L’alerta sanitària fa créixer els problemes psicològics infantils

El Telèfon ANAR d’atenció a menors mostra a la seva radiografia anual un increment dels problemes psicològics en els nens el 2020: durant el confinament la ideació suïcida va pujar un 244,1%; l’ansietat, el 280,6%; la baixa autoestima, el 212,3%, i la depressió/tristesa, el 87,7%. A més, els trastorns d’alimentació van augmentar un 826,3% coincidint amb les primeres sortides dels domicilis, i després de la tornada a l’escola es van incrementar les autolesions el 246,2%, l’agressivitat el 124,5% i el dol un 24,5%.

Són dades de l’‘Informe anual ANAR 2020: el Telèfon/Xat ANAR en temps de Covid-19’, fet públic per l’organització d’atenció a la infància i que alerta de les seqüeles que ha deixat la pandèmia en la salut mental dels menors, que «ha alterat i agreujat» les problemàtiques que els afecten. Durant l’estat d’alarma, la Fundació ANAR va atendre 166.433 peticions d’ajuda de tot Espanya, 11.761 casos greus.

L’informe també detecta un increment dels problemes associats a la tecnologia, que van passar d’un 23,2% el 2019 a un 29,9%, amb casos de ‘grooming’, ciberassetjament, violència de gènere, pornografia/prostitució infantil, trastorns de l’alimentació, autolesions, ideacions i intents de suïcidi i altres problemes psicològics.

Durant el confinament i les primeres sortides van despuntar les dificultats relatives a separació, custòdia i règim de visites (confinament: van pujar el 42,3%; primeres sortides: el 51,9%) i les consultes relatives a ajudes socials i pobresa infantil, que van arribar a la diferència més aguda en el confinament (més el 307,2%), i van sumar un total de 139 casos atesos.

En general, la radiografia del 2020 assenyala la gravetat dels casos reflectida en l’elevat nombre d’intervencions d’emergència: 2.277 al llarg de tot l’any, amb una mitjana de sis diàries. «Això suposa un increment dels casos d’urgència alta (39,1%) i de màxima gravetat (55,6%)» respecte a l’any anterior, concreta. L’estudi confirma una durada més gran dels problemes, ja que el confinament i l’aïllament han provocat que se’n cronifiquin: la meitat dels casos succeeixen des de fa més d’un any.

Per al director de Programes de la Fundació ANAR, Benjamín Ballesteros, «la pandèmia ha generat un còctel molotov a les llars que explica l’increment dels problemes greus en infants: el confinament del nucli familiar en un espai petit, la pressió a les famílies per la feina o per problemes econòmics o l’absència d’altres llocs protectors, com l’escola o el metge». «S’hi han sumat la por per la pandèmia i el dol per éssers estimats en molts casos», afirma.

Notícies relacionades

Un de cada quatre morts a les carreteres catalanes aquest estiu són motoristes

El ‘top manta’ es dispara a Catalunya: 139.200 falsificacions requisades valorades en 26 milions d’euros

La directora del Telèfon ANAR, Diana Díaz, considera que «les conseqüències de la Covid han generat en els menors una gran frustració per la indefensió i desesperació, que expliquen que molts adolescents hagin augmentat les ideacions i temptatives de suïcidi durant el confinament». «Han utilitzat mecanismes d’autoregulació emocional nocius a fi d’aconseguir la reducció de l’ansietat, com les autolesions amb la tornada a l’escola o els mecanismes de compensació propis dels trastorns d’alimentació, que s’han disparat coincidint amb les primeres sortides», ha advertit.

Després d’aquestes xifres, la Fundació ANAR fa una sèrie de recomanacions per a poders públics, famílies i menors «davant la necessitat d’actuar per la gravetat d’aquestes tendències». Entre aquestes, augmentar el nombre de professionals a l’àrea de salut mental; la declaració com a serveis essencials els destinats a prevenció, protecció i assistència dels menors contra la violència, o l’agilitació en la creació dels jutjats especialitzats en infància i família que preveu la llei de protecció a la infància contra la violència, que va entrar en vigor el 25 de juny.