La vacuna de l’hepatitis aconsegueix que només l’1% dels menors de cinc anys s’infecti

El Dia Mundial contra l’Hepatitis, els pediatres han incidit en la importància de vacunar els nens per prevenir la malaltia, ja que la vacunació sistemàtica ha permès que la proporció de menors de cinc anys amb infecció crònica pel virus de l’hepatitis B va caure per sota de l’1%.

Abans, en l’era prevacunal aquest percentatge era superior a un 5%, segons assenyalen des de l’Associació Espanyola de Pediatria, que recorda que cada trenta segons mor al món una persona per símptomes relacionats amb les hepatitis víriques.

La causa més freqüent de les hepatitis (inflamació del fetge) en els nens és infecciosa, és a dir, provocada per microorganismes –generalment, virus–.

Un gran nombre d’aquests microbis poden donar lloc a alteracions hepàtiques transitòries i sense més transcendència, però els productors més característics d’hepatitis són els anomenats virus A, B i el C.

L’hepatitis A ha sigut durant anys la més freqüent en nens i adolescents a Espanya. La transmissió es produeix per via fecal-oral i quan produeix símptomes –és freqüent passar la infecció sense donar cap senyal, especialment en els més petits–, provoca icterícia, deposicions pàl·lides, mal de ventre a la zona del fetge i febre. Llevat d’alguns casos poc comuns, la malaltia es cura completament i no deixa cap seqüela.

De mare a fill

L’hepatitis B és fonamentalment una malaltia de transmissió sexual, tot i que es pot transmetre de mare a fill durant l’embaràs o el part i també per contacte amb la sang.

Els símptomes que produeix solen ser menys evidents que els de la malaltia provocada pel virus A i passa de vegades desapercebuda.

Notícies relacionades

Lloret de Mar arriba a un acord per reobrir el camí de ronda ocupat per la mansió de l’expresident del Kazakhstan

Descoberta una molècula del mateix cos humà capaç de frenar la grip

No obstant, el virus B té tendència a mantenir-se dins de l’organisme (en el 10% dels casos) i pot ocasionar alteracions del fetge persistents (hepatitis crònica) i afavorir l’aparició de càncer de fetge. En els nens contagiats perinatalment, la tendència a la infecció crònica (C) és especialment alta.

Altres de menys habituals, especialment en els nens, són l’hepatitis D (o delta), de transmissió sanguínia i que només afecta els que ja pateixen una hepatitis per virus B i agreugen la seva evolució, i l’hepatitis E, que es contagia com la provocada pel virus A (via fecal-oral) i que no sol cronificar-se.