Més de cinc anys per entrar en una residència a Catalunya: la Síndica apressa a transformar per complet l’Administració

Aquestes són només algunes de les dades recollides a l’Informe del 2025 de la Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, que assegura que l’Administració Pública ha arribat a un «final de cicle» i urgeix a un «acord de país» que la transformi completament. «No es tracta de prendre mesures aïllades. Estem pensant en una transició profunda perquè l’Administració recuperi la seva raó de ser i serveixi a la ciutadania», ha defensat durant la presentació de l’informe, aquest dimecres.

Part de la raó d’aquestes dades, segons apunta l’informe, és la burocratització excessiva del sistema. La Síndica estima que els treballadors públics arriben a passar un 30% de la jornada amb feines burocràtiques, una cosa que va en detriment de l’atenció a les persones. La finestra única que va prometre la Generalitat per al 2025 hauria de ser una de les principals respostes a aquesta burocratització del sistema, però de moment la iniciativa no s’ha començat a aplicar sobre el terreny. La desatenció està al darrere, per exemple, que el 60% de les persones en situació de privació material severa continuïn avui dia sense accedir ni a l’ingrés mínim vital (IMV) ni a la renda garantida de ciutadania (RGC).

Més queixes que mai

L’any passat va ser l’any amb més activitat en la història de la Síndica. L’ens liderat per Giménez-Salinas va realitzar més de 25.000 actuacions i va registrar 13.646 queixes i 11.428 consultes, més que mai. La meitat d’aquestes queixes rebudes van anar a parar a l’àmbit dels drets socials.

Els greuges pel malestar dels serveis socials, per exemple, van augmentar un 61,6%. En aquest sentit, la Síndica ha indicat que, malgrat que hi ha hagut un augment dels recursos que es destinen a les polítiques socials, això no s’ha traduït en un millor funcionament del sistema. Les queixes rebudes per la Síndica apunten que la pressió assistencial ha augmentat i que el malestar pel desbordament dels professionals es fa cada vegada més present entre els treballadors socials, els serveis d’atenció primària en salut o els centres educatius.

Tampoc surt ben parada del 2025 la carpeta de l’habitatge. Malgrat que l’informe apunta que el Govern ja està fent passos per desenvolupar polítiques estructurals per resoldre aquesta problemàtica «a mitjà i llarg termini», considera que no s’ha promogut prou un parc d’habitatge social estable. De moment, hi ha aproximadament 40.000 habitatges socials i prop de 120.000 persones en el registre de sol·licitants. La Síndica va rebre l’any passat un 52,4% més de queixes relacionades amb l’habitatge.

La situació en la infància

La paperassa excessiva en els tràmits, també, que l’Administració prioritzi en molts casos en la seva activitat elements organitzatius interns i no l’interès general de la ciutadania. L’informe posa d’exemple el cas dels centres educatius d’alta complexitat o dels serveis de protecció a la infància, que s’han vist escapçats pels processos d’estabilització i els concursos de trasllats.

Buscar una certa estabilitat en el personal especialitzat en consideració a la infància és, de fet, una constant reivindicació tant de la Síndica com les entitats del sector. I és que la gran mobilitat laboral d’aquests professionals –atiada en molts casos per les condicions precàries de la seva feina– és negativa en molts casos per als menors i les seves famílies, que han d’anar canviant de figura referent en l’Administració constantment. El mateix passa als centres educatius d’alta complexitat. «Serà molt difícil que es produeixin canvis en l’educació si hi ha un permanent canvi que ho dificulta», ha lamentat Giménez-Salinas durant la presentació de l’informe.

En aquest sentit, una altra de les reclamacions constants de la Síndica és la desinstitucionalització dels menors. És a dir, evitar en la mesura possible que aquells menors que l’Administració considera que no poden estar a càrrec dels seus progenitors acabi en recursos residencials de la Generalitat. El 2025, almenys 300 menors de sis anys viuen en algun d’aquests recursos. Almenys 300 més, d’altra banda, viuen en recursos residencials pensats per a persones sense llar. En general, hi ha a Catalunya uns 5.300 menors tutelats (un 4% més que el 2024).

«¿Tan difícil és moure fitxa perquè 300 nens no creixin en residències?», s’ha preguntat Giménez-Salinas, que assegura que malgrat les bones paraules del Govern per reformar la DGPPIA, els resultats del canvi «encara no s’han notat a la pràctica». La Síndica de Greuges ha demanat en reiterades ocasions que es prohibeixi per llei que els menors s’acullin en recursos residencials de l’Administració.

Notícies relacionades

El 80% dels joves extutelats de Catalunya no reben les ajudes per emancipar-se

Detenen un agent de la Policia Local de la Jonquera per trencar una ordre d’allunyament i conduir begut

L’informe de la Síndica també posa per primera vegada l’accent en el sensellarisme. Giménez-Salinas va convocar al desembre una cimera amb els ajuntaments i va realitzar una enquesta que recollia que almenys 6.724 persones dormien als carrers de les ciutats de més de 20.000 habitants a Catalunya.

La cosa empitjora a Rodalies

Més enllà de polítiques i els drets socials, al darrere de l’augment històric de queixes i consultes a la Síndica el 2025 també es troben els problemes de la xarxa de Rodalies. Les queixes per la xarxa de trens de Renfe a Catalunya s’han disparat un 136% en comparació al 2024 fins a les 578. La majoria d’aquestes queixes, segons l’informe, tenen a veure amb la puntualitat. La Síndica calcula que un 6,6% dels trens arriben amb retards de més de cinc minuts a les estacions i que la demora és, de mitjana, d’uns 20,5 minuts.