Iniciativa solidària

Llibres i saxos per a Jayanca

A1-122934402.jpg

A1-122934402.jpg / RICARD CUGAT (EPC)

  • Un veí de Nou Barris mou cel i terra per fer arribar material cultural que ajudi a reconstruir la identitat d’una ciutat del nord-oest del Perú

  • Juan Enrique Herna ja ha enviat 650 llibres per a la nova biblioteca i demana col·laboració per reunir instruments musicals per als joves

4
Es llegeix en minuts
Gemma Tramullas
Gemma Tramullas

Periodista

ver +

«A Jayanca menja el qui té i també el qui no té», resa un refrany popular sobre aquesta localitat de 17.500 habitants situada al nord-oest del Perú i coneguda per l’hospitalitat de la seva gent. No obstant, aquesta terra de músics, rica en fruiters des de l’imperi inca i potència vinícola vinguda a menys, és la que necessita recolzament ara. Juan Enrique Herna, de Jayanca, amb una biografia sense igual i emigrat a Barcelona, està removent cel i terra per fer arribar llibres, instruments musicals i fins i tot idees perquè els joves d’allà recuperin els valors i el poble, la seva autoestima.

Sorprèn la quantitat de persones que ha mobilitzat aquest veí de Nou Barris amb la seva actitud tan humil com tenaç i la seva devoció per la terra natal, que el 2004 va quedar arrasada per unes pluges torrencials, que es van carregar la Casa de la Cultura i la biblioteca municipal. Després d’enviar 9 caixes amb 635 llibres (que ell mateix va guardar i va catalogar un a un a casa seva), ara busca col·laboració per continuar alimentant la nova biblioteca i proporcionar saxòfons, clarinets, trompetes i altres materials a les noves generacions (contacte: hernajuan50@gmail.com).

«Aquests xavals han d’ajuntar-se per llogar un saxòfon –explica– i ara, amb la Covid, les famílies ni tan sols tenen per llogar als seus fills els vestits que necessiten per a les danses tradicionals. Ens falten recursos per implementar polítiques culturals que ajudin els nostres nois a recuperar l’amor per la seva terra i els allunyin de l’alcohol barat i la droga».

Com en una versió contemporània i transoceànica de la minka (la tradició del sistema de treball comunitari inca que encara es practica en algunes comunitats andines), Herna és l’última baula d’una llarga cadena de persones que des de fa dècades lluiten per tornar la identitat a una Jayanca òrfena per gairebé 20 anys d’espais culturals públics.

De revolucionari a funcionari

Fill d’un empresari tèxtil i compositor de música popular amb vocació filantròpica, va marxar de la ciutat als 15 anys per estudiar Econòmiques. Va ser captat per una cèl·lula comunista i expulsat de la universitat de Tumbes, però el van amnistiar. Va aconseguir llicenciar-se i, paradoxalment per a un furibund antifujimorista, va acabar sent governador del règim.

«Amb el temps em vaig adonar que la via revolucionària no servia per resoldre els problemes –exposa sobre la seva conversió de revolucionari a funcionari–. Jo només volia acabar la carrera sense perdre la meva vocació filantròpica i social. Com a governador, també vaig intentar portar la cultura al poble. És el gran problema de la nostra gent. Els qui manegen la societat sembla que gaudeixen del fet que el poble no s’eduqui i un poble ignorant no tindrà llibertat mai».

La corrupció rampant del Govern Fujimori i motius familiars el van portar a emigrar a Barcelona, on treballa a la perfumeria Jordi Canals de Fabra i Puig. No obstant, en tots aquests anys mai s’ha desconnectat del seu poble. El 2019, quan una nova junta va agafar el timó de la Casa de la Cultura de Jayanca i es va imposar l’objectiu de recuperar físicament la biblioteca, de seguida van pensar que el fill d’Audín Herna seria un bon coordinador internacional.

Cultura popular per al canvi

Quan el van nomenar no va dubtar a agafar el telèfon i trucar personalment a l’alcalde. Amb el màxim respecte, li va transmetre un argument irresistible: «Li vaig dir que potser ara no li valorarien, però que quan el seu fill creixés aniria feliç a la biblioteca perquè l’hauria fet el seu pare. És una pena que els nens hagin d’anar-se’n a un altre poble pagant un autobús per poder fer els deures».

També han sucumbit als dots de persuasió d’Herna l’amo de la perfumeria on treballa, l’empresa de paqueteria Halcón Sagrado, el capellà de la parròquia de Fàtima del Turó de la Peira, i part de la diàspora peruana a Barcelona. Tots ells han contribuït en metàl·lic o en espècie a la seva missió per canviar la societat a través de la cultura pública i popular.

Notícies relacionades

Gràcies als esforços de l’actual junta de la Casa de la Cultura de Jayanca, que dirigeix Luciano Morales, i dels seus col·laboradors, dins i fora del Perú, l’edifici del nou equipament cultural és a punt d’inaugurar-se. A més, fruit de l’esforç col·lectiu, la ciutat ha sigut designada Punt de Cultura, cosa que converteix aquest localitat de la regió de Lambayeque en un referent nacional. 

«Jayanca ja va ser un referent en el passat –puntualitza Herna–. Teníem alguns dels millors músics del Perú: Luciano Quiroz, Victorino Camacho, Toño Reyes... I persones com Edwin Muro, que va continuar formant els nostres joves quan tot es va ensorrar. Tot això ho devem als nostres morts, a totes les persones que van posar Jayanca al mapa».

Temes:

Perú