Inversió pública
Així es van repartir els 1.123 milions del Pla de Barris de la Generalitat
La crisi econòmica del 2008 va acabar frustrant algunes de les inversions previstes al programa estrella del Govern del tripartit
La iniciativa, de caràcter urbanístic, perseguia també una millora social de les barriades on s’intervenia
VISITA DEL PRESIDENTE DE LA GENERALITAT PASCUAL MARAGALL en el CENTRO HISTORICO DE BALAGUER /
Va ser el programa estrella del Govern tripartit de la Generalitat, una inversió que al final va sumar més de 1.100 milions d’euros i que va deixar empremta a gairebé 150 barris de 117 poblacions catalanes. Les xifres que donen compte de l’impacte que va tenir el Pla de Barris de Catalunya –el programa ha finalitzat aquest 2021 després de 17 anys d’etapa– són enlluernadores. Però el que havia de suposar una injecció de diners per recuperar aquelles zones urbanes més fràgils, tant des d’un punt de vista urbanístic com social, ha tingut un resultat desigual.
El Pla de Barris, posat en marxa per Pasqual Maragall i pilotat pel llavors conseller de Política Territorial Joaquim Nadal, es va acabar convertint, en alguns casos, en un caramel enverinat per als municipis beneficiaris, que no hi van poder aportar la seva part del finançament (en teoria, les administracions local i autonòmica sufragaven les millores al 50% cada una) i van veure com la somiada renovació acabava sent més una penalització que un premi. Els últims projectes aprovats, ja els anys 2009 i 2010, van topar, a més, amb els problemes que va implicar la crisi econòmica de la dècada passada.
En poblacions amb les arques més sanejades, en canvi, el balanç de la inversió va ser ràpidament visible. De fet, alguns alcaldes, com la barcelonina Ada Colau, van fer seva, ja uns anys més tard, la iniciativa i van desplegar un programa similar (en aquest cas amb un caràcter més social). Amb el Pla de Barris del tripartit, municipis com Mataró (Maresme) van obrir gràcies als fons del pla l’actual parc de Rocafonda; Viladecans (Baix Llobregat) va urbanitzar el passeig de Ponent, que uneix aquesta població amb la veïna Gavà, i Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental) va posar en marxa plans d’ocupació amb els quals es va construir el nou Parc Central.
«S’ha de destacar el salt endavant que ha suposat aquesta llei per dignificar aquests barris i que ha permès fer intervencions molt més integrals», destacava fa un parell de setmanes Isidre Gavin, actual secretari de Territori i Mobilitat de la Generalitat en l’acte que donava per finalitzat aquest pla d’inversions.
Set convocatòries
Entre els anys 2004 i 2010, la llei de barris va tenir un total de set convocatòries anuals. Alguns dels projectes llavors aprovats han tingut diverses pròrrogues per a la seva execució. L’última va expirar el mes de juny. En total, s’han invertit 495 milions d’euros en obres de millora de l’espai públic i de dotació d’espais verds i 267 milions més en la creació de nous equipaments urbans. Un 12,1% del pressupost global, és a dir, uns 136 milions d’euros, s’han destinat a programes de millora social i econòmica.
Un milió de veïns beneficiats
La inversió global del programa va ser, en els 17 anys de durada, de 1.123 milions d’euros a 143 barris de 117 municipis de tot Catalunya. Un total de582,7 milions (a prop del 52%) van sortir de fons de la Generalitat i 541 milions més (el 48,1%) van ser aportats pels ajuntaments participants, alguns dels quals van acabar tenint seriosos problemes financers per poder completar la seva part. Les actuacions que es van portar a terme van ser 3.900, amb prop d’un milió de persones beneficiades, veïnes dels barris on es van fer les inversions.
Projectes inacabats
No tots els projectes que es van posar en marxa amb el Pla de Barris del tripartit van arribar a bon port. La mitjana d’obres executades ha sigut finalment del 84,5%, «amb grans diferències entre les primeres convocatòries i les últimes, ja afectades per la crisi econòmica», remarca la Conselleria de Territori i Polítiques Digitals, que és la que s’ha encarregat de fer balanç. Així, els projectes de la primera convocatòria, la del 2004, van aconseguir un 98,4% de concreció, mentre que les del 2009 es van quedar en un 62,2%.
Repartiment territorial
El gruix de les inversions del Pla de Barris va recaure en l’àrea metropolitana de Barcelona, on es van fer un total de 1.808 actuacions, pressupostades en 628 milions d’euros. Un total de 23 projectes de les comarques centrals van rebre 78,2 milions d’euros de subvenció de la Generalitat, mentre que a les comarques de Girona 25 projectes més van ser finançats amb 74 milions.
Al Camp de Tarragona es van executar 14 projectes, amb una subvenció total del Govern de 56,5 milions. En el cas de Lleida, 11 projectes de barris més van tenir una ajuda de 36,5 milions, mentre que els quatre de les Terres de l’Ebre van rebre 15,3 milions i els tres de l’Alt Pirineu i Aran van rebre 3,6 milions.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Vine a escalar i apunta’t a competir: s’obre el termini d’inscripcions
- turisme cultural La Cerdanya a través de les esglésies romàniques
- caminada popular De ruta pels paratges de la riera de Rajadell
- EXPOSICIONS El Balloon Museum d’‘Emily in Paris’ aterra a Barcelona