Francesca Bria «Les ciutats europees haurien de ser un dels motor de la transició verda»

En concret, ¿què és la Nova Bauhaus Europea? És una iniciativa que persegueix recolzar el Pacte Verd Europeu [Green Deal] amb un moviment social, artístic i cultural per crear noves maneres de viure a les ciutats i els territoris europeus d’una manera més sostenible. Creiem que el Green Deal només es podrà fer d’una manera completa si es pensa i s’actua d’una manera interdisciplinària, unint art, ciència i tecnologia. Per això, Von der Leyen l’ha encertat. En l’apogeu de l’era modernista de les dècades de 1920 i 1930, l’Escola de la Bauhaus va ser la pedra angular de molts models filosòfics, pràctiques holístiques i encarnacions físiques del concepte de sostenibilitat. Llavors, ecologia i disseny es van fusionar i van establir les bases del modernisme arquitectònic. Necessitem un model similar avui. 

¿En què consisteix el seu treball i qui són els seus col·legues? El grup està format per artistes com Olafur Eliasson, dissenyadors i arquitectes com Shigeru Ban i Bjarke Ingels, climatòlegs com Hans-Joachim Schellnhuber i activistes com Sheela Patel i Gina Gylver. El nostre treball és elaborar continguts, generar debats i inspirar les comunitats amb projectes concrets. Ja hem rebut més de 1.500 propostes a través de la nostra web.

-Ens importa més l’economia que protegir l’ambient. ¿Com ho canviem? Una gran tasca que tenim per davant és fer que l’economia s’adapti al segle XXI, que es corregeixin els desequilibris de poder que aquesta genera i comenci a funcionar per a tothom i per al planeta. Per això serà clau la implementació de nous models d’economia circular, i reduir la concentració de riquesa. 

-Diu que vol exportar l’exemple de Barcelona. ¿Què en particular? Barcelona és un molt bon exemple de ciutat que està intentant convertir-se en laboratori d’innovació sostenible i democràtica, que ha combinat estratègies per avançar cap a la neutralitat de carboni a través de la democràcia participativa, la democratització de les dades i les tecnologies digitals. L’ambiciós pla mediambiental de les superilles n’és un exemple. 

¿Quins són els principals problemes de les urbs europees? La pandèmia ha posat de manifest la fragilitat i vulnerabilitat de les nostres ciutats, així com les seves desigualtats socials i econòmiques, pel que fa a estatus, vivenda i accés als recursos. Per això, les persones més afectades per la pandèmia van ser les més vulnerables, que són també les que tenen més dificultats per accedir als serveis sanitaris públics i la seguretat social, joves i dones en particular. Serà important reorganitzar la vida urbana tenint en consideració aquestes realitats. 

-¿Les ciutats estan a punt per aquesta missió? Les ciutats europees haurien de ser un dels motors de la transició verda, però també de la transició digital; això, preservant els drets fonamentals de les persones i reconquistant democràticament el control de les nostres dades. 

I, no obstant, la Unió Europea sembla haver-se quedat enrere en la defensa de la seva sobirania digital i té una hiperdependència dels EUA i la Xina. Europa està canalitzant gran part dels seus esforços per regular d’una manera més estricta i completa el sector tecnològic. Mesures audaces com la Llei de Mercats Digitals i el ‘Data Act’ tenen l’objectiu d0enfortir la competitivitat i les lleis antimonopoli. 

-¿Què falta? Una defensa sòlida de la sobirania digital d’Europa requereix tres elements addicionals. Primer, Europa ha de tenir capacitats tecnològiques pròpies, cosa que significa controlar el seu ‘cloud’, les seves dades, la seva intel·ligència artificial, els seus microprocessadors, el seu 5G i la seva tecnologia quàntica. Segon, és important que es defensi la sobirania de les dades dels europeus i s’impulsi un model centrat en les ciutats i la participació democràtica. Tercer, és necessari que Brussel·les promogui la creació d’un sistema per resoldre les controvèrsies tecnològiques d’una manera amistosa i diplomàtica, que eviti guerres comercials prolongades com la que hi ha entre Washington i Beijing. No hem de ser una colònia digital ni acceptar el model del capitalisme de vigilància de Silicon Valley, ni l’autoritarisme digital de la Xina. Europa pot oferir un nou humanisme.

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

-Va estar vinculada a Indymedia, un mitjà alternatiu dels 90 lligat al moviment antiglobalització. ¿La seva visió és herència d’això? Indymedia va ser la primera i més gran xarxa mundial de periodisme ciutadà i va desenvolupar un sistema d’‘open publishing’ abans que sorgissin xarxes socials comercials. Tant que moltes persones actives a la xarxa Indymedia van contribuir posteriorment al desenvolupament de xarxes socials com Twitter, Flicker, Reddit i Facebook. No obstant, aquest no era l’objectiu original: volíem posar la tecnologia al servei de les comunitats, érem part del moviment del software lliure i somiàvem construir tecnologies d’interès públic. No obstant, altres projectes com la plataforma Decidim i DECODE que vaig ajudar a crear van en aquesta direcció.

-¿Tornarà a treballar a Barcelona? Segueixo en contacte amb l’alcaldessa Ada Colau i altres persones de la seva administració. I també integro la xarxa d’innovació de la ciutat, així que espero que sí que hi hagi altres oportunitats en el futur. Europa necessita Barcelona com un sòlid exemple de digitalització democràtica i sostenibilitat.