Un vestit a mida per desintoxicar-se de les drogues

«M’ha ajudat a conèixer-me millor, a recuperar les regnes de la meva vida i anar cap a la persona que suposadament m’havia de convertir». Així comença descrivint el seu gran canvi una persona recuperada de la drogodependència. «La droga et paralitza, ara valores més tot el que tens, vius més l’avui, l’aquí i l’ara». 

Al centre de desintoxicació Despierta de Barcelona, especialitzat en el tractament de les addiccions a l’alcohol, la cocaïna, al cànnabis, als fàrmacs i a la resta de substàncies, ajuden les persones com ella a sortir del problema amb una visió optimista. El projecte va néixer de la mà de la directora, Beatriz Roger, criminòloga amb més de 20 anys al sector que va voler donar una visió més optimista al procés de desintoxicació. Luiso Soldevila, terapeuta del centre, afirma que si ho fan bé no hi ha recaiguda i passen del no puc prendre, al no vull. La persona recuperada assegura que després del tractament hi ha molta vida i no es troba a faltar el consum, com diu: «He guanyat tantes coses que ni se m’acudeix posar-ho tot en risc». 

 El mètode

El mètodeSota el lema «No et drogues perquè tens problemes, tens problemes perquè et drogues» utilitzen el mètode Minnesota i el Cognitiu Conductual. Es tracta de deixar de consumir, portar una rutina molt ordenada i seguir les pautes de tractament, com canviar els hàbits i reeducar el cervell. El terapeuta ho relaciona amb un pèndol, arriben d’un extrem de consum i dependència total, i els passen a l’ordre absolut, despertar-se, esport, unes pautes... Els porten a l’altre costat del pèndol, fins que aquest torna al centre, allunyat del consum. Afirma que hi ha molt estigma social i que és necessari trencar-hi. Ho compara amb una persona amb qualsevol malaltia, «quan algú anuncia que està malalta tothom sent pena, però quan una persona comenta que és drogodependent la gent assumeix que s’ho ha buscat». 

El tractament pot durar entre 2 i 5 anys, però a Despierta intenten donar permisos a mesura que es van recuperant. El seu mètode es basa en la desintoxicació, la rehabilitació i la reinserció en la societat. «Primer es desintoxica el cos, però el que més tarda és la desintoxicació del cap». Qualsevol cosa que facin que no compleixi el tractament al 100% pot suposar una recaiguda. El terapeuta assegura que seguir una rutina és clau i no fer el llit, per exemple, els pot portar a l’altre costat del pèndol. 

Els pacients tenen una o dues visites al mes i cada dia tenen una teràpia de dues hores. A Despierta fan un vestit a mida per a cadascú seguint les mateixes pautes. Tenen gimnàs, les seves obligacions i rutines. En elles entra trucar als veterans. Un gest que, a priori, pot semblar insignificant, però que té una gran importància i dificultat per a ells. Agafar un hàbit, demanar ajuda sense vergonya i deixant de banda l’orgull els resulta una tasca molt complicada. Afegeix que la teràpia en grup que realitzen és una mica essencial, «quan algun dia neguen alguna cosa del seu passat, el grup té memòria i els ho recorda».

Assegura, preocupat, que cada vegada arriben pacients més joves: ja no es tracta només d’homes alcohòlics de 65 anys, sinó que ara són joves de 16 amb problemes de cànnabis. El terapeuta explica que el vincle de la diversió amb el consum suposa un problema molt gran en la nostra societat. Així ho explica el testimoni rehabilitat: abans era incapaç d’estar en una festa sense consumir per aquesta associació amb la diversió; ara explica que la millor festa de la seva vida va ser «la que no va beure». La va viure al màxim quan abans, directament, no vivia. 

El paper de la família

El paper de la famíliaA Despierta compten amb una teràpia familiar a la setmana que és primordial. Els testimonis de familiars i parelles de situacions que els pacients no recorden o no volen recordar els fan obrir els ulls. «Tots arriben dient que venen per voluntat pròpia i és mentida: al cap d’un mes se’n volen anar i el paper de la família és molt important», explica el terapeuta. Afegeix que, d’altra banda, és important fer entendre als familiars que quan arriben no han d’atendre l’amor que tenen per la persona i han de posar-se seriosos. No poden continuar sent còmplices del seu consum. Assegura que els familiars arriben amb una coaddicció, ja que a casa es van adaptar tots a les drogues i aquestes han pogut amb ells també. 

Parla també de la importància de «buidar la motxilla» al tractament. Desfer-se de tots els penediments. «Els pacients han d’entendre que no són culpables de tot el que han fet, però que a partir d’ara sí que començaran a ser-ho».

La drogodependència com a malaltia

La drogodependència com a malaltiaL’addicció és una vulnerabilitat genètica. Entre el 10% i el 15% de la societat té un problema d’addicció i, d’aquest tant per cent, hi ha gent amb arrels familiars que fa que el consum els afecti més. Les persones que no tenen aquesta vulnerabilitat i van jugant amb foc amb aquesta dependència la poden desenvolupar. Generen una tolerància a la droga i sempre n’acaben necessitant més.

Notícies relacionades

El consum de marihuana a Mèxic es queda als llimbs

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

Aquesta persona recuperada després d’haver sigut durant molt temps drogodependent, explica «Jo em despertava al matí, pujava a la moto i deia: aniré a la universitat. Però acabava en una societat cannàbica. La meva idea era anar-hi, però el meu cap em feia fer una altra cosa. Avui vull anar a treballar i treballaré». Explica que l’època en què estàs en tractament és dura, fas molt treball personal, tens vergonya..., però cal demanar ajuda. «No l’hi desitjo a ningú, però si passa s’ha de solucionar» 

Com diu: «Allò d’abans era una tortura. Ara visc».