Guia per no perdre’s davant «la segona part de la pel·lícula de la pandèmia»: el nombre de casos ja no és l’indicador fiable

Les xifres de casos ja no signifiquen el mateix

Les xifres de casos ja no signifiquen el mateixEn la primera, segona i tercera onada del coronavirus, l’alarma es desencadenava entre les autoritats sanitàries quan se superaven certs llindars d’incidència acumulada, cosa que, en definitiva, té a veure amb el nombre de contagis que es produeixen. Fins a l’arribada de la vacuna, i en especial fins que gran part de la població més vulnerable va començar a aconseguir el reforç per combatre la malaltia, el nombre de contagis era la primera alerta. Les infeccions pel virus es produïen en totes les edats i causaven estralls en la salut de les persones grans. Un augment de contagis comportava, inexorablement, un augment dels ingressos als hospitals i, a la fi, un increment en les ucis i les morts. Per això els criteris inicials per aplicar restriccions que frenessin la propagació del virus es van basar, principalment, en l’índex de contagis acumulats.

El nivell de risc: còctel de contagis i d’ocupació sanitària

El nivell de risc: còctel de contagis i d’ocupació sanitàriaEl sistema que va establir el Ministeri de Sanitat per determinar la gravetat de la pandèmia en cada comunitat autònoma es va basar en un sistema de colors, determinat per la suma de dos indicadors: un que feia referència a la transmissió del virus (contagis) i un altre a la saturació sanitària (percentatge de llits ocupats als hospitals i llits d’uci amb pacients de Covid). Els dos factors estaven vinculats amb una relació que ara s’ha truncat, perquè gràcies a la vacunació el percentatge de contagis que acaben hospitalitzats és moltíssim menor.

Primera fase: aturar les morts

Primera fase: aturar les mortsTot va començar a canviar a partir del gener. L’estratègia de vacunació adoptada a Espanya ha demostrat de moment la seva eficàcia. Primer, els grups de risc i, després, una escala descendent en edat, ja que els efectes de la Covid són més greus en la maduresa. La pitjor conseqüència d’una malaltia és la mort de la persona infectada. Durant la primera i la segona onada es va poder comprovar que els contagis en els avis podien ser fulminants. Segons l’últim informe de l’Observatori de Salut a Astúries corresponent a la mortalitat deguda a la pandèmia, del total de les 2.531 persones mortes a causa de la Covid, més de la meitat superaven els 85 anys: concretament, el 55,75 per cent. Aquest percentatge era sensiblement més gran en les dones (són més longeves que els homes, per això n’hi ha més en aquesta franja d’edat). Una mica més de la quarta part dels morts tenien entre 75 i 84 anys, cosa que significa que gairebé vuit de cada deu morts superaven els 75 anys. L’experiència de l’efecte que va tenir el virus a les residències d’avis, que va poder comprovar-se en la primera i la segona onades, va provocar que es prioritzés la vacunació en aquest col·lectiu. La conseqüència va ser immediata. La tercera onada (la que va tenir el pic a finals de gener) va permetre comprovar com de poderoses resultarien les vacunes. Amb la població de les residències en procés d’immunització, els diagnòstics als centres de gent gran van caure de forma evident. Per exemple, del total de morts, 1.414 van ser diagnosticats en la segona onada, 664 dels quals eren usuaris de residències d’avis. En la tercera onada es van diagnosticar 624 casos que van acabar en mort, però ja només 108 corresponien a avis de residències.

Segona fase: reduir la pressió hospitalària

Segona fase: reduir la pressió hospitalàriaEvitar el col·lapse del sistema sanitari sempre ha sigut la batalla de fons en la lluita contra la pandèmia. Si els hospitals i les unitats de cures intensives quedaven desbordades per l’atenció de malalts, no hi hauria possibilitat de prestar atenció a la resta de malalts que necessiten atenció mèdica. Amb la vacunació ja guanyant terreny al virus, el nombre de casos va continuar sent un termòmetre idoni per conèixer quan la propagació de la malaltia arribava a nivells preocupants, capaços de tenir, en un termini de dies, conseqüències greus en la sanitat, incrementant el nombre de malalts que s’havien d’ingressar i, per tant, de casos greus que acabarien a les ucis. Va ser en aquell moment en què el Principat va establir l’anomenat ‘sistema 4 Plus’, que pretenia resultar més precís que l’indicador de risc del ministeri i posar el focus als municipis, per així establir restriccions als pobles amb una situació més preocupant sense afectar l’activitat de la resta d’Astúries. Llavors, els efectes dels tancaments globals en l’hostaleria o el comerç produïen un dany econòmic enorme, així que es pretenien fer tasques de cirurgia a l’hora d’abordar territorialment la pandèmia. Aquest sistema 4 Plus determinava el moment en què calia emprendre restriccions tenint en compte dos indicadors, principalment: la incidència acumulada de casos en 14 dies i la incidència en persones de més de 65 anys. Aleshores, gran part de la població d’edat més avançada encara estava iniciant el procés de vacunació.

La frenada a la quarta onada i el gradual descens de casos greus

La frenada a la quarta onada i el gradual descens de casos greusQuan tot el país esperava la irrupció de la quarta onada del coronavirus, coincidint amb la Setmana Santa, el canvi en la manera de mesurar la gravetat de la pandèmia ja es feia notar. L’11 d’abril, ‘La Nueva España’ ja recalcava que les vacunes causaven un descens de casos greus i permetien relaxar les restriccions. Les autoritats sanitàries eren conscients que a partir de llavors hi hauria «menys percentatge d’hospitalitzats respecte als casos detectats, una menor incorporació de pacients a les ucis i una notable caiguda de la mortalitat». Perquè la clau no han sigut els contagis, sinó l’ocupació hospitalària. El paradigma durant les dues primeres onades era que una alta incidència acumulada de contagis comportava una alta pressió sanitària poc després, però ja llavors era evident que es podia suportar una incidència més gran, perquè augmentaria el nombre de casos asimptomàtics o lleus, a causa de la creixent vacunació entre la població que més greument emmalaltia.

La letalitat cau abruptament entre els més joves

Notícies relacionades

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Els sindicats de presons firmen un acord amb la Generalitat

La letalitat cau abruptament entre els més jovesL’evidència que això és així queda clara quan s’analitza la letalitat de la Covid segons les edats, és a dir, el percentatge de pacients que emmalalteixen i moren. Entre els majors de 85 anys, aquesta taxa és del 43,51 per cent: és a dir, pràcticament dos de cada cinc persones de més de 85 anys que van emmalaltir de Covid-19 van acabar morint. Aquesta proporció descendeix fins al 22,22 per cent entre els de 75 i 84 anys (un de cada quatre malalts), i es redueix al 8,44 per cent (menys d’un de cada deu) en el cas dels qui es troben entre els 65 i els 74 anys. Segons les dades d’Astúries, la letalitat entre els qei tenen entre 15 i 30 anys (la població que ara pateix una cinquena onada de contagis) es troba en el 0,03 per cent. És a dir, morirà per Covid un de cada tres mil infectats.

Llavors ¿per què ens hem de preocupar?

Llavors ¿per què ens hem de preocupar?Resultaria irresponsable considerar que, ja que entre els joves les conseqüències de la Covid són menys greus, no s’han de prendre mesures per evitar els contagis. Primer, les possibilitats d’hospitalització continuen existint: un de cada cent joves contagiats haurà de ser atès en un hospital. Segon, si el virus es propaga àmpliament i es multipliquen els contagis, existeix la possibilitat que afecti altres edats, tot i que tinguin alguna dosi de vacunació. Les vacunes no impedeixen els contagis ni que les persones infectades propaguin la malaltia: únicament donen més armes per combatre el virus i evitar-ne les conseqüències més greus. En tercer lloc, com més contagis es produeixin més risc hi ha que es produeixin mutacions del virus, algunes de les quals podrien fer ineficaces les vacunes. I, en quart lloc, queden encara moltes incògnites sobre les conseqüències futures d’haver passat la malaltia. Augmenta la literatura mèdica sobre l’anomenat ‘Covid persistent’, els efectes de la malaltia a llarg termini que es mantenen, com fatiga, dificultat per respirar, dolors musculars i dificultat per dormir. Es creu que poden patir-ho una de cada tres persones que han contret la malaltia. Un recent estudi en què han participat dues científiques espanyoles i que ha estat publicat a ‘Nature’ apunta, a més, que les persones infectades tenen un risc més gran de patir en el futur malalties neurodegeneratives. Per això, evitar els contagis també entre els joves és una prioritat sanitària, no només pensant en els hospitals d’ara, sinó en la salut col·lectiva del futur.