El ‘postureig’ a les xarxes socials arrasa amb el paratge natural de Mallorca

Per entendre, si és que és possible, el fenomen de les xarxes socials, Rosa María Díaz, consultora de Social Networking, ens dona una pinzellada sobre el seu funcionament, sobretot d’Instagram, «la xarxa social de viatges per naturalesa». En paraules de Díaz, aquesta plataforma ha adquirit la funció de «guia turístic», de manera que els usuaris, a través de la seva experiència en la majoria de casos, et recomanen una destinació i et desgranen pautes i consells, com què visitar o què menjar. «És com si t’ho aconsellés un amic o un conegut», remarca aquesta experta en xarxes socials, mentre adverteix que no s’ha de buscar la racionalitat a tot aquest món viral, «perquè si no, estem perduts».

Les imatges comencen a circular i els instagramers es nodreixen d’aquestes opinions i experiències, anotant tots els «llocs imprescindibles» que han de visitar –així és com l’hi venen. Recomanacions de paratges naturals que comencen a repetir-se en milers de comptes. I aquí entren en joc els ‘hashtags’. «Són paraules que van precedides d’un coixí (#), i segmenten les publicacions, ajuden a organitzar els temes i a posicionar les publicacions», explica Díaz. 

A tall d’exemple, al buscar #visitmallorca a Instagram s’obre una pàgina amb una infinitat de fotografies de l’illa amb els racons paradisíacs més destacats per aquests usuaris. 123.000 publicacions en concret. Són les vegades que els instagramers han utilitzat aquest ‘hashtag’. «I com més vegades aparegui aquest ‘hashtag’, més visibilitat té, més viral es fa», assevera la consultora de Social Networking. Preguntada per les cues infernals que s’han produït aquest estiu per accedir a Es Calo d’es Moro (han arribat a assolir les quatre hores) igual com les esdevingudes a Es Trenc, Díaz no titubeja al respondre: «Perquè la gent ho ha fet popular». Com, es preguntaran. «Per les xarxes socials. Tenen un poder de crida brutal. I és que els impactes que tu reps a través d’Instagram determinen les nostres decisions», argüeix. Segons Díaz, es tracta de comoditat, d’«anar a allò segur». «Si tanta gent et recomana un lloc, pensen aquests usuaris, s’hi haurà d’anar», assenyala. El que aquests instagramers no tenen en compte és que ho fan costi el que costi, és a dir, patint cues inhumanes, embussos repulsius i, per tant, afavorint la saturació de l’illa.

Per fer-nos una idea de la dimensió d’aquest fenomen, busquem a Instagram quatre ‘hashtags’ amb els noms dels espais més col·lapsats aquest estiu i aquest ha sigut el resultat: al top es troba #formentor, amb 137.000 publicacions (la recerca concreta de #capdeformentor compte amb 61.900 publicacions i la de #farodeformentor tot just assoleix les mil), seguit de #estrenc, amb 121.000 publicacions a l’esquena. Sorprenentment, hashtags #escalodesmoro es trobaria en tercer lloc, amb 36.200 publicacions, i #saforadada, 22.800 publicacions. Diem sorprenentment perquè tenint en compte la viralitat de les instantànies a Es Caló d’es Moro contrasta amb les xifres. Díaz ho argumenta: «Potser el ‘hashtag’ #escalodesmoro no és dels més utilitzats, però si busques cales de Mallorca o les millors platges de Mallorca, Es Caló d’es Moro sempre surt entre les cinc primeres, d’aquí la seva popularitat».

Els ‘hashtags’ són una estratègia de màrqueting que lluny queden de només ser utilitzats per fanàtics de les xarxes socials. Segons Díaz, és una eina que fan servir les marques, i fins i tot el mateix Govern al ‘vendre’ Mallorca, i l’arxipèlag balear en general, com a destinació turística. De manera que «tot circula i tot influeix». I ja no parlem de la figura del ‘influencer’: «El poder d’influència d’aquests és bestial. Poden determinar que un espai o una marca triomfi, o pel contrari, caigui en l’oblit», afirma.

També els anuncis publicitaris són un altre hàndicap a tenir en compte al parlar de factors que contribueixen a la massificació turística. Un exemple n’és Estrella Damm, que va gravar l’any 2012 a la Serra de Tramuntana, cosa que va disparar la popularitat ja en aquell moment d’espais com Banyalbufar, Cala Deià, sa Calobra o la platja de Formentor.

Al final, la viralització d’un espai provoca la seva saturació. ¿Per què? «Per postureig», respon Díaz. S’ha constituït al voltant de les xarxes socials una cultura on tot val per aconseguir aquesta preuada instantània que circula com la pólvora per milers de comptes. «I ho fem per desig, no per necessitat. Impera el desig de presumir de les vacances, que som en un lloc meravellós. En definitiva, fer-se veure», sentencia la consultora de Social Networking. I per a sorpresa de molts, l’enginy no sempre acompanya aquestes publicacions, ja que les fotografies es repeteixen: mateix enfocament, mateix posat, mateixa ‘selfie’, fins a la mateixa expressió als rostres...

La necessitat de posar límits

Els efectes de la massificació turística sobre l’illa i la necessitat imperiosa de preservar els paratges naturals són un debat cada vegada més candent. I aquest estiu, com era de preveure, s’ha tornat a reobrir al circular imatges d’Es Trenc o Es Caló d’es Moro saturats. Tot i que no sorprèn. «És allò de sempre. Que no ens venguin que es tracta d’una cosa puntual», assegura la portaveu de l’entitat ecologista GOB, Margalida Ramis, que esgrimeix que els espais naturals «necessiten un blindatge».

Segons aquesta ecologista, durant aquests mesos estivals s’ha posat de manifest que malgrat que l’illa ha acollit menys turistes que altres anys previs a la pandèmia, Mallorca s’ha col·lapsat de la mateixa manera, sobretot amb el turisme nacional. Per això, reitera la necessitat de posar límits, i acusa les institucions públiques de viure en una realitat paral·lela, a més de «falta de consciència» sobre aquesta problemàtica.

Així les coses, la portaveu del GOB remarca que s’ha d’analitzar la càrrega ecològica que pot suportar un espai natural. «No quantes tovalloles hi caben o quants vehicles poden accedir-hi», adverteix. Una solució amb què coincideix l’alcalde de Deià, Lluís Apesteguia (Més per Mallorca). «Hauríem d’estudiar la càrrega que pot suportar la Serra de Tramuntana i limitar el seu accés a aquest número com ja fan altres països», indica l’ecosobiranista, mentre afegeix: «Tenim un paisatge, un espai natural que volem preservar i controlar». Per això, insten les institucions que intervinguin en l’assumpte i no els tremoli el pols a l’hora de restringir: «És per un bé superior. El canvi climàtic ja és aquí i estem patint els seus efectes».

En paraules d’Apesteguia, tot aquell que vulgui visitar l’illa serà ben rebut, tot i que «no tots poden venir alhora». I enumera les seves conseqüències: «Les carreteres no estan preparades per suportar tanta afluència de vehicles i, per tant, es col·lapsen i acaben aparcant en qualsevol lloc; no hi ha prou agents per controlar tanta població; a més dels efectes negatius obvis cap al medi ambient i els mateixos residents». 

Segons el primer regidor deianenc, la pressió humana que ha suportat la localitat aquest any ha sigut insòlita. «Mai havíem tingut tanta gent», apunta. Deià s’ha posat de moda, com ha quedat patent aquest any a través de les xarxes socials. La Cala s’ha massificat i la seva ja famosa posta de sol des de sa Foradada s’ha tornat a viralitzar. «Des de sa Foradada la posta de sol és magnífica, però igual com en altres tants racons de l’illa», assevera Apesteguia. 

Perquè les restriccions es compleixin, Ramis proposa extremar la vigilància en aquests espais, i augmentar la informació que circula sobre Mallorca, tot i que aquesta última és una arma de doble tall. Segons defensa la portaveu del GOB, una vegada que es posa de moda un lloc, és millor informar sobre les peculiaritats de l’espai, els seus accessos i les restriccions que s’apliquen. «Així sabran on van i el seu valor mediambiental», sosté. Un pas que va acompanyat de la coordinació entre les institucions, de vegades inexistent, segons aquesta ecologista.

Notícies relacionades

Les ES-Alert baten rècords a Catalunya el 2025, amb 75 avisos, la majoria per incendis

Cercas i els Roca, al capdavant per un dia d’EL PERIÓDICO

Tot i que les limitacions no sempre tenen els efectes desitjats. O almenys així ho veu l’alcalde de Pollença, Tomeu Cifre, per a qui les restriccions d’accés a la platja de Formentor i el far han suposat un efecte crida. «Quan s’obria l’accés [ a partir de les 19 hores], la carretera se saturava». Per això, aposta per limitacions, però segons esgrimeix, aquestes en concret no s’han gestionat bé.

Limitacions, més conscienciació i coordinació entre les institucions públiques i incrementar la informació. Són les solucions que proposen ecologistes i consistoris per preservar el paratge natural mallorquí, amenaçat pel postureig a les xarxes socials.