L’assetjament virtual i les agressions grupals augmenten durant la pandèmia

El ‘ciberbullying’ ha sigut la forma més freqüent d’assetjament durant la pandèmia de Covid –un 24% dels alumnes coneix algú que l’ha patit–, sobretot a través de WhatsApp i altres canals com ara Instagram, TikTok i els videojocs. A més, s’han incrementat les agressions en grup. Aquestes són algunes de les conclusions del ‘II Informe de Prevenció de l’Assetjament Escolar en Centres Educatius en temps de pandèmia 2020-2021’, publicat aquest dimecres, que recull l’opinió dels estudiants i destaca que el ‘ciberbullying’ ha sigut l’assetjament més freqüent en la crisi sanitària per la Covid, ja que els confinaments i les classes virtuals han fet que es reduïssin les agressions escolars.

Actualment, només el 15,2% dels alumnes afirmen que a la seva classe hi ha algun company que pateix assetjament escolar, mentre que el 2019 ho pensava el 34,1%. A més, un 21,8% reconeix haver participat en un cas d’assetjament sense ser-ne conscient, tot i que el 96,4% afirma que no ho faria en cas d’adonar-se’n.

Elaborat per les fundacions ANAR i Mutua Madrileña, l’estudi ha sigut realitzat amb una mostra de 10.901 alumnes i 491 professors als tallers impartits per les institucions citades en sis comunitats: Madrid, el País Valencià, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, les Balears i les Canàries. Benjamín Ballesteros, director de programes de la Fundació ANAR, ha qualificat de bona notícia que «només el 15,2% dels alumnes pensi que a la seva classe hi ha algú que pateix assetjament» i diu que aquest descens de les agressions es deu al «confinament a casa, els grups bombolla, el descens de la ràtio professor/alumne i altres restriccions causades per la Covid, a més de les mesures de conscienciació».

Percepció de la incidència d’assetjament escolar

Segons l’estudi, entre els casos d’assetjament escolar detectats, el més freqüent és el que afecta una sola persona de l’aula (49,9%), tot i que hi ha hagut un notable increment de les agressions en grup, que suposen el 72,4% dels casos detectats el 2020 i el 2021, davant el 43,7% el 2018 i el 2019. A més, els estudiants han identificat millor les formes d’agressió que pateixen els seus companys i això explica que la majoria hagin augmentat, especialment la difusió de rumors, les amenaces i l’aïllament.

L’aspecte físic (en un 52,5% dels casos) és el motiu més comú de les agressions, seguit de ser diferent (46,4%). «Les coses que fa o diu» estan darrere del 39,1% dels casos d’assetjament; els gustos, en un 30,4%; ser d’un altre país, cultura, raça o religió, en el 26,2%; ser nou, en el 20,1%; l’orientació sexual, en el 15,2%, i tenir molts o pocs diners, en un 14,2%.

Els alumnes són més conscients del mal que genera l’assetjament escolar, tant a les víctimes com a les seves famílies, als observadors, als professors, a tota la classe, i fins i tot al mateix agressor.

‘Ciberbullying’ a les xarxes socials

És la forma d’assetjament més present en la pandèmia i no només s’ha produït per WhatsApp (53,9% dels casos), sinó també a través d’Instagram (44,4%), TikTok (38,5%) i els videojocs (37,7%). Per això, un 52,4% de nens i adolescents entrevistats consideren positiva la prohibició del telèfon mòbil als centres escolars, ja que això impediria l’assetjament a les xarxes a través de burles o difusió d’imatges a les aules. Per contra, el 23% dels alumnes no recolzen aquesta mesura perquè creuen necessari el telèfon per a trucades urgents o com una eina escolar. Una opinió que no comparteixen els professors, ja que per 8 de cada 10 consultats el mòbil no és necessari per a l’aprenentatge i la seva prohibició als centres evita la desconcentració de l’alumnat.

Gairebé la meitat de casos d’assetjament no van ser resolts

Un 52,2% dels casos d’assetjament detectats van ser resolts, i en un 31,5% es va aconseguir després d’avisar els professors; en un 10,9%, advertint la família, i en el 10%, defensant la víctima. A més, en un 2,2% es va aconseguir amb xerrades educatives i en el 0,5%, ignorant l’agressor.

Els alumnes consideren que el centre escolar no va fer res en el 17% dels casos resolts, mentre que en un 10,5% va expulsar l’agressor i en el mateix percentatge va ajudar la víctima. Respecte a l’acció dels companys per resoldre l’assetjament escolar, un 41,1% van ajudar o defensar la víctima, però el 22,4% «no va fer res».

En el cas de ser conscients que algú està patint, el 96,4% dels estudiants enquestats asseguren que no continuarien danyant el seu company, i el 88,1% és conscient que quan es van unir per denunciar aquesta situació, l’assetjat es va sentir millor. Per això, un 42,7% aposta per ajudar o defensar la víctima per acabar amb l’assetjament, així com un 53,7% creu que és molt beneficiós comptar amb l’ajuda d’adults per resoldre’l.

¿Què en pensen els professors?

Segons la percepció dels professors, la pressió del grup d’amics és, en un 74,4% dels casos, l’aspecte decisiu pel qual es produeix assetjament escolar, seguit de la falta de respecte a les diferències (65,1%) i la normalització de la violència (60,8%).

Notícies relacionades

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

Segons la majoria dels docents, les principals característiques que defineixen els agressors són els problemes familiars (75,9%), l’agressivitat, falta de control o impulsivitat (75,3%) i el sentiment de superioritat (72,1%).

L’informe revela que, per prevenir l’assetjament escolar, els professors prefereixen afavorir l’escolta, el diàleg i la comunicació en la resolució de conflictes (63,8%), així com també treballar la cohesió de grup (56,8) i ensenyar als alumnes la riquesa del respecte a les diferències (54,9%).