ocupats podien exercir les seves funcions des de casa. L’Idescat eleva l’esmentat percentatge potencial fins a gairebé el 40%.

A grans trets, si a Catalunya hi ha uns 3,8 milions d’ocupats, poden teletreballar entre 1,1 i 1,5 milions de persones. És més habitual entre els autòctons que entre els nascuts a l’estranger i a les grans ciutats que a les petites.

Una cosa és que puguin teletreballar i una altra que ho facin regularment, fet que explica que a les enquestes de població activa de l’INE, la proporció d’ocupats que exerceixen a casa en algun moment de la setmana oscil·la sobre el 15%.Una cosa és que puguin teletreballar i una altra que ho facin regularment, el que explica que a les successives enquestes de població activa de l’INE, la proporció d’ocupats que exerceixen des de casa en algun moment de la setmana oscil·la sobre el 15%. Impossible de quantificar quants ocupats es van quedar a casa; les dades de mobilitat reflecteixen una reducció intensa dels desplaçaments. A l’àrea metropolitana de Barcelona es va registrar un 17% menys de trànsit i al metro un 44% menys de bitllets, segons l’Ajuntament.Impossible de quantificar quants d’ocupats s’han quedat aquest dijous a les seves cases, les dades de mobilitat sí que reflecteixen una reducció intensa dels desplaçaments. En l’àrea metropolitana de Barcelona s’ha registrat un 17% menys de trànsit que un matí qualsevol i al metro s’han marcat un 44% menys de bitllets, segons l’Ajuntament.

Per a aquells ocupats que podien teletreballar, la casuística era clara i els sindicats no van informar de problemes ressenyables d’empreses que hagin dificultat la pràctica esmentada.Per a aquells ocupats que podien teletreballar, la casuística ha sigut clara i des dels sindicats no han reportat problemes ressenyables d’empreses que hagin dificultat l’esmentada pràctica.

La Generalitat va contactar dimecres amb els sindicats majoritaris i va enviar un missatge al portal intern dels seus funcionaris perquè els empleats públics del districte administratiu treballessin l’endemà dijous. "Hem detectat molts dubtes del personal per falta de concreció", es queixava la portaveu d’IAC-CTAC, Assumpta Barbens, malgrat que va admetre que no hi va haver incidències.La Generalitat de Catalunya va contactar dimecres a la tarda amb els sindicats majoritaris i va enviar un missatge al portal intern dels seus funcionaris perquè les desenes de milers d’empleats públics que operen des del districte administratiu treballessin dijous des de casa. "Hem detectat molts dubtes del personal per falta de concreció", es queixa la portaveu d’IAC-CTAC, Assumpta Barbens, si bé concedeix que no hi ha hagut incidències.

Falta de protocols clars

Notícies relacionades

Eixos comercials a mig gas

Deu borrasques en un mes i mig

L’absència de protocols clars, malgrat l’experiència pandèmica i la crisi de Rodalies, persisteix com un focus d’inquietud. Algunes empreses aprofiten la incertesa per desincentivar l’ús del permís retribuït.L’absència de protocols prou clars, malgrat l’experiència pandèmica o, més recentment, amb la crisi de Rodalies, persisteix com un focus més d’inquietud que de conflicte. Algunes empreses aprofiten la incertesa –o almenys així ho pensen les centrals– per desincentivar l’ús del permís retribuït. La normativa preveu que aquells ocupats que no puguin teletreballar, però per circumstàncies meteorològiques tampoc puguin acudir al lloc de treball, puguin absentar-se fins a quatre dies de la seva ocupació sense perdre el sou. El problema és que no tothom invoca el dret esmentat, ja que tem que la seva companyia no el castigui d’una manera indirecta.La normativa contempla que aquells ocupats que no puguin teletreballar, però per les circumstàncies meteorològiques, tampoc puguin acudir al seu lloc de treball, puguin absentar-se fins a quatre dies de la seva ocupació i no perdre sou. El problema és que no tothom invoca l’esmentat dret, ja que tem que al fer-ho, la seva companyia li castigui a futur de manera indirecta.

"Molta gent ha anat a treballar presencialment tot i que ho hauria pogut fer a casa", deia Monika Benito, delegada de la UGT a la companyia de contact center Konecta. "Qui estava convocat a torn presencial hi ha anat, amb retards per problemes en el transport i organitzant-se a casa amb la canalla. Si l’empresa no dona la instrucció de quedar-se a casa, la gent no se la vol jugar, costa molt que exerceixin els seus drets malgrat que els hem informat que ho poden fer""Molta gent ha anat a treballar presencialment malgrat que hagués pogut fer el mateix des de casa", concedeix Monika Benito, delegada de l’UGT en la companyia de ‘contact center’ Konecta. "Qui estava convocat a torn presencial ha anat, amb retards per problemes en el transport i organitzant-se a casa amb els nens i tal com han pogut. Si l’empresa no dona directament la instrucció de quedar-se a casa, la gent no se la vol jugar, costa molt que exerceixin els seus drets malgrat que els hem estat informant que poden fer-ho", opina..