El curs dels desnonaments comença sense treva

El cas de la Maribel reuneix molts dels elements que han marcat la història recent de la lluita per l’accés a la vivenda a Barcelona. Va comprar un pis quan tot feia preveure que, amb el temps, no podria pagar. L’hi van embargar, però va aconseguir una dació en pagament i un lloguer social gràcies a la 24/2015, norma catalana impulsada pels moviments socials que obliga els grans propietaris a oferir un lloguer social a les famílies vulnerables, com és el seu cas. Sempre pressionat per aquests activistes, el Govern va ampliar l’esmentada norma amb el decret llei 17/2019, que, entre altres coses, obligava a renovar aquests lloguers si la situació econòmica de les famílies no millorava, com és també el cas de la Maribel. Una normativa tombada pel Constitucional, fet al qual es va acollir el fons inversor propietari del pis de Maribel per no renovar-li el contracte.

La primera ordre de desnonament era per al març del 2021, però el seu advocat d’ofici va demanar al jutge acollir-se a la moratòria estatal per la pandèmia –en compleix tots els requisits– i aquest, en aquesta ocasió va acceptar i va posar una nova data per a aquest dimarts. I malgrat que el Govern va ampliar la moratòria fins al 31 d’octubre, en aquesta ocasió el jutge va decidir no tornar a aplicar-l’hi al considerar que ja ho va fer una vegada i que en aquest temps els serveis socials ja havien d’haver trobat una solució per a la dona, una cosa que, òbviament, no ha succeït (la llista d’espera a la taula d’emergència habitacional a Barcelona és d’unes 600 famílies).

Condemna a la soledat

En aquest context de no suspensió als jutjats, des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Barcelona van convocar per a aquest dimarts la ciutadania a parar el desnonament al portal de la dona, a Hostafrancs; porteria on a les 9.30 del matí –la comitiva estava convocada per a les 10.50 h– dues parelles de Mossos hi impedien l’accés, fet que va indignar els activistes, que van acudir fins allà per acompanyar la família. «No entenem aquesta actitud amb l’ansietat que provoca viure una experiència traumàtica com aquesta i sabent què és viure un desnonament en soledat», assenyala la portaveu del col·lectiu, Lucía Delgado, recordant el cas de Segundo, l’home que es va suïcidar al juny al mateix districte quan la comitiva judicial va trucar a la seva porta. Després d’aquesta actitud inicial denunciada a les xarxes, els agents van marxar, deixant que la cinquantena de persones que s’havien acostat fins allà per recolzar la Maribel accedissin fins a la porta i aconseguissin evitar, finalment, el desallotjament, de moment sense nova data.

«Volem demanar aPere Aragonès que ens expliqui quina actuació tindrà Interior amb els desnonaments. La d’avui ha deixat molt a desitjar, deixant aïllada una família del seu col·lectiu. Ens ha sorprès molt», prossegueix la portaveu de la PAH. Aquest serà un dels temes que li plantejarà la regidora de Vivienda de Barcelona, Lucía Martín, a la nova consellera de Drets Socials, Violant Cervera, a la reunió que mantindran aquest dimecres per parlar sobre com afrontar l’emergència habitacional. «Li demanarem un canvi de perspectiva. Més recursos, amb més antelació i que en el moment del desnonament reforcin la mediació, en comptes d’enviar-hi els antiavalots», resumeix Martín, que valora el programa autonòmic Reallotgem –que planteja que la Generalitat assumeixi el lloguer de les famílies vulnerables per evitar un desnonament–, tot i que insisteix que «fa falta molt més». «És una gota en un oceà», conclou la regidora, que apunta que des del seu departament reforçaran la unitat antidesnonaments.

Notícies relacionades

L’alça dels embargaments augura el primer repunt dels desnonaments des del 2015

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Quant a les seves peticions a l’Estat, a ulls de Martín una «de mínims» és que allargui la moratòria fins que s’aprovi la llei de la vivenda, que ha d’incloure l’obligació als grans propietaris d’oferir un lloguer social a les famílies vulnerables abans de desnonar-les, una cosa que recull la catalana 24/2015 i que molts grans propietaris se salten.

Les llacunes de la moratòria

El de la Maribel, fora de la moratòria malgrat la seva vulnerabilitat demostrada, no és en absolut un cas aïllat, tal com els moviments socials han estat evidenciant durant tota la pandèmia. Aquest mateix dimecres a Ciutat Meridiana hi ha programat un desnonament d’una parella amb dos nens de 8 i 11 anys en un pis propietat d’un altre fons d’inversió; i dijous a Ciutat Vella hi ha com a mínim dos desnonaments per als quals fa dies que el veïnat s’organitza. Un, al 3 del carrer de Riereta, al Raval, en una vivenda que és tot un símbol perquè va ser un dels narcopisos més conflictius del barri, que l’organització veïnal va ‘recuperar’ i va convertir en vivenda, i un altre al Gòtic, d’una dona de 65 anys sense alternativa i molt implicada en les lluites del districte.