Resolt el misteri del document trobat a la funda d’una pistola de la retirada republicana

El fragment de paper enrotllat en mal estat que va aparèixer en una funda de pistola en un camí de la retirada republicana era un sobre dirigit a Juan Pedraza Martin, un capità de l’exèrcit republicà, i amb data de 1938. El seu descobridor, Lluís Bassaganya, juntament amb Christophe Bartre, assegura que és una troballa excepcional, ja que ha permès un fet gairebé impossible: identificar una de les 100.000 persones que van passar per la Vall de Camprodon durant la Guerra Civil.

El Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat ha restaurat i encaixat els fragments del document, que estava en molt mal estat. La peça s’exposa a la mostra dedicada a la Retirada de l’Espai Cal Marquès de Camprodon. «Trobar un nom a la muntanya és una troballa màxima, perquè és pràcticament impossible», segons remarca Bassaganya a l’ACN. Va ser el juny del 2020 quan van descobrir una funda de pistola amagada en una paret seca d’un camí de la Retirada. I, al seu interior, hi havia un paper enrotllat que va obrir molts interrogants. Ara, el misteri s’ha resolt.

Un treball de recuperació molt delicat

La restauració minuciosa que han fet des del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat amb Carme Balliu i l’especialista Berta Blasi ha permès saber que es tractava d’un sobre enviat el 1938 dirigit a Juan Pedraza Martin, on apareix també el càrrec que tenia: capità del grup 40. El document va sortir fragmentat i, després d’estabilitzar-lo i netejar-lo, el van analitzar amb diferents tècniques. Finalment, van ordenar les peces del puzle i, per a sorpresa de tots, van aconseguir el més difícil: una identitat.

Amb el nom, Bassaganya va intentar estirar el fil i trobar documentació militar sobre els seus nomenaments de guàrdia d’assalt. Va descobrir que el setembre del 1936, Pedraza va passar de ser sergent a sotsoficial i, dos anys després, ja havia sigut ascendit a capità. «No podem saber què li passava quan creuava els camins de la Retirada, però hem esbrinat que va agafar un barco per marxar a Mèxic». Precisament, va agafar l’últim que sortia de Bordeus abans de la invasió nazi a França, i el seu nom figura en la llista de passatgers. L’última pista que es va trobar és que el barco va tenir problemes tècnics i que el president de Mèxic va acabar acollint-los.

L’alcalde de Camprodon, Xavier Guitart, ha posat en valor els esforços i interès per recuperar una peça sense saber el que acabaria resultant. Segons l’alcalde, «la implicació de la Generalitat i l’ajut econòmic s’agraeix molt» i ha sigut important per poder arribar fins aquí.

La família d’un altre soldat dona un diari personal

La notícia de la troballa del document enrotllat va fer que una família catalana es posés en contacte amb Bassaganya. Es tractava d’un fill d’un militar republicà, que també va passar pels camins de la Retirada. Volien comprovar que no fos el seu pare, per tant, aquest estiu el seu fill va visitar Camprodon i, després de parlar amb l’investigador, aquest li va cedir el diari personal del seu pare on relata la fugida. En aquest explicava que el 8 de febrer del 1939 va travessar la frontera i, com Pedraza Martin, era un guàrdia d’assalt i tots dos van passar pel coll de Malrem.

Dues històries paral·leles explicades a partir del sobre i aquest diari. Uns objectes que des d’aquest estiu se situen a les vitrines d’exposició permanent dedicada a la Retirada de l’espai cultural Cal Marquès de Camprodon. En total hi ha més de mil peces, entre armes recuperades i material de guerra, però també hi ha objectes personals: «No és una exposició d’armes de la guerra, sinó que explica els successos tràgics de la retirada amb objectes recuperats», remarca.

Notícies relacionades

L’admirador del feixisme que avergonyeix Itàlia

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Entre tants objectes, des de llaunes de menjar, màquines d’afaitar o rellotges, Bassaganya creu que el que millor explica la història dramàtica dels exiliats són les maletes. De fet, només es preserven les manilles de metall, però segons apunta, són l’únic testimoni d’aquestes persones que ho van haver de deixar tot i que, pel pes i el cansament, van quedar abandonades a la muntanya.

Fa 30 anys que Bassaganya dedica els caps de setmana a buscar material d’aquella època, i s’ha convertit en un expert d’aquell període. Trobar un document és excepcional, i les restes que es troben són principalment metàl·liques. Però la seva afició va començar des de petit quan, jugant amb un amic, va trobar per casualitat una bomba de mà. I a partir d’aquell dia va voler saber-ne més, va parlar amb testimonis de l’època i va dedicar moltes hores de temps lliure a buscar el material.