Expulsada de la seva pròpia casa per l’amiga que va acollir

Fa més d’un any que Aicha no pot entrar a la seva pròpia casa. El motiu, una ordre d’allunyament que li impedeix acostar-se a la compatriota a la qual va acollir embarassada el febrer de l’any passat i amb la qual es va acabar barallant. Després de prop d’un any pledejant perquè els jutges que li van posar l’allunyament li permetessin tornar a casa seva, van concloure que la mesura havia de complir-se i que, si la dona vol recuperar la seva casa, ha d’acudir a la via civil. La demanda de desnonament ja s’ha presentat.

«Si no fos pel meu exmarit, que m’ha acollit a casa seva, jo estaria ara mateix vivint al carrer. Jo soc la propietària del pis, ella és allà sense haver pagat mai res i ara se l’ha quedat. No paga ni lloguer ni llum ni aigua», va explicar Aicha, que a més al llarg de tots aquests mesos ha sigut detinguda en diverses ocasions per trencar l’ordre d’allunyament. «La primera vegada va ser perquè vaig entrar a casa meva a agafar les meves coses. Em van dir que hi podia anar sense problemes», explica. La segona va ser fa un parell de setmanes, i afirma que va ser l’altra que es va posar a perseguir-la pel carrer. «Un jutge m’ha arribat a dir que quan me la trobi que fugi i m’allunyi», assegura impotent.

Segons consta en la demanda de desnonament a la qual ha tingut accés ‘Información’, de Prensa Ibérica, Aicha va convidar la seva amiga a quedar-se a viure a casa seva. «Ella vivia a Crevillent, no tenia papers, estava embarassada i el pare del nen va marxar a l’assabentar-se’n. No tenia on anar. A mi em feia pena i la vaig convidar a quedar-se en una habitació de casa meva», explica aquest diari. La data era el febrer del 2020, abans que comencés el confinament per la pandèmia. El juliol del 2020 es van barallar i la dona acollida va acabar denunciant la propietària de la casa al jutjat. Una denúncia que es va traduir en una ordre de protecció per a ella, mantenint el jutjat d’Instrucció sis d’Alacant a la denunciant en la possessió de la vivenda i impedint a la propietària que pugui accedir a la casa.

L’advocat que representa la propietària, Evaristo Asensi, assegura que «no entenc per què se li ha aplicat a la denunciant el mateix estatus que si es tractés d’una víctima de violència de gènere. Elles no són parella. És una amiga que ha deixat a l’altra quedar-se a viure a casa seva i ara és al carrer, sense que l’altra hagi aportat mai res per contribuir en el pagament de les despeses».

A buscar el desnonament

Notícies relacionades

Regar amb aigua que sobra de l’escola

La borrasca deixa neu al Pirineu i pluja a Tarragona

En la demanda de desnonament es fa constar que la dona mai va arribar a pagar cap renda de lloguer, ni se li va establir cap termini perquè marxés. «Es va comprometre a pagar-li alguna quantitat quan comencés a treballar, sense que en cap moment s’arribés a establir cap quantia. La demanda de desnonament insisteix que la inquilina mai va arribar a pagar cap renda per l’habitació que ocupava, ni es va firmar cap contracte. De fet es fa constar que, després de presentar la primera denúncia, la inquilina va dir als policies que tenia intenció de marxar. El cert és que es va quedar allà. En l’últim recurs en la causa penal, el jutjat va decidir que l’interès de la protecció de la víctima és incompatible amb el fet que totes dues comparteixin la vivenda, motiu pel qual convida la propietària de la casa a recuperar-la per la via civil, fet que ha motivat la demanda de desnonament.

Aicha assegura sentir-se «desesperada» perquè «la Justícia funciona molt a poc a poc. Jo només li vaig fer un favor i estic gairebé al carrer, sense poder entrar a casa meva».