Crisi educativa a Catalunya

Els professors en vaga retreuen al Govern que ignori el seu malestar: «No han entès que això va molt més enllà del sou»

La tercera de les cinc jornades de protesta educativa comença amb carreteres tallades a Lleida, mentre la conselleria continua defensant que no ha de negociar res més de la vaga amb els sindicats

Vaga de professors a Catalunya, en directe | Última hora de les protestes en l’educació: dates, afectacions i què reclamen

Protesta docente este lunes en la plaza de Sant Jaume.

Protesta docente este lunes en la plaza de Sant Jaume. / Ferran Nadeu

3
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Lluny de calmar-se, la protesta docent creix cada dia que passa. S’encadenen les manifestacions, els talls de carreteres, les tancades en escoles i instituts i les assemblees en pobles i ciutats de tot el territori, de les Terres de l’Ebre a l’Alt Empordà: i la vaga general d’aquest divendres es preveu massiva. El resultat de la consulta organitzada per USTEC, la CGT i la Intersindical per avalar el seu ‘no’ a l’acord firmat pel Govern, CCOO i UGT va ser contundent –més de 40.000 docents van mostrar el seu rebuig del pacte i el seu compromís a secundar les protestes–, i aquesta força s’està veient aquests tres primers dies de vaga als carrers. Dilluns a Barcelona, dimarts a Tarragona i aquest dimecres a la Catalunya Central.

«No entendre que el malestar del professorat és profund i va molt més enllà del sou ha sigut un error de càlcul tant del Govern com de CCOO i UGT», lamenta un docent, històric afiliat a CCOO que no entén el paper jugat pel seu sindicat al firmar l’acord amb el Govern.

Mentre que aquest és el sentiment majoritari en escoles i instituts, fins i tot entre molts dels docents que no han fetvaga, el Govern insisteix que l’acord de la setmana passada ja dona resposta a la majoria de les demandes i que en el que estan centrats ara és a «aplicar-lo». I, si estenen la mà als sindicats convocants de la vaga –USTEC, Aspepc, CGT i la Intersindical–, és per convidar-los a afegir-se a l’acord, no per reobrir les negociacions.

Motius diferents

Sobre quins són els motius que empenyen els docents al carrer no hi ha una única resposta. De fet, n’hi ha tants com docents. Tot i que sí, el sou és un dels grans motius –hi ha consens entre els manifestants que la pujada recollida en el pacte és insuficient–, no és ni de lluny l’únic.

Professors de Secundària (Aspepc), el segon sindicat amb més representació a la taula sectorial de personal docent, i el primer de la secundària pública a Catalunya, es desmarca d’una de les tres grans demandes d’USTEC:més recursos per a l’escola inclusiva. En un comunicat fet públic aquest dimecres, Aspepc insisteix que «no volen més recursos per a l’escola inclusiva», ja que ho consideren un model «imposat pel departament i que rebutgen «de ple».

Aquest és un dels grans desacords entre els professors en lluita, ja que no són pocs els que es mouen precisament pel contrari, per aconseguir més personal i menys ràtio per atendre una diversitat que no rebutgen, però insisteixen que necessiten més recursos per poder-la atendre i acollir. Més recursos que els actuals, per descomptat, però també que els recollits en l’acord que rebutgen per insuficient.

Notícies relacionades

«No només exigim la recuperació d’un salari digne després d’anys de retallades, i que les ràtios es redueixin de manera efectiva a l’ESO, el batxillerat i l’FP, sinó també un reconeixement de la nostra especialitat i la nostra dignitat professional», apunta Aspepc, que exigeix la convocatòria de càtedres de secundària, la derogació de l’actual currículum i la tornada a un model d’ensenyament «estructurat, basat en el coneixement, amb prou hores per a cada matèria, un model d’avaluació objectiva, mesurable i racional».

Finalment, per Aspepc, un altre dels pilars de la protesta és la demanda de l’adopció d’eines i mesures «efectives» per acabar amb les faltes de respecte i les agressions al professorat, «que cada dia augmenten davant l’abandonament o fins itot l’ culpabilització que patim els docents per part de les administracions», conclouen.