Escàndol polític

L’admirador del feixisme que avergonyeix Itàlia

  • Claudio Durigon, diputat de la Lliga i sotssecretari d’Economia del Govern, demana que es torni el nom d’Arnaldo Mussolini a un parc públic que ara porta el dels jutges antimàfia Falcone i Borsellino

Claudio Durigon. facebook

Claudio Durigon. facebook

3
Es llegeix en minuts
Irene Savio
Irene Savio

Periodista

ver +

L’estiu s’acaba, la vida política es reactiva, i a Itàlia els partits tornen a llançar-se dards. L’assumpte potser no seria notícia si no fos que entre els primers maldecaps que esperen al Govern de Mario Draghi no hi ha només la qüestió afganesa o les reformes que demana la Unió Europea per a l’accés als fons de recuperació, sinó també una polèmica que ha desenterrat alhora la preocupació per l’expansió de les màfies en un moment delicat i el debat sobre un passat feixista que continua sense arxivar-se al país.

Qui ha tret a la llum aquest estiu l’inquietant pupurri és un tipus anomenat Claudio Durigon (Latina, 1971), diputat la ultranacionalista Lliga de Matteo Salvini i sotssecretari d’Economia de l’Executiu de Draghi. La sobtada ‘fama’ de Durigon –el qual era gairebé un desconegut per a la majoria dels italians fins fa poc– es va iniciar el 4 d’agost passat, quan va pujar a una tribuna, en la qual també hi havia Salvini, i va defensar que un parc públic de Latina, una ciutat de la regió del Laci, es torni a dir Arnaldo Mussolini, germà petit i home de confiança de Benito Mussolini , el dictador feixista que va ensagnar Itàlia en la Segona Guerra Mundial (1939-1945).

L’esmentat parc porta des del 2017 (per decisió de l’actual alcalde de la ciutat, l’independent Damiano Coletta) el nom dels dos jutges que són el major símbol e la lluita antimàfia del país, Giovanni Falcone i Paolo Borsellino, assassinats per la Cosa Nostra el 1992. «Algú ha volgut cancel·lar la història de Latina canviant el nom del nostre parc, que ha de tornar a ser anomenat parc Mussolini, com ha sigut sempre», va ser l’argument de Durigon.

Peticions de dimissió

Per això la ira de l’Associació Nacional de Partisans Italians (ANPI), que ha demanat la dimissió de Durigon. «Això no s’aguanta més», s’ha queixat Gianfranco Pagliarulo, president d’ANPI, al demanar també lleis addicionals que prohibeixin «explícitament» l’ús de noms de personatges lligats al feixisme per a «carrers, places, parcs, jardins, i escoles a tot el país».

Més dur encara ha sigut Luigi Ciotti, el sacerdot fundador de l’associació antimàfia Libera. «Se n’ha d’anar. ¿Com pot ser que ningú encara hagi pres aquesta decisió?», va considerar Ciotti, entrevistat per ‘Il Fatto Quotidiano’. És «un insult per a les víctimes de la màfia», ha argumentat Ciotti. Fins i tot Enrico Letta, cap del Partit Democràtic, la primera força progressista en el Govern, ha demanat que Durigon abandoni.

El problema és que Latina, ciutat de 126.000 habitants a 70 quilòmetres de Roma, fundada en l’època feixista (1932), i en la qual la Lliga de Salvini va ser la segona formació més votada en els comicis generals del 2018, és víctima de les màfies. Des de fa anys, jutges i fiscals han aixecat la veu d’alarma sobre un territori en el qual diferents clans mafiosos liciten per expandir-se malgrat els esforços de la policia.

Suborns de la màfia

Notícies relacionades

I la plaga també corca la política. Ho reflectia una investigació que al juliol va culminar amb l’arrest d’un empresari i el seu col·laborador, acusats d’haver rebut 45.000 euros d’un clan mafiós per trobar uns 200 vots destinats a la llista Noi amb Salvini en les eleccions locals del 2016. Un altre operatiu, del febrer, va acabar amb la detenció de 19 persones d’un clan, acusades d’extorsió, homicidi i venda de drogues, entre altres delictes.

Un clima criminal del qual Durigon, l’home de referència de Salvini al Laci, podria ser la punta de l’iceberg, segons el diari italià ‘Domani’, que fins i tot ha publicat una fotografia d’ell amb un personatge considerat pròxim al clan Di Silvio, un dels més perillosos de Latina. No obstant, no és la primera polèmica en la qual Durigon s’ha vist involucrat, després que la primavera passada es filtressin unes declaracions seves en les quals assegurava que el general que va investigar una milionària estafa de la Lliga de fons de l’Estat estava sota el seu control.