Jornalers en lluita contra els cops de calor a Itàlia

Camara Fantamadi va morir el 24 de juny passat després d’haver treballat diverses hores a temperatures de més de 40 graus a les campanyes de Bríndisi, a la Pulla, el taló de la bota italiana, en plena temporada de recol·lecció del tomàquets. Camara, de 27 anys i originari de Mali, tornava amb bicicleta al seu dormitori quan es va desmaiar. Segons van explicar els seus companys, van trucar a una ambulància però ja era tard. El seu cos va quedar a disposició de la policia, que es va posar a investigar. No obstant, un desenllaç inesperat es va produir gairebé immediatament: el 26 de juny, dos dies abans d’una freqüentada protesta de carrer dels temporers, Michele Emiliano, el governador de la Pulla, va emetre una ordenança que prohibeix fins a finals d’agost el treball als camps de la Pulla entre 12.30 del migdia i les 16 de la tarda. 

La xacra de l’explotació dels temporers a Itàlia és, com passa a Espanya, un vell problema. Homes i dones migrants i autòctons (la proporció és avui, respectivament, 60%–40%, segons estimacions aproximades), que es desperten abans que el sol i acudeixen a places on els recullen furgonetes per treballar a finques d’agricultors, com a última baula de l’actual sistema de la gran distribució dels aliments. És un polvorí social que des dels noranta ha explotat més d’una vegada a Itàlia, amb revoltes de temporers, alguns dels quals ara s’han estructurat en grups més organitzats. 

Tal com explica el camerunès Jean René Bilongo, exjornaler i ara sindicalista de CGIL-FLAI, un dels gremis darrere de les protestes que hi va haver a la Pulla després de la mort del jove Camara. «La decisió de la Pulla és un primer pas. Però voldríem que la limitació horària s’estengui a altres regions que estan en temporada de collita. I de cara al futur, creiem que s’haurien de crear mecanismes perquè mesures com aquesta entrin en vigor automàticament, per evitar que es repeteixin les mateixes situacions una vegada i una altra», afirma Bilongo. 

Mesures contra les hores de calor

Primera conquesta. Aquest estiu, després de la Pulla, algunes localitats de la Campània i la Basilicata –altres regions on les activitats agrícoles són intenses– van adoptar al juliol mesures similars, i també van decidir impedir el treball en les hores de més calor. «L’important és que no morin més persones», afirma Bilongo, a l’advertir que altres peticions són que se simplifiquin els tràmits burocràtics per a la regularització dels migrants que estan treballant durant la pandèmia, i també es permeti que els temporers sense documents rebin la vacuna contra la Covid-19. 

D’una opinió semblant és Yvan Sagnet, un altre camerunès que el 2011 va organitzar una de les primeres vagues de jornalers als camps de la Pulla. En el seu cas, després d’anys de lluita de carrer, ha decidit fundar el col·lectiu NO CAP, que des de l’any passat intenta influir a través de l’exemple. «De la protesta vaig passar a la proposta», diu, a l’explicar que la seva és una xarxa d’una vintena d’empreses agrícoles i supermercats que paguen seguretat social i impostos, i donen allotjament, als prop de 700 temporers que ha ocupat. 

«És un lluita que acaba de començar contra els que jo anomeno els ‘generals de l’explotació’, que són els grans supermercats i les xarxes de distribució. Ells són els primers responsables que es respectin els drets dels jornalers», afirma Sagnet. «Les resistències de la indústria a acceptar que no es treballi en condicions climàtiques extremes és reflex d’un problema estructural. No ho volen perquè això significaria que els productes arribessin 2 o 3 hores més tard a la cadena de distribució i això té una repercussió sobre el preu», diu.

Notícies relacionades

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota

Marco Omizzolo, investigador de la Universitat La Sapienza i del centre Eurispes, coincideix que avui el col·lectiu dels jornalers d’Itàlia «és més visible i està més ben organitzat, si bé la situació d’explotació laboral també és encara dramàtica». «Des del 2016, Itàlia té una llei que castiga l’explotació dels jornalers, però els seus fruits encara són insuficients», diu l’analista. 

Més crític encara és l’ivorià Aboubakar Soumahoro, coordinador de la Lliga dels Temporers, una xarxa nascuda l’agost de l’any passat. Segons ell, es requereix «una gran reforma ètica de tota la indústria alimentària» a Itàlia i a la Unió Europea, perquè ordenances com la de la Pulla no siguin només un «rentat d’imatge». Per això, «la idea també és entrar en contacte amb els que són a Malta, Grècia i Espanya. Molts jornalers són transfronterers, tenen els mateixos problemes i, a més, no aconsegueixen acreditar les hores treballades a cada país, a efecte de la seva pensió. I aquest és un altre dels grans problemes», diu Soumahoro. La seva lluita, pel que sembla, ha fet un salt.