Unides Podem presenta una llei de salut mental per ampliar la ràtio de psicòlegs i psiquiatres públics

A Espanya, per cada 100.000 habitants, hi ha prop de 6 psicòlegs i 11 psiquiatres al Sistema Nacional de Salut, segons dades del 2018. La mitjana de la Unió Europea ronda en aquest moment els 38 i 18 professionals de cada especialitat, segons les últimes dades de l’Organització Mundial de la Salut. Unides Podem ha presentat aquest dilluns una proposició de llei general de salut mental, amb què pretén elevar a Espanya les dues xifres fins als 18 especialistes i el nombre d’infermers especialitzats en problemes de salut mental, fins als 23 per cada 100.000 ciutadans.

La norma, anunciada pels morats i pendent que l’ala socialista del Govern central hi introdueixi les seves propostes perquè es registri divendres, reconeix l’«atenció integral i universal» per a la salut mental. No obstant, perquè sigui efectiva, resulta necessari ampliar les ràtios de professionals en la sanitat pública. A més, Unides Podem vol que les comunitats pactin un temps màxim d’accés a aquests serveis.

En el preàmbul de la llei es reconeix que, en comparació amb els països de la Unió Europea, «Espanya compta amb un més baix nombre de professionals en els diversos àmbits: psiquiatria, psicologia, neuropsicologia, infermeria de salut mental, treball social, educació social, teràpia ocupacional i integració social». Segons les dades de l’Eurostat, el 2018 Espanya no arribava a 11 psiquiatres per cada 100.00 habitants. La xifra de psicòlegs, oferta el mateix any pel Ministeri de Sanitat al Defensor del Poble, se situava pròxima als sis professionals. Alhora, el text destaca que en una enquesta realitzada per l’Institut Nacional d’Estadística el 2020 el 12,74% de la població espanyola de 15 anys endavant presentaven simptomatologia depressiva en diferent gravetat.

Davant aquesta situació, l’article primer de la norma redactada per Unides Podem garanteix «el dret a la protecció de la salut mental» i l’«accés a una atenció sanitària i social de qualitat». Per aconseguir-ho, apunta que el Sistema Nacional de Salut haurà de comptar amb «un mínim de 18 psiquiatres, 18 psicòlegs i 23 infermers especialistes de salut mental per cada 100.000 habitants. També estipula que el Consell Interterritorial de l’SNS hauria d’acordar els criteris per «garantir un temps màxim d’accés a les prestacions i serveis de salut mental».

El cost de la Covid-19

La llei també posa el focus en l’augment dels intents de suïcidi i de problemes psicològics derivats de la pandèmia. En concret, destaquen que segons un estudi realitzat per l’Unicef el 2020 el 27% dels adolescents enquestats després del confinament sentien ansietat; el 15%, depressió, i el 73%, la necessitat de demanar ajuda en relació amb el seu benestar físic i mental. Així, la norma dedica un capítol a l’atenció a les persones afectades per la crisi de la Covid-19.

El Ministeri de Sanitat també preveu incloure la necessitat d’atendre l’increment de malalties mentals que està deixant la Covid-19 en la renovació de l’Estratègia per a la Salut Mental, que està en procés d’elaboració des del 2017. L’aprovació s’ha dilatat, entre altres motius, pel xoc entre l’enfocament dels psiquiatres i els psicòlegs, cosa que va provocar la dimissió de diversos membres de cada sector del Comitè Científic Assessor. Però finalment el Ministeri preveu que el nou full de ruta sigui aprovat abans de final d’any pel Consell Interterritorial, una vegada les autonomies i les societats científiques en donin el vistiplau.

Estudis d’investigació

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

La llei de Podem contempla la creació de programes específics per identificar patologies en salut mental derivades de la pandèmia; promoure la realització d’estudis d’investigació; l’establiment de protocols de formació; que es facilitin els mitjans per rebre una atenció integral, i sobretot que es vetlli perquè la presa de decisions sobre les mesures que limitin la mobilitat i la sociabilitat tinguin en compte l’atenció i la salut mental de la població.

La proposició de llei dels morats també recalca de manera especial la prevenció del suïcidi. Entre les mesures plantejades hi ha la creació d’una línia telefònica gratuïta d’atenció, el seguiment a les persones amb temptativa suïcida, l’establiment de protocols de prevenció i identificació precoç per a grups vulnerables i la creació d’una formació especialitzada per a la prevenció del suïcidi i l’estigma per a personal sanitari, serveis d’urgència, bombers, policia, protecció civil, mitjans de comunicació, centres docents i funcionaris de justícia.