La mascareta es resisteix a deixar el carrer

Era igual que el carrer de la Creu Coberta estigués reservat als vianants i es pogués guardar la distància d’un metre i mig. Molts vianants van fer cas omís a la possibilitat de treure’s la mascareta i continuaven portant-la. I, a més, ben posada, tapant la boca i el nas. Por, desconfiança, prevenció, eren les principals raons.

Calor, sensació de llibertat, notar l’aire o un rotund «ja no és obligatòria» eren els motius dels transeünts que van preferir anar amb la cara descoberta. Això sí, portaven el tapaboques a la barbeta, el coll, el colze o la butxaca per si havien d’accedir a un lloc tancat o viatjar amb transport públic, on per ara s’ha d’utilitzar. Mentre per Sants i el centre de Barcelona el més corrent era veure persones amb la protecció, en altres llocs el més normal era no veure-la, com al passeig Marítim, a la Barceloneta. Estar vorejant la platja provocava una sensació més d‘estiu.

Contrast i debat

Les estampes eren de contrast. El Carlos sí que portava mascareta i la Lucía, la seva parella, no. Opinions dispars. Ell és més previngut, malgrat tenir la primera dosi de la vacuna, tot i que admet que espera treure’s la peça sanitària «ben aviat». «Segons la meva opinió, és una decisió precipitada. Si hi hagués més població vacunada o amb l’estiu més entrat, potser tenia sentit», diu. La seva dona discrepa: «Les normes sanitàries les dicten els experts i ells saben si estem en condicions de poder treure’ns o no la mascareta». La dona només la fa servir quan se li acosta algú o entra en algun lloc tancat, «per complir la normativa».

Notícies relacionades

Joan Gabriel Bergas, catedràtic en Enginyeria Elèctrica de la UPC: "Són set 'barcelones' que van caure de cop"

Neix una nova institució educativa centrada en l’ocupació dels seus alumnes: té vuit centres a Catalunya

La Sona i l’Argentina passegen pel carrer de Tarragona. Les dues porten tapada la boca. La Sona assegura que porta la mascareta per costum, però també perquè es troba més segura. «No me la trauré», insisteix. Per ella, el final de l’obligatorietat és una determinació «precipitada». No obstant, confessa que «quan no hi hagi ningú» el tapaboques desapareixerà de la seva cara i se’l tornarà a posar si hi ha gent, per «por». «Lligo menys», ironitza. La seva amiga, Argentina, explica que utilitza l’antifaç «per seguretat i per una qüestió de salut». Afegeix que «està bé que es vagi traient» perquè «s’ha de provar si funciona o no». La Sona respon: «No vull que facin proves amb mi». Una altra jove, Sabrina, defensa seguir amb aquesta protecció «perquè la gent és molt irresponsable i no vull emmalaltir».

L’Antonio i la Carmen passegen sense tapaboques. «Estem alliberats. Crec que la gent la continua portant per inèrcia. Hauríem d’haver pogut anar sense abans. Està demostrat que als espais oberts, el risc és reduït», diuen. El Carlos té la mascareta al colze i reconeix que no està del tot convençut d’anar sense: «Crec que ens estem precipitant una mica, però és una qüestió econòmica i ho pagarem, sobretot la gent jove». El debat és al carrer.