InTempo, l’edifici més alt d’Europa, penja la bandera 14 anys després de començar a construir-se a Benidorm

Va ser durant anys emblema de l’esclat de la bombolla immobiliària i, en paral·lel, la seva peculiar estructura el va acabar convertint en una de les icones més reconeixibles de l’‘skyline’ de Benidorm. Per bé i per mal, sobre ell s’han escrit rius de tinta. I aquest dimarts, la torre InTempo, va tornar a escriure un capítol més de la seva particular història. El gratacel més gran de la ciutat turística i un dels edificis residencials més alts d’Europa ha penjat la bandera d’Espanya a més de 200 metres d’altura per escenificar el final d’unes obres de construcció que s’han demorat durant més de 14 anys, amb diverses paralitzacions pel mig i canvis en la propietat, publica ‘Información’, del grup Prensa Ibérica.

L’acte simbòlic va tenir lloc al terrat de l’edifici, seguint una de les tradicions en el sector de la construcció més arrelades del nostre país. Roberto Pérez-Guerras, arquitecte que va dissenyar la torre i que ha dirigit les obres en la primera i l’última etapa, explica que en el seu moment, quan es va acabar l’estructura, «no vam poder commemorar aquesta fita perquè l’edifici estava involucrat en multitud de problemes, així que hem volgut rescatar aquesta tradició ara que l’obra ha finalitzat per complet, perquè és una cosa que ens mereixíem celebrar». No en va, el tècnic va fer al·lusió a la figura de qui va gestar de zero el projecte, el constructor José Ignacio de la Serna, mort el febrer del 2015 sense poder veure coronat el seu somni més gran i quan l’immoble i la seva promotora, Olga Urbana, estaven ja gestionats per la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb), més coneguda com a ‘banc dolent’. «Ell sempre va desitjar fins al seu últim dia que l’InTempo es pogués acabar i per fi el seu somni s’ha fet realitat», va recordar Pérez-Guerras.  

Gairebé finalitzat

A falta de rematar la neteja i petits detalls en algunes de les 256 vivendes distribuïdes en 45 plantes, l’edifici InTempo es troba ja pràcticament finalitzat en la seva totalitat. De fet, segons l’arquitecte responsable de l’obra, la previsió dels seus promotors passa perquè l’Ajuntament de Benidorm concedeixi al llarg del mes de juliol la llicència d’ocupació, de manera que els primers apartaments puguin començar a ser entregats a partir del mes d’agost. 

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Fonts de la promotora encarregada de la comercialització, Uniq Residential, han explicat que ja estan reservades els 40% de les vivendes que componen l’icònic edifici, els preus del qual oscil·len entre els 250.000 euros i més del milió d’euros. «El luxe i la particularitat d’aquest gran edifici han atret molts clients estrangers, com russos, nòrdics, francesos o alemanys, però també s’han apreciat un gran nombre de reserves per part d’espanyols», mantenen des de la propietat. De fet, asseguren que des que s’iniciés el procés de venda, s’han observat tres perfils: el de resident, que utilitzaria el pis durant els períodes vacacionals; el d’inversor, que té l’objectiu d’obtenir un benefici econòmic a través de la rendibilitat del lloguer, i un de mixt, per disfrutar-lo una part de l’any i altres mesos llogar-lo. Piscines, zones infantils, restaurant per a residents, zona ‘wellness’, gimnàs i serveis de fisioteràpia o d’ entrenador personal, entre d’altres, completaran l’oferta de serveis previstos, després del desenvolupament d’un projecte de millora i renovació sobre els primers plànols que han portat a terme conjuntament Uniq Residential i l’estudi de Pérez-Guerras. 

Ensenya del crac

Les obres de construcció de la torre InTempo es van iniciar el maig del 2007 i al llarg d’aquests 14 anys s’han vist involucrades per igual en períodes de llum i d’ombra. Poc abans que comencés la crisi del maó, la mercantil Olga Urbana, SL, participada per De la Serna i dos empresaris de Benidorm més, va aconseguir de Caixa Galicia un crèdit hipotecari de 93 milions d’euros per comprar el solar i construir l’edifici. La reestructuració bancària i l’extinció de Nova Caixa Galicia, la nova entitat sorgida després de la fusió de les dues caixes gallegues, va deixar el 2013 el crèdit en mans del ‘banc dolent’, quan Olga Urbana encara li devia més de 52 milions. L’entitat va imposar un ferri pla de control de la despesa i va acabar paralitzant la construcció de l’edifici, fins que el novembre de 2017 el va vendre per 60 milions al fons nord-americà SVP Global. Quatre anys després d’aconseguir el crèdit, aquest fons conclourà finalment la construcció del colós.