Pedro A. Martínez, professor: «Aprendre matemàtiques amb manga pot fer-ho des d’un nen de 10 anys fins a una persona de 70»

–De la meva afició pel manga i pel còmic des que era molt jovenet. Quan vaig començar a fer la carrera de matemàtiques, ja em passava pel cap com m’hauria agradat haver après matemàtiques a l’institut utilitzant el còmic. A partir d’aquesta il·lusió al meu cap, durant tota la meva formació com a matemàtic he anat desenvolupant aquesta història... 

–Ve de lluny, veig.

–Sí, a més, soc també aficionat a dibuixar. Quan vaig trepitjar una aula com a docent per primera vegada em vaig llançar a fer jo els meus dibuixets i veure quina reacció tenia l’alumnat, si estava més receptiu a l’aprenentatge del que volia transmetre...

–¿Els dibuixava a la pissarra?

–No, no. Jo feia els meus còmics en paper i els portava a classe. Vaig treballar amb els còmics els conceptes matemàtics i vaig veure que tenien molt bona acollida.

–Es nota que sempre li ha agradat ensenyar.

–És una cosa que porto dins meu des de petit. Ja des de petit ajudava amics, veïns i companys a explicar les matemàtiques que ells no entenien i a mi m’apassionaven i em continuen apassionant. Sempre he sabut que m’agradava la docència. També em cridava la investigació i vaig fer la tesi doctoral, però al final em vaig decantar pel que més m’il·lusiona. M’encanta la meva feina i no hi ha dia en què no vagi amb il·lusió a la feina, i això al final és l’important.

–¿Què tenen les matemàtiques que a alguns els emocionen profundament mentre que per a d’altres són gairebé una tortura?

–Cada vegada menys, la situació està canviant, però fa uns anys la gent que feia classes de matemàtiques a secundària eren matemàtics, però no tenia una formació didàctica. I moltes vegades la pressió que hi ha amb el temari fa que expliquis les matemàtiques d’una manera molt rígida, o que transmetis la idea que són molt rígides, com si fossin un llistat de fórmules, una recepta. I, al final, el que fa un matemàtic al seu dia a dia és pensar. Es tracta de buscar el plaer de pensar, de resoldre un problema que pot ser obert i que no té per què presentar una solució única. Això és el que jo intento transmetre a les classes i el que fa que aquest grup estimi les matemàtiques. Els que no ho fan, possiblement, és perquè durant tota la seva formació no han tingut ningú que els hagi donat l’oportunitat de veure les matemàtiques com el que realment són. 

–¿Què són?

–Són pensament, buscar patrons... ¡I és superdivertit! És buscar on són ocultes les matemàtiques i com les podem descobrir. Jo plantejo gairebé totes les meves classes en descobriments. Porto situacions en què a priori el meu alumnat no sap què ha de fer, i el més bonic és que entre tots descobrim què és el que volem aprendre. 

–Tornant al còmic... ¿Per a qui està pensat?

–El còmic és un material que es pot utilitzar des de cinquè o sisè de primària fins als primers cursos de secundària, però pot llegir-lo fins i tot una persona de 70 anys. El més bonic que té l’obra és que, depenent de l’edat a què la llegeixis, veuràs unes matemàtiques o d’altres. És a dir, quantes més matemàtiques sàpigues, més coses trobaràs, perquè hem amagat moltes matemàtiques al llarg de tot el còmic. Hi ha coses més evidents, coses menys evidents... i en funció del que tu saps o el que has arribat a aprendre, veuràs unes coses o d’altres.

–¿Pot ser una bona lectura per a famílies, també?

–¡És clar! La lectura és una cosa que es pot fer en família. El que més m’emociona d’haver publicat aquesta obra és quan un pare o una mare em diu: ‘Mira, cada nit llegim un capítol del manga. Ens encanta, tant a mi com al meu fill’. És una mica el crear també llaços familiars al voltant de la lectura. I si a sobre aprens matemàtiques, ja és meravellós.

–Un dels temes que tracta el manga, tant per a pares i fills, és l’ansietat matemàtica. ¿En què consisteix?

–Són aquestes emocions que moltes vegades bloquegen gran part de l’alumne per aquesta por que ha anat adquirint cap a la matèria. Es tracta de fer arribar a l’alumnat el missatge que sí, efectivament, les matemàtiques són una matèria complexa, però que no han de ser per a gent privilegiada, els conceptes bàsics que es tracten a secundària.

–¿Com es combat l’ansietat matemàtica?

–Facilitant l’accés a aquest coneixement perquè l’alumne sigui capaç de veure que hi pot arribar, que no és impossible.

–¿Hi haurà un segon llibre?

–Sí, amb la nova editorial que ens ha acollit, Devir, ja hem posat fil a l'agulla, tant pel que fa a la traducció al català del primer com respecte a la publicació del segon.

–Fa temps que els experts apunten que la mala comprensió lectora perjudica la resta de coneixements. Hi ha alumnes que suspenen les matemàtiques no perquè se’ls donin malament, sinó perquè no entenen l’enunciat. Llibres com el seu ataquen les dues qüestions.

–Exactament. A mi primer em va fer moltíssima vergonya portar aquests dibuixos que havia fet a l’aula, pensava que es riurien de mi. Però tot són beneficis. La visualització dels conceptes, el fet de fer una cosa que surt de l’habitual... Tot això són factors que al final ajuden que l’alumne entengui el que volem treballar. Fomenten la lectura i faciliten l’abstracció. Les matemàtiques a secundària són més abstractes, i si tens un camí per facilitar aquesta abstracció, com són les il·lustracions, sempre ajuda. A més, jo ho combino a classe amb materials manipulatius. I aprens tots aquests conceptes d’una manera més profunda, crec jo, que si no ho fas així. I intentes arribar al màxim possible d’alumnes, no deixant ningú enrere. 

Notícies relacionades

Nova tragèdia al Pirineu: troben mort el muntanyenc atrapat a Bielsa després d’una nova allau

Almenys 40 morts i més d’un centenar de ferits deixa l’incendi de la festa de Cap d’Any a l’exclusiva estació d’esquí suïssa

–¿En quines edats funciona millor, treballar les mates d’aquesta manera?

–On jo veig més receptivitat és a sisè de primària i primer cicle d’ESO. Són edats en què encara els agrada molt llegir còmic.